La Fiscalia Anticorrupció anunciarà dilluns vinent si demana l'ingrés immediat a la presó o altres mesures cautelars per a algun dels 65 condemnats per l'ús irregular de targetes opaques de Caja Madrid, entre els quals figuren els expresidents de l'entitat Miguel Blesa i Rodrigo Rato.

Fonts de la Fiscalia no han especificat quines seran les mesures que proposarà el fiscal Alejandro Luzón al tribunal que dijous va condemnar Blesa i Rato a sis anys i quatre anys i mig de presó, respectivament, en considerar-los culpables d'apropiar-se indegudament del patrimoni de l'entitat a través del sistema de les targetes black.

L'exdirector general de mitjans de l'entitat, Ildefonso Sánchez Barcoj, va ser condemnat a dos anys i sis mesos de presó com a col·laborador i còmplice de la «mecànica desenvolupada», mentre que als altres 62 els va imposar penes d'entre tres mesos i tres anys de presó.

Tant Blesa com Rato han manifestat a Efe la seva intenció de recór-rer contra la sentència, decisió compartida per la majoria dels condemnats, i per fer-ho tenen cinc dies a partir de la seva notificació.

L'Audiència Nacional ha absolt Blesa, Rato i Sánchez Barcoj del delicte d'administració deslleial atribuït per alguna de les acusacions particulars, entre elles les de Bankia i la seva matriu, BFA.

El president de la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), Gonzalo Postigo, sindicat de les antigues caixes que ha exercit l'acusació popular, ha assegurat a Efe que no descarta acudir al Suprem perquè «se'ls jutgi per un delicte d'administració deslleial» en no ser encara la sentència ferma. La CIC ha demanat a la sala penal l'ingrés a la presó de Blesa i Rato per evitar «la reiteració del delicte».

En principi, la Fiscalia és partidària de sol·licitar l'ingrés a la presó només per als condemnats a més de cinc anys i quan apreciï risc de fugida, circumstància que no sembla donar-se en el cas de Miguel Blesa, l'únic amb una pena superior. Sí que podria imposar-li alguna altra mesura cautelar, com la retirada del passaport o la compareixença periòdica en el jutjat.

A Rato ja se li va retirar el passaport l'octubre del 2015, amb motiu de la causa pendent en el jutjat d'instrucció número 31 de Madrid sobre l'origen de la seva fortuna.

El maig del 2013, Blesa va haver de lliurar també el seu passaport en la causa que investigava la compra de City National Bank de Florida, però se li va retornar el juliol d'aquest any a instàncies de l'Audiència Provincial de Madrid.

Entre els condemnats de dijous figura l'exvicepresident de Caja Madrid José Antonio Moral Santín, condemnat a quatre anys de presó.

Han estat condemnats també l'exdirector de comunicació Juan Astorqui, el que va ser cap de la Casa del Rei Rafael Spottorno i l'exsecretari general de Caja Madrid Enrique de la Torre, assenyalat per gran part dels acusats per ser qui instruïa en el lliure ús de les targetes, a dos anys de presó.

Com a autors del delicte que va causar el «minvament» de l'entitat, el tribunal imposa una pena de tres anys i dos mesos de presó a Francisco Baquero, Estanislao Rodríguez-Posi, Antonio Romero Lázaro, Francisco José Moure i Jorge Gómez Moreno, que hauran de pagar una multa de 4.800 euros. Una condemna sensiblement inferior a la de Rodolfo Benito Valencià, José María de la Riva i Gonzalo Martín Pascual (tres anys i vuit mesos de presó).

El que va ser president de Marsans, Gerardo Díaz Ferrán, a la presó des de final del 2012 pel buidatge del grup turístic, sumarà dos anys de presó, els mateixos que Juan José Azcona.

Per al gruix dels usuaris, entre ells José Manuel Fernández Norniella, Ignacio de Navasqües i Ramón Espinar, la sala, que valora com a atenuant la reparació del dany, acorda una pena d'un any de presó i una multa de 3.600 euros.

L'exvicepresident de l'entitat i exministre socialista Virgilio Zapatero està sentenciat a vuit mesos de presó. L'expresident de la patronal madrilenya Arturo Fernández i l'exconseller de Caja Madrid Francisco Javier López Madrid a sis mesos, mentre que Jorge Rábago tanca la llista, amb tres mesos.