Ser dona és més car que ser home. Sí. Ja és ben sabut que la dona cobra menys per fer la mateixa feina, durant les mateixes hores i en el mateix lloc que un home, només per ser dona. És la tan coneguda 'escletxa salarial'. El sindicat UGT, en un informe les conclusions van ser llançades el passat mes de febrer, va arribar a la conclusió que les dones cobren un 23,25% menys, segons dades de 2014, les últimes disponibles. En un lapse de 365 dies, aquesta diferència es tradueix que guanyen gairebé 6.000 euros menys a l'any (5.9892,42 euros exactament).

Una diferència que d'entrada no hauria d'existir, però que a més està lluny de ser compensada després a l'hora de fer la compra. No. Tot el contrari: per a més inri, els productes femenins costen més.

Fins i tot el nom donat a aquesta discriminació en els preu al consum inclou aquella catalogació anacrònica i casposa segons la qual el rosa és de noia, el blau de noi. En diuen la 'taxa rosa'. Si ets dona, en molts casos estàs pagant més pel simple fet que l'embolcall o embalatge d'alguns productes estan dirigits al teu sexe i no al masculí. Perquè posa en algun lloc de l'etiqueta que és 'for women' i no 'for men '.

Costa creure-ho. Una cosa tan clamorosament injusta ja hauria d'haver estat denunciada amb fervor i tallada immediatament. Com pot ser? I no obstant això, el fenomen ha estat demostrat en diverses ocasions per diversos estudis realitzats als EUA. Un dels més divulgats, el de 2014 dut a terme per l'Oficina de Consum de la ciutat de Nova York. Després d'analitzar fins a 800 productes de prop de 35 categories diferents -des béns de neteja personal, a joguines o roba-, la investigació va concloure que la versió per al públic femení d'un bon nombre de productes és més costosa. Quant, depèn del tipus de producte: la fluctuació en el preu va des del 13 fins, atenció a la dada, el 50%. L'estudi tradueix el gravamen en el sobrepreu que han de pagar les dones: fins a 1.400 dòlars més a l'any.

L'existència de la 'taxa rosa' va ser detectada en aquest país fa ja temps. De fet, ja el 1996 l'Estat de Califòrnia va prohibir la discriminació en preus per qüestió de sexe.

No és un fenomen sol nord-americà. També està present a Europa. I més concretament, a Espanya. Tot i que encara no s'ha dut a terme un estudi similar, a cop d'ull, amb només fer una ullada, es poden trobar una sèrie d'exemples que proven que, efectivament, la'tasa rosa' aquí també es pateix.

Hi ha àmbits en què es dóna per descomptat i fins s'assumeix. El que la perruqueria és més cara per a una dona que per a un home és vox populi. Les dones tenen més cabells i donen més feina. Quan el preu mitjà de tallar els cabells per a una noia és de 36 euros, per a un home rentar i tallar suposa de mitjana 15 euros. La diferència és manifesta. Les tintoreries també posen un sobrecost, no tan ampli, si la peça que es porta a netejar és de noia i no de noi.

Si s'analitza el que passa en els supermercats, també es pot concloure. On major nombre de productes diferenciats bé per a homes, bé per a dones, hi ha és pel que fa a la higiene personal, la cosmètica i la bellesa. A priori dóna la impressió de tenir lògica: els usos socials han acabat per imposar que les fragàncies de dona siguin més suaus, més aflorades, en definitiva, més femenines. També els factors biològics -la pell més sensible, el tenir menys bell corporal- requereix d'un diferent cura. Per això ha gels de dutxa, desodorants i fulles d'afaitat 'for men' i 'for women'.

Ara bé, ¿cal que tinguin un preu diferent, i aquesta diferència sempre perjudiqui la dona? Perquè així és. atenció:

Aquestes distincions es generen, a més, des de ben petits. Pares i mares s'han queixat que hi ha joguines i fins i tot material escolar que són valorats a preus diferents en el cas que el motiu amb el qual estiguin decorats estigui dirigit a nens o nenes.

A què es deu tot això?

Per tractar de buscar un indici de lògica que motivi aquesta discriminació en preus, les empreses afectades que s'han pronunciat al respecte han recorregut a dos tipus d'explicacions.

En alguns casos, per exemple el de les fulles d'afaitar, la marca Wilkinson va expressar al seu dia que la diferència de preu es deu al fet que les fulles per a dona consten d'altres components en la seva fabricació, el que les fa més costoses de produir i , per tant, eleven el seu cost al consumidor final.

A l'altre costat, quan no hi ha sobrecostos pel mig, és quan més costa trobar una resposta creïble. I al que s'aferren llavors és a la llei de l'oferta i la demanda. Segons es veu, les dones estarien més disposades a invertir més diners en productes de bellesa o cosmètica. D'això s'haurien adonat els productors, que s'han limitat a pujar els preus al màxim punt d'equilibri on les seves vendes no noten cap perjudici. Lleis del màrqueting