El 58,1% de les dones aparca o alenteix la seva carrera professional després de tenir fills i permet així que les seves parelles continuïn amb la seva trajectòria laboral. De fet, els pares només renuncien a seguir progressant a la feina en el 6,2% dels casos davant la mateixa situació. Són dades de l'estudi sociològic «Som Equip», presentat aquesta setmana per l'associació Jo no renuncio, creada pel Club de Malasmadres, realitzat a partir de 24.000 entrevistes sobre la coresponsabilitat a les famílies espanyoles i que destaca la importància de treballar, precisament, com un equip a la llar.
L'estudi especifica que les decisions de les dones que suposen una renúncia es refereixen a sol·licitar reducció de jornada, excedències o fins i tot abandonar el mercat laboral. No només les dones que han estat mares declaren que han aparcat la seva carrera una vegada que han tingut fills, sinó que fins i tot quan encara no els han tingut ja creuen que seran elles les que prendran la decisió de renunciar-hi en el 51,3% dels casos.
Laura Baena, presidenta de l'associació, va assegurar que existeixen «barreres externes, les que posa l'Estat no aprovant lleis i les de les empreses, però també barreres internes, que es posen a les llars quan l'home no sent que la conciliació és el seu problema».
Les diferències entre homes i dones s'escurcen respecte de la decisió d'adaptar els seus treballs després de ser pares, és a dir, canviar l'horari o optar pel teletreball, que en el cas de les mares és del 20,6 %, i en el dels pares, del 14,5%.
L'informe reflecteix que quan les parelles aporten la mateixa quantitat de diners a la llar, la dona segueix sent en el 45,2% la principal responsable de les feines domèstiques i familiars, davant del 9% dels homes.
«No és el factor econòmic el que justifica el repartiment desigual de tasques, aquesta desigualtat prové d'estructures heretades d'una cultura patriarcal», va argumentar la sociòloga Maite Egoscozabal, responsable de la investigació.
Segons l'estudi, justificar aquestes decisions «com a eleccions personals i lliures» de la dona és un error, perquè «més aviat es tracta de males solucions que fan les famílies per resoldre les mancances de les mesures de conciliació actuals i la falta de cor-responsabilitat».
En aquest sentit, considera que les polítiques empresarials i familiars que hi ha a Espanya veuen la dona «com a principal proveïdora dels serveis domèstics i familiars i l'home com a principal proveïdor d'ingressos a la llar, i això té com a conseqüència la perpetuació dels rols patriarcals».
Diferències en els permisos
Com a exemple, va fer referència als permisos parentals, que per a les mares arriben a les 16 setmanes, però per als pares es queden en només un mes (28 dies).
L'informe destaca que encara que en els últims anys hagi augmentat la participació dels homes en les tasques de la llar, aquests canvis no es produeixen al mateix ritme que la participació de la dona en el treball productiu.
En agrupar les tasques segons el tipus d'activitat, el 48,3% de les dones comenta que és la principal responsable de les tasques domèstiques (el 10,5 % l'home), el 48,9% de l'alimentació (davant del 12, 9) i el 50,5% de la cura dels fills (el 5,5% en el cas de l'home).
La dona també lidera la responsabilitat de les tasques invisibles i organitzatives, amb el 54%, mentre que només el 17 % dels homes es dedica a aquestes tasques de planificació, com el seguiment mèdic dels nens i de les tutories escolars.
L'estudi sociològic «Som Equip» també aprofundeix en les principals accions que proposen les persones entrevistades perquè canviï el model actual per tal d'aconseguir que la coresponsabilitat i la conciliació «siguin una realitat». Així doncs, proposen actuar sobre l'educació i conscienciació de la societat, canviar els permisos de maternitat i paternitat per uns iguals i intransferibles i flexibilitzar el treball remunerat «perquè aquest deixi espai a l'ús d'altres temps».
