S'imagina posar-se a preparar el sopar i recollir la verdura i la fruita directament d'un moble situat al seu saló o al seu lavabo? Diversos laboratoris treballen per fer realitat aquesta idea i que els habitants de les grans ciutats puguin conrear en els seus propis pisos. Els aliments que posem diàriament en la taula recorren, de mitjana, 5.000 quilòmetres des del lloc on són produïts fins a la nostra cuina, segons l'estudi Aliments quilomètrics de les universitats de Sevilla i Vigo i l'ONG Amics de la Terra.
Un terç d'aquests aliments s'espatlla en aquest llarg camí que comporta una desproporcionada emissió de CO2 i contribueix a un model de producció i distribució de menjar nociu per al planeta i per a la nostra salut, que en molts casos només beneficia als grans productors. Encara que no hi ha dubte que la manera ideal de consumir fruita i verdura és recol·lectar-la directament d'un hort ecològic, naturalment il·luminat i regat, la realitat és que ni tothom pot comptar amb un espai per conrear ni viu prop d'ell. Per això, diversos equips científics proven diferents solucions perquè el 60% de la població que habita en grans ciutats, com Barcelona o Sao Paulo, pugui prendre's per postres unes maduixes acabades de collir. Un d'ells és Grove Labs, una empresa creada per dos llicenciats de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), Jamie Byron i Gabriel Blanchet que compta amb finançament de firmes de capital de risc i un consell d'assessors científics per desenvolupar mòduls casolans per criar peixos i conrear verdura ecològica simultàniament. L'invent, que neix amb vocació de "descentralitzar la producció d'aliments, aconseguir que les persones sentin una major connexió amb la naturalesa, i mengin de manera més saludable", pot ser instal·lat fins a a les habitacions més fosques ja que no necessita llum natural, explica Blanchet en una entrevista. "Hem creat un petit contenidor d'ecosistemes llest per ser instal·lat en les llars, basant-nos en els principis de l'ecoponia", la versió ecològica de la hidroponia (el cultiu de plantes en aigua) i de la acuaponia, que combina aquesta última tècnica amb la cria de peixos", segueix l'investigador. El sistema aprofita relacions simbiòtiques entre peixos, bacteris i plantes per produir aliments ecològics: de manera que l'aigua és "netejada" per bacteris i plantes i permet ser reutilitzada de nou per als peixos. Les plantes creixen sense necessitat de sòl amb un sistema de recirculació d'aigua i nutrients naturals dissenyat per proporcionar-los els nutrients que necessiten durant el seu cicle de vida; i realitzen la fotosíntesi a través de la llum que els proporcionen LED de baixa potència, sense necessitat d'il·luminació natural, diu Blanchet.
