En temps de tempesta econòmica, quan altres empresaris s'acovardeixen i busquen refugis segurs per als seus diners, és quan a

Carlos Slim li agrada sortir a la intempèrie. Ho va fer durant la dècada dels vuitanta al seu país, Mèxic, i intenta repetir trenta anys després aquesta estratègia a Espanya, i a més en negocis que fa anys que són a la UVI, com la construcció, amb una caiguda contínua de l'activitat i de l'ocupació, i l'activitat immobiliària. El multimilionari va llançar fa unes setmanes una OPA per tenir el control de la immobiliària Realia i fa uns dies va fer el mateix per intentar prendre tot el comandament a Fomento de Construcciones y Contratas, la constructora que presideix Esther Koplowitz. La notícia es va conèixer el mateix dia en què FCC va anunciar l'acomiadament de 750 treballadors.

"A les crisis és quan menys risc hi ha", ha assenyalat en les escassíssimes entrevistes que concedeix l'anomenat "l'enginyer". Tota una declaració d'intencions. Però, abans de fixar-se en el malmès totxo espanyol, ho va intentar fa uns anys amb les telecomunicacions,

un mercat que coneix bé. Però va tenir una decepció. Va intentar competir per les llicències de telefonia mòbil i va acabar desistint perquè les bases dels concursos no l'afavorien.

Una de les joies del seu imperi

empresarial és América Móvil i volia traslladar aquest mateix model

empresarial, que tants beneficis

li ha donat a l'altra banda de l'oceà, a aquesta banda de l'Atlàntic. El fracàs no el va fer rendir-se i ha aprofitat la crisi per fer negoci a Espanya. Ara és a través del Grupo Carso, el mateix amb què va entrar al Real Oviedo -també controla el Club León i el Pachuca a Mèxic- i que ha aconseguit insuflar vida a un equip que llavors (2012) lluitava per tornar al futbol professional després d'anys en lligues menors. No només va aconse-guir el seu objectiu en un parell d'anys, sinó que ha aconseguit, fins i tot, que el club superi a Segona Divisió els 20.000 socis. Una fita històrica per a l'entitat i un negoci per a Slim. Al club de futbol hi va entrar també amb una participació minoritària, però quan la situació esportiva començava a canalitzar-se va aconseguir la majoria de l'accionariat.

A FCC va arribar amb molt soroll. A final del 2014, va comprar a Koplowitz el 30% de la compa-nyia. Va pagar 1.089 milions, i va donar un gir de 180 graus a la gestió de la constructora, colpejada, com la resta, per l'esclat de la bombolla immobiliària espanyola i les retallades en l'obra pública. Els que han fet tractes amb ell asseguren que, a més de ser un ric auster i poc excèntric, sol seguir la mateixa estratègia quan intervé en una nova empresa. Compra, observa durant un temps prudencial com treballen els directius i, llavors, actua proposant canvis, modificant al seu gust la gestió i posant la seva gent de confiança al capdavant del vaixell. Ho ha fet així a FCC, donant el comandament al seu compatriota Carlos Jarque.

Si prosperen les dues ofertes públiques d'adquisició que té sobre Realia i FCC, hauria de desemborsar uns 5.500 milions d'euros. Poca cosa per a qui és considerat,

segons Forbes, el posseïdor de la quarta fortuna més gran del món, de més de 53.000 milions d'euros.

Slim té els seus tentacles empresarials posats sobre multitud de sectors i activitats. En la seva cartera empresarial hi ha una enorme varietat que inclou les finances i les assegurances (Inbursa), el tabac (Cigatam), l'hostaleria (Ostar), la construcció (Condumex) o la mineria (Frisco), entre moltes altres.

És un ferm partidari que, com solen recomanar els experts borsaris, per tenir èxit amb els diners és essencial diversificar el risc. Una virtut i un olfacte per als negocis que, reconeix, va heretar del seu pare, Julián Slim. Aquest libanès establert a Mèxic va lliurar a cadascun dels seus quatre fills una cartilla en la qual els obligava a apuntar els ingressos de la seva assignació setmanal, les despeses i qualsevol altre moviment. En aquestes pàgines Carlos Slim es va iniciar en la gestió dels seus austers estalvis i a la primerenca edat de 12 anys va anotar la seva primera i modesta compra d'accions. Eren trenta títols del Banc Nacional de Mèxic.

Amb els anys va anar agafant importància en els negocis i perdent la por a les crisis. Tant va ser així que a la dècada dels vuitanta,

en plena fugida de capitals del seu país, devaluacions constants de la moneda, taxes de deute disparades i una inflació pels núvols, Carlos Slim ho va aprofitar per pescar autèntiques gangues. Entre 1982 i 1986, amb la tempesta econòmica bufant amb força, la xequera del magnat mexicà treia fum. Durant aquells anys va comprar participacions a Sanborns, General Tires, Reynolds Aluminio, Bimex, Fireston, British American Tobacco, Seguros de México, Fábricas de Papel Loreto, Minera Frisco i Química Fluor, entre d'altres. Quan l'economia va millorar en va recollir els fruits.

La seva entrada a Europa va ser, precisament, per Espanya, amb la compra de 900.000 accions de La Caixa, també amb la crisi colpejant amb força sobre el sector financer. Desemborsant una mica més de 4,5 milions va acabar convertint-se en conseller de Criteria, entitat sota la qual s'agrupen les participacions industrials i els actius immobilaris del banc. Ara, vol donar un altre cop de timó als seus negocis a Espanya comprant totxo "barat" i esperant que tot millori.