Espanya tornarà a demanar demà a la Unió Europea (UE) mesures addicionals de suport al sector hortofruiter, així com l'increment dels preus d'intervenció de la llet enfront les crisis de mercat en aquests dos sectors, segons han informat fonts europees.

La petició tindrà lloc en el marc d'un consell de ministres europeus d'Agricultura, al qual assistirà la titular espanyola en funcions del govern, Isabel García Tejerina, i en el qual s'espera que la Comissió Europea (CE) "reaccioni" a les propostes plantejades pels estats membres per alleujar la situació dels ramaders.

A la reunió es debatran una sèrie de "mesures i iniciatives" que, a partir de "més de cent idees" presentades pels països, ha seleccionat la presidència holandesa de torn del Consell de la UE per respondre a les dificultats, que també afecten el sector de la carn de porcí.

Espanya reiterarà la demanda que es revisin (a l'alça) els "preus de retirada" de fruites i hortalisses, és a dir, les cotitzacions a partir de les quals els productors perceben ajudes per treure el seu producte del mercat, ja que amb els índexs actuals, que són massa baixos, el mecanisme no resulta atractiu, segons les fonts. Les mateixes fonts han precisat que les hortalisses que a hores d'ara es veuen més afectades per l'impacte de la crisi en el sector són, en el cas d'Espanya, la coliflor, el bròquil i les verdures de fulla ampla.

Per al sector lacti, Espanya tornarà a demanar l'augment dels preus d'intervenció de la llet, ja que opina que seria la mesura "més eficaç" a curt termini. No obstant això, segons les mateixes fonts, aquesta opció té poques possibilitats de tirar endavant per l'oposició de la CE mateix, i de països com el Regne Unit, Suècia, Alemanya o Irlanda.

També per al sector lacti, Espanya sol·licitarà mesures per enfocar millor els pagaments acoblats, de manera que se centrin en aquelles zones on hi ha més dificultats, com ara les muntanyoses. La crisi de preus del lacti es deu a la coincidència en el temps d'una producció més gran en el mercat comunitari per la fi de les quotes a l'abril passat, d'una demanda inferior de tercers països com la Xina i Rússia, i del descens del consum intern.

D'altra banda, entre els assumptes "diversos", el consell parlarà a petició d'Itàlia de l'impacte en el mercat intern de l'ús del conegut com a "semàfor nutricional", que amb un etiquetatge vermell, groc i verd classifica els aliments segons la seva suposada perillositat pel seu contingut de greix, sucre o sal. Es tracta d'un sistema que s'aplica de forma voluntària, i que fins ara només ha adoptat el Regne Unit.

Una aplicació incorrecta

Les fonts van indicar que Itàlia, Espanya i altres països, com Grècia, Portugal, Eslovènia, Xipre i Croàcia, s'oposen a aquest sistema, ja que consideren que no ofereix una informació correcta. Per exemple, pot fer que una ampolla d'oli sigui etiquetada amb un senyal vermell perquè és un producte gras, mentre que un refresc de cola light es cataloga amb un de verd, perquè té poc sucre.

A més de no informar correctament el consumidor, aquests països argumenten que aquest sistema pot distorsionar la competència en el mercat intern.

El grup de països que s'oposen al semàfor demanarà a la CE, que ha començat a analitzar-ne el possible impacte, que informi sobre l'estat de la qüestió.

Finalment, la Comissió i el vicepresident del Banc Central Europeu exposaran als ministres les oportunitats d'inversió i financeres per mitjà d'aquesta entitat, i el consell adoptarà unes conclusions sobre el suport de la UE als països productors de fusta contra el comerç il·legal de fusta.