La pràctica del comerç electrònic o e-commerce s'ha triplicat a Espanya durant l'última dècada, fins a penetrar sobre un terç de la població que avui efectua les seves compres a través d'Internet, segons es desprèn d'un informe del Consell Econòmic i Social (CES). En canvi, en la majoria dels veïns de la Unió Europea, l' e-commerce té molta més rellevància i el practiquen el 75% dels anglesos, el 67% dels danesos, el 64% dels alemanys i el 49% dels francesos, a causa d'una més gran «confiança» i seguretat en les compres i els mitjans de pagament electrònics, a través dels quals s'executen només el 16% de les transaccions.

El document, titulat «Nous hàbits de consum, canvis socials i tecnològics», es va presentar aquesta setmana a Barcelona a la seu del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (Ctesc), durant una jornada que van organitzar conjuntament les dues organitzacions per analitzar l'evolució dels hàbits de consum, les diferents formes d'economia col·laborativa, els nous mitjans de pagament i els efectes laborals i socioeconòmics que aquests canvis poden comportar.

Van acudir a l'esdeveniment el president de la CES d'Espanya, Marcos Peña; el president del Ctesc, Lluís Franco; el secretari general del departament d'Empresa i Coneixement, Xavier Gibert, i el president de la Comissió de Treball de Salut, Consum, Afers Socials, Educació i Cultura de la CES, Jordi Garcia Viña.

El document posa en relleu que la ràpida penetració de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a les llars, el major accés a dispositius connectats a la xarxa, la irrupció dels smartphones i el creixement dels mitjans socials han provocat grans canvis en els comportaments dels consumidors i en els seus hàbits de consum.

Així, revela que entre 2006 i 2015 totes les partides de la despesa a les llars es van reduir com a conseqüència de la crisi econòmica a excepció de la despesa en salut, que va créixer el 3,4% durant aquest període, i del desemborsament en la partida de comunicacions, que va augmentar prop del 26% en tots els nivells de renda, en detriment de la despesa en el transport, l'oci o la cultura.

No obstant això, l'informe assenyala que a Espanya se segueixen observant «diferències considerables» entre diferents segments de la connectivitat referides, sobretot, a l'edat i al nivell d'estudis, i constata que prop d'una cinquena part de la població adulta no usa Internet i que una tercera part dels que ho fan no posseeixen habilitats digitals o bé els seus coneixements són molt baixos.

Per als experts de la CES «la revolució digital ha vingut per quedar-se» i per això, segons el seu parer, és essencial que el govern segueixi esforçant-se i invertint per garantir l'accessibilitat a la xarxa intel·ligent de dades per part de tota la població, una extensió que, aconsellen, ha d'anar lligada a una alfabetització digital més gran, amb la finalitat d'assegurar la igualtat d'oportunitats que ofereixen les noves tecnologies.

També el document fa referència a la irrupció de nous models de negoci col·laboratiu, especialment en sectors altament regulats com el del transport o el de l'allotjament, fet pel qual recomana un ajust de la normativa vigent amb l'objectiu de garantir unes condicions operatives equivalents per a tots els operadors.

Amb tot, l'informe eleva al nivell de «transformació categorial» tots aquests canvis que, sumats a la robotització i a la completa digitalització de l'economia, s'espera que incrementin el 30 % la productivitat i facin minvar el 18% els salaris, una situació per a la qual, segons alerten els experts, caldrà una gestió compartida entre els diferents agents capaç de «promoure la convivència entre les noves i les antigues pràctiques i alleujar el malestar que pugui generar-se dins de la societat».