La societat público-privada Projectes Territorials del Bages (PTB), promotora del parc tecnològic de Manresa, el Parc Central, entre d'altres polígons industrials de la comarca, ha quedat a les portes del concurs de creditors, després que amb la caiguda de preus del sòl hagi perdut tota la inversió inicial de 15 milions d'euros. PTB sobreviu ara només per satisfer els préstecs contrets per desenvolupar tots els seus projectes, un deute total de prop de 9 milions d'euros (dels 11 de préstec disposats des de l'inici). La societat val avui el que deu pels seus préstecs. «S'ha perdut tot», es lamenta el president del consell d'administració de PTB, Josep Maria Ribas.

En l'accionariat de PTB hi ha els ajuntaments de Manresa, Sallent, Sant Joan, Santpedor i Sant Fruitós, a més de l'Institut Catlà de Finances, Catalunya Banc (ara BBVA) i un nombrós grup d'empreses privades i particulars del Bages (en una proporció de 23,75% de capital públic i 76,25% de privat). El passat mes de juny, la junta general d'accionistes va aprovar una reducció de capital. La finalitat era compensar les pèrdues i reestablir l'equilibri entre el capital i el patrimoni net, volatilitzat per la caiguda constant del preu dels solars adquirits abans de l'esclat de la bombolla urbanística. La reducció va deixar el valor nominal de cadascuna de les acciones, que fins aquell moment era de 1.000 euros, en 17,26 euros. El valor comptable de la societat ha passat doncs dels 15 milions d'euros a uns 260.000 euros, que és la diferència entre els valors dels terrenys i el que es deu dels préstecs.

«Un dels objectius de la societat, tenir un guany econòmic per als socis, ja no es complirà mai, però el mandat de la junta és mantenir l'altre objectiu de PTB: generar riquesa i portar empreses al territori», justifica Ribas. L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, confirma que «la societat porta un temps al llindar del concurs de creditors».

El Parc Central, a la Sareb

La societat PTB es va constituir el del 2002 amb un capital social de 9,04 milions d'euros, que posteriorment es va ampliar fins als 15 milions. Aquests diners es van utilitzar per a la compra de tots els terrenys on té interessos PTB (el Parc Central de Manresa, Sant Fruitós, Sant Vicenç i Castellgalí) i per a la realització dels projectes tècnics. Per a la urbanització dels polígons de Manresa, Sant Fruitós i Sant Vicenç es van signar tres hipoteques amb Caixa Manresa i Caixa Catalunya, les quals, amb la fusió bancària, van quedar vinculades a Catalunya Banc. El desembre del 2012, però, aquests préstecs, com tants altres del sector promotor, van ser traspassats al banc dolent, la Sareb. Els terrenys continuen sent de PTB, pero els préstecs pertanyen al banc dolent.

En el cas del Parc Central, el préstec hipotecari ascendia a l'entorn dels 7 milions d'euros, dels quals la societat n'ha disposat al voltant del 80%. Amb la caiguda del preu del sòl i el consegüent risc que ha comportat el sector immobiliari, la Sareb ha bloquejat fins ara l'ampliació del préstec per continuar amb la urbanització.

Projectes inconclusos

PTB va signar dos préstecs més per al desenvolupament dels polígons de Sant Vicenç, Sant Fruitós i Castellgalí. De les tres operacions, els 35.000 metres quadrats del polígon carretera de Berga II de Sant Fruitós són els que estan més avançats, ja que se n'ha urbanitzat el 90%. En aquest cas, es va formalitzar una hipoteca per 3 milions d'euros, i se n'ha disposat el 50%.

Els 150.000 metres quadrats al polígon Pla del Riu de Sant Vicenç estan en tramitació urbanística i «no és cap prioritat tirar-ho endavant», afirmen fonts de PTB. A Castellgalí hi ha una reserva de sòl de 100.000 metres quadrats, la meitat dels quals, però, han estat recentment venuts com a sòl rústic. Aquesta última ha estat una de les accions que ha hagut de fer PTB per mantenir la seva liquiditat i poder continuar pagant els préstecs. L'altre va ser la venda de les seves oficines de la Muralla, a Manresa. La seu de PTB actualment és a l'edifici Impuls, al Parc Central.

