El centre tecnològic Eurecat (del qual forma part el CTM de Manresa) preveu facturar 40 milions d'euros al tancament del 2015 i arribar als 60 milions de volum de negoci el 2016, quan és a les portes de complir el seu primer any de vida després de la integració dels cinc centres que el formen.

El president d'Eurecat, Xavier Torra, destaca que l'objectiu no és tant el nivell de facturació que s'aconsegueixi com la nova capacitat per generar riquesa i crear llocs de treball en el teixit empresarial català, al qual van destinats els seus serveis d'innovació.

Torra insisteix que el paper d'Eurecat és servir de "catalitzador" i permetre a les empreses "innovar o més ràpid o més eficaçment", amb l'objectiu final que les companyies catalanes incrementin la seva facturació. "El nostre sentit de ser és traduir el nostre coneixement en riquesa per a les empreses", afirma.

Eurecat és el centre tecnològic més gran de Catalunya, resultat de la integració dels centres Ascamm, Barcelona Media, Barcelona Digital, Cetemmsa, a més del centre manresà CTM, i té com a objectiu principal proveir de tecnologia industrial i innovació les companyies catalanes.

En aquest sentit, l'exdirector general del grup de material elèctric Simon (fundat a Olot) ha explicat que, "si avui dia una empresa no innova, està morta", ja que, tal com relata, "si abans feies una innovació petita, en el teu entorn pròxim ja funcionaves; ara, en canvi, resulta que hi ha una empresa a l'altra banda de l'oceà que ha fet dos passos més que tu i la teva demanda cau".

Leitat, un dels centres tecnològics més importants de Catalunya, amb una facturació pròxima als 18 milions d'euros, va manifestar al desembre la seva intenció d'unir-se a Eurecat, però encara no s'hi ha fusionat i no hi ha cap novetat sobre això.

"És un problema de voluntat de Leitat: si s'hi uneix, fantàstic, si no, que segueixin el seu camí; no pots obligar ningú a formar part d'aquest projecte, és una decisió que està a les seves mans", subratlla Xavier Torra.

Empresarialment, Eurecat, encara en fase incipient, està elaborant un pla estratègic detallat, amb vista també a les noves incorporacions de Leitat o altres centres tecnològics a mitjà o llarg termini.

Les principals línies d'actuació són, d'una banda, cobrir els sectors de coneixement que el Res3Cat, és a dir, el pla estratègic industrial de Catalunya fins al 2020, vol potenciar, i, d'altra banda, bàsic en aquests moments per al centre, explicar a les empreses quin valor afegit pot aportar Eurecat als seus negocis en termes d'innovació.

Així, Eurecat, amb una plantilla de 450 professionals, actua amb més intensitat en els segments que el Res3Cat determina, en concret, en sectors com l'oci, la comunicació, el sector del transport o el de gestió de residus.

Preguntat per la petició que ha fet la Universitat Politècnica de Catalunya per formar part d'Eurecat, que no ha prosperat, Torra assenyala que el problema resideix en el temps d'investigació que hi dediquen les dues parts. "Les universitats treballen, normalment, en projectes d'entre 5 i 15 anys, mentre que els centres tecnològics tenen horitzons d'entre 3 i 5 anys, com a màxim", ja que la seva estreta relació amb el món empresarial els exigeix resultats ràpids, explica Torra.