El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno investiga quinze alts càrrecs de l'antiga Caixa Catalunya per presumpta administració deslleial que hauria originat un forat a l'entitat de més de 720 milions d'euros. L'acte del titular del jutjat central d'Instrucció número 2 està datat el passat 1 de març, i respon a un escrit de la Fiscalia Anticorrupció, que va iniciar les diligències a instàncies del FROB. El jutge ha deixat al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària l'opció d'executar accions civils o penals en la qualitat d'entitat pública que va comprar l'entitat. Entre els investigats figuren l'expresident de l'entitat Narcís Serra, l'exdirector general Josep Maria Loza i Antonio Llardén, vicepresident de la caixa el 2007 i actual president d'Enagás.

La causa de la investigació són una quinzena d'operacions immobiliàries efectuades entre els anys 2000 i 2007, en els que la caixa va entrar amb una participació d'aproximadament el 50% amb altres socis, i que, a partir del 2008, va instrumentalitzar a través de la seva filial Promotora Catalunya Mediterrània (PROCAM). El fiscal Fernando Maldonado distingeix dos períodes, el primer entre 2000 i 2007, quan es van prendre decisions d'inversió i d'adquisició de compromisos econòmics «rellevants», i entre 2008 i 2013, moment en el qual ja es va fer patent la impossibilitat de desenvolupar els projectes. Des del 2008, l'entitat era dirigida pel bagenc Adolf Todó, que també figura entre els investigats. Segons ha pogut saber aquest diari de fonts coneixedores del cas, la responsabilitat que la fiscalia atribueix a Todó consisteix en haver decidit comprar el 50% de les operacions immobiliàries del qual no era propietari Caixa Catalunya i haver assumit així la gestió de les promocions que ja estaven en risc i que havien estat signades per l'anterior direcció de la caixa. L'escrit fiscal apunta que la decisió del consell d'administració del 29 d'abril del 2008 de separació de socis davant la situació de crisi immobiliària «va ser un error» que va suposar un perjudici més gran.

La Fiscalia assenyala que, en el període 2000-2007, els òrgans de govern de l'entitat bancària van aprovar intervenir en promocions immobiliàries a Espanya i també a Polònia i Portugal en les que s'adquirien terrenys no urbanitzables o, fins i tot, afectats per resolucions legislatives que els qualificaven d'especial interès, la qual cosa suposava «un risc en la inversió». L'entitat hauria adquirit immobles i «compromisos econòmics rellevants i hauria concedit crèdits «desproporcionats». El consell d'Administració, que podia aprovar crèdits amb garantia real de fins a 12 milions d'euros i sense garantia real de fins a sis milions, va elevar aquests llindars fins a 24 i 12 milions d'euros, respectivament; posteriorment, es van incrementar fins a 30 milions per a crèdits amb garantia personal i fins a 60 milions per a aquells amb garantia real.

Entre els anys 2001 i 2007 es van realitzar inversions els avals de les quals eren la mera paraula del soci, sense informes externs independents, sense valoracions adequades i sense una anàlisi exhaustiva dels riscos. No es protegien els interessos de l'entitat amb clàusules a l'efecte, i quan sí que s'incloïen aquestes clàusules, no van ser executades o es van mostrar inútils. També s'ha detectat l'existència de conflicte d'interessos, ja que alguns dels terrenys eren propietat d'algun dels socis; en alguns casos, les operacions immobiliàries es van dur a terme sense la pertinent autorització de la Comissió Executiva.