En l'actualitat, el deute pendent de liquidació dels tres préstecs de PTB és de l'entorn dels 9 milions d'euros, un deute del qual Ribas insisteix que s'està al dia de pagament de quotes. Amb el valor de tasació actual dels terrenys, els actius de PTB valen aproximadament el que es deu d'hipoteca. «El que poguem vendre servirà per eixugar el deute», diu Josep Maria Ribas.

Salvats per la campana

PTB ha trobat oxigen amb la venda, el mes passat de 9.600 metres quadrats de sostre del Parc Central a Tous per 700.000 euros (vegeu Regió7 del 26 d'0ctubre), una quantitat que servirà per liquidar una part dels préstecs. «Si no tancàvem cap operació aquest any, el concurs de creditors era una opció molt factible», diu Ribas.

El president de la societat assegura que la negociació amb Sareb per permetre aquesta operació no ha estat fàcil. «Durant anys hem demanat a Sareb per quin preu acceptaria una oferta pels terrenys, però sempre se'ns deia: primer porteu l'oferta. Amb Tous ha estat la primera vegada que han acceptat un preu de venda», diu Ribas, que recorda que «els hem hagut de fer entendre que PTB no és una promotora a l'ús, que entre els socis hi ha ajuntaments i l'ICF. Al final ho han entès». Per fer la venda ha calgut «trobar un preu que s'ajusti a la tasació actual dels terrenys», molt més baixa que el valor d'inversió per la progressiva devaluació del preu del sòl, apunta Ribas. Ara, la societat busca nous clients a qui vendre la resta dels 30.000 metres quadrats de sostre que encara té al parc i obtenir fons per continuar liquidant els préstecs signats.

Del Parc Central, PTB és propietària del 60% dels terrenys. El 30% es d'Incasol i el 10% restant d'Aigües de Manresa i de l'Ajuntament de Manresa, en virtut de la cessió de sòl a l'administració a què obliga la normativa (i en els quals es va aixecar l'edifici del CTM). La junta de compensació integrada per aquests socis ?als quals ara s'afegeix Tous? porta invertits 6 milions d'euros ?dels quals 4 van ser l'aportació de PTB? en les primeres fases d'urbanització del sector (la rotonda d'accés, el vial fins a la rotonda, la connexió elèctrica i la de fibra òptica i el moviment de terres, entre d'altres).

Treballar pel territori

En el futur, PTB haurà de replantejar els seus objectius fundacionals. «Si quedem nets podem pensar què podem fer», diu Josep Maria Ribas. «Potser no ens haurem de dedicar a desenvolupar sòl, però PTB encara pot ser una eina útil. En comptes de crear espais potser hem de gestionar-los. El benefici econòmic no hi serà però sí hi pot ser el territorial. Aquest objectiu és el que ens ha mantingut en la lluita diària», insisteix Ribas, segons el qual «de vegades hi ha hagut el dubte de per què no abaixar la reixa i deixar que els terrenys se'ls quedés la Sareb. Però a dia d'avui Sareb prefereix que siguem nosaltres qui gestionem la venda dels terrenys. Som útils a Sareb fent-los d'API. I si els terrenys no es poden vendre, Sareb haurà de decidir si PTB serveix més viva o morta».

Vals el que deus

Si la societat no ha fet fallida, expliquen fonts de l'Ajuntament de Manresa, és perquè «el que té PTB segons les tasacions val el que deu en hipoteques. El valor del que tenim és el valor del que devem. Si PTB no hagués estat ben capitalitzat, si el sòl s'hagués comprat amb crèdit, faria anys que ja no hi seríem. Per això, malgrat tot, podem dir que la societat està sana».

Amb tot, assumeixen que «mai no podrem liquidar la hipoteca al seu preu», i que es confia que Sareb condoni una part del deute, atès l'interès del banc dolent en espolsar-se els actius immobiliaris encara que sigui a canvi de cancel·lar part del deute. Ribas insisteix que «encara hi ha disponibilitat per satisfer les hipoteques», però també que «ningú no tornarà a anar a buscar els socis perquè hi tornin a posar diners, després de perdre-ho tot».

Ha estat un fracàs, l'operació PTB? «No ho sé, però és clar que un objectiu no el complirem; l'altre, el de generar activitat, continua vigent. Amb l'operació de Tous es dóna vida a tot el territori i hi haurà un guany social amb creació de llocs de treball. Jo ho veig com que hem obtingut una gran victòria en entendre que calia aguantar viu el projecte entre tots . Veure actualment els edificis Impuls i CTM plens demostra que la idea inicial era viable».