E

l president del govern ha tancat el curs polític amb un missatge d'optimisme per primer cop des de la seva arribada a la Moncloa. Ha donat per superada la pitjor recessió en dècades amb aquestes paraules: "el creixement ha vingut per quedar-se, la recuperació és ferma i cada vegada més intensa", conscient, no obstant això, que "per a molts espanyols la crisi no ha passat". Un to positiu que Miguel Ángel Fernández Ordóñez, governador del Banc d'Espanya en l'etapa de Zapatero, considera justificat i raonable, alhora que adverteix de la necessitat de perseverar en les reformes per no caure en els errors de l'anterior govern. Recorda que l'"Espanya va bé" del segon mandat d'Aznar i els dies de vi i de roses dels tres anys següents de superàvit pressupostari amb el PSOE. Un país en estat d'eufòria on el govern negava la bombolla immobiliària, alhora que no escoltava les poques veus que instaven a adoptar polítiques per augmentar la productivitat.

El creixement desbocat del crèdit per sobre del PIB va posar fi a la competitivitat i la festa de l'economia va acabar en tragèdia.

Recentment oberta la porta a l'optimisme després d'anys d'ajustos i retallades sense precedents, el temor ara és que des del govern s'opti per ajornar les reformes més difícils. Tota una temptació per al PP, davant la doble cita amb les urnes del 2015 (locals el maig i generals el novembre). A Rajoy li corre pressa recuperar-se de l'enorme cost electoral que ha suposat la política d'austeritat, i per a això buscarà rendibilitzar costi el que costi les millores del PIB i de l'ocupació dels últims mesos, així com altres indicadors de la reactivació econòmica. Per al setembre, Rajoy té previst revisar a l'alça les previsions econòmiques i aprovar més mesures per estimular el PIB. El programa de reformes que s'ha compromès a mantenir fins al final de la legislatura serà clau perquè Espanya afronti els seus dos problemes més greus: el descontrolat creixement del deute públic, que en dos anys i mig s'ha disparat del setanta al cent per cent, i el nombre d'aturats, rècord a Europa.

Que el BCE permeti a Espanya finançar-se a un cost menor que Noruega és una oportunitat immillorable perquè el govern escometi les reformes més difícils. En cas contrari, quan es tanqui l'aixeta del BCE, tant l'insostenible atur estructural com el pagament del creixent volum del deute sense tenir moneda pròpia acabaran per enfonsar l'economia. El president acaba de garantir que perseverarà en les reformes i trepitjarà l'accelerador per tenir més activitat econòmica i ocupació. "No estem davant d'un miratge, ni d'una parenceria d'optimisme injustificat. Trepitgem terreny sòlid, i això ho confirmen l'OCDE i l'FMI", va dir Rajoy, després de recordar que el 2012 va ser l'any d'ajust, el 2013 el de les reformes i el 2014 el de la recuperació.

Les reformes se centraran en polítiques d'ocupació, serveis socials i administracions públiques. De moment, Rajoy ha avançat que el major èmfasi es posarà a accelerar la inserció laboral. Un paquet en el qual els plans d'ocupació i la formació professional tindran un paper clau al costat de l'Estratègia Espanyola d'Activació 2014-2016. S'elaborarà un nou marc regulador per impulsar la productivitat i la competitivitat a partir de la innovació, l'excel·lència i l'atenció a les demandes del mercat.

Queda per veure fins on aplicarà Rajoy les exigències de l'FMI i l'OCDE, concretades en una segona reforma laboral amb més moderació salarial i més reducció dels "elevats" costos per acomiadament. Mesures que hauran d'anar acompanyades, segons aquests organismes, d'un enduriment del subsidi d'atur, augment dels períodes de prova dels contractes i quitacions de deute a les empreses amb problemes, però viables. En aquest full de ruta s'inscriuen els advertiments de l'exgovernador del Banc d'Espanya sobre els riscos del deute públic i l'atur, així com la seva crítica a l'excés d'optimisme del govern amb el recordatori adjunt que la prima de risc ha caigut gràcies al BCE.