El Banc Central Europeu (BCE) ha fet un pas important en la lluita contra el frau i l'evasió fiscal a l'Eurozona amb la retirada dels bitllets de 500 euros de la circulació, però els tècnics del ministeri d'Hisenda (Gestha) van advertir que en no fixar-se cap límit a aquesta retirada es facilitarà que els que els tenen evitin les responsabilitats penals i tributàries. Així, el col·lectiu destaca que l'opacitat concedida permetrà que el juny prescriguin els delictes fiscals no agreujats corresponents a l'IRPF i Impost sobre Societats del 2010, els delictes de blanqueig de capitals i de suborn comesos el 2011, i els de narcotràfic no agreujats del 2006.

La mesura aprovada pel BCE té especial impacte a Espanya, on, segons les dades de març del 2016, s'acumulen 32.398,6 milions d'euros en bitllets de 500, el que representa ni més ni menys que el 77,4% dels diners en circulació -41.864.000 d'euros-, un percentatge que s'ha triplicat des de desembre del 2002, any en què va entrar en vigor la moneda única, quan tot just representaven el 25,1% del total.

Per a Gestha, és il·lògic que un bitllet que no s'utilitza en les transaccions comercials habituals dels ciutadans tingui una taxa de penetració tan elevada, el que denota que la seva utilització ha estat lligada a activitats opaques que s'escapen del control de la Justícia i d'Hisenda. Pel costat dels delictes comuns i de la corrupció, s'expliquen els 25 milions en bitllets de 500 confiscats al clan dels Miami, els 10 milions amagats al fals envà de l'habitatge del proveïdor dels segells de Fòrum i Afinsa o les quantitats mobilitzades en els casos més mediàtics de corrupció política. Mentre que en evasió fiscal, els bitllets de 500 euros eren utilitzats per pagar al venedor els diners en B que no s'escripturaven en comprar un immoble.

De fet, els bitllets de 500 van viure el seu moment àlgid a Espanya entre el 2005 i el 2007, coincidint amb el zenit de la bombolla immobiliària, quan van arribar a suposar la quarta part del total dels que es movien per tota l'Eurozona. Això explica que en iniciar la crisi immobiliària disminuís el seu ús fins a suposar actualment el 10,9% dels bitllets grans de tota la zona euro. No obstant això, el seu pes en el total dels diners en circulació a Espanya no ha parat de créixer en els anys de recessió, un creixement que ha estat paral·lel a l'increment de l'economia submergida, que ha escalat al 24,6% del PIB.

Gestha ja va advertir el 2004 que a Espanya s'estava acumulant una gran quantitat de bitllets de 500 i va demanar sense èxit a l'AEAT que iniciés una investigació. Amb la tramitació de la llei antifrau del 2006, els tècnics van sol·licitar novament un cens de persones amb bitllets de 500 que el Govern no va acceptar, encara que va concedir iniciar una investigació que va recopilar 2.000 operacions, cadascuna de les quals havia estat pagada amb més de 500.000 euros en efectiu. Les investigacions realitzades entre el 2007 i el 2010 sobre els bitllets de 500 van generar uns ingressos de 1.114 milions, dels quals 425.560.000 van ser per declaracions extemporànies "voluntàries", 541.030.000 per actes d'inspecció i 147.900.000 per delictes fiscals . Aquesta va ser la major regularització de la història fins a l'amnistia fiscal del 2012.

Tenint en compte aquesta experiència, el col·lectiu proposa que la retirada de bitllets de 500 s'acompanyi de mesures de reforç de control tributari que eviti la impunitat dels evasors. Així, caldria reprendre les investigacions sobre les grans quantitats de diners retirades a partir del 2010 de les oficines bancàries, per evitar que prescriguin els delictes fiscals el juny d'aquest any, així com centrar la investigació en les empreses grans i en les persones que posseeixen grans fortunes. També proposen la baixada del límit per als pagaments en efectiu dels 2.500 euros actuals fins a 1.000 euros. Així mateix, tant Gestha com la resta de Sindicats d'Administracions Tributàries i Financeres de la UE consideren necessari ampliar la definició de "diners en efectiu" que recull l'actual reglament relatiu als controls d'entrada i sortida de diners en efectiu dins de la Comunitat Europea i que data de l'any 2005. Per a això, suggereixen que conceptes com l'or, les opcions sobre accions, els contractes de vida i pensions de jubilació, les fitxes de casino i guanys de la loteria, les targetes de prepagament i els tiquets-restaurant siguin inclosos en una nova definició de "diners en efectiu".