Inditex, l'empresa fundada per Amancio Ortega Gaona el 1975, ha tornat a presentar resultats. El gegant tèxtil va guanyar en el seu últim exercici 3.157 milions d'euros, el 10% més que el 2016. L'augment de les seves vendes ha suposat un altre rècord ja que ha obtingut una facturació de 23.311 milions d'euros, el 12% més que en el mateix període de l'any anterior, quan es convertia en l'empresa espanyola que més ven, davant de Repsol i Mercadona. Per segon any consecutiu, el gegant tèxtil repartirà una part dels beneficis amb els seus treballadors i els accionistes també seran recompensats amb un dividend de 0,8 euros per acció.

El cas d'Amancio Ortega és paradigmàtic pequè ha aconseguit crear un imperi tèxtil des de zero. Va començar a treballar com a noi dels encàrrecs i l'any 1963 va crear, amb la seva primera dona, Rosalía Mera, Confecciones GOA. Va ser l'embrió de Zara, que va obrir les portes el 1975. La carrera fulgurant el porta, 40 anys més tard, a tenir 7.292 botigues amb més de 160.000 treballadors, beneficis superiors als 3.100 milions d'euros i un rendiment financer del 26%. De zero a Zara. Un miracle empresarial a l'Espanya tan marcadament antiempresa en una zona, la de Galícia, sense cap tipus de tradició tèxtil. Una empresa que és líder mundial i que té la seu a Arteixo. Un empresari que ha revolucionat el sector tèxtil amb períodes de producció i distribució de vertigen, que ha implantat un model de negoci estudiat a les universitats més prestigioses del planeta. Un negoci on tot passa en temps real i on una peça empaquetada a Arteixo dimarts pot estar en una botiga de Tòquio divendres.

L'empresari gallec, però, no se salva de dures crítiques. Algunes són inversemblants i no tenen cap tipus de fonament. Per algun motiu som a Espanya, el regne de l'enveja, on es permeten tota mena de corrupcions polítiques, però no que algú triomfi. Altres que ataquen l'empresari gallec ho fan amb tres arguments principals: Inditex no paga impostos, Inditex explota la mà d'obra barata del Tercer Món i Amancio Ortega ha de redistribuir la riquesa entre els pobres. Primer, Inditex sí que paga impostos. Concretament, 940 milions d'euros o el 23% dels seus beneficis. Segon, el que fa Inditex és comprar les peces de roba a fabricants locals d'Espanya i altres països, als quals sotmet a auditories socials avalades per un sindicat global, auditories on se supervisa que no es contractin nens, que es respecti la llibertat sindical i que es paguin salaris d'acord amb els de la resta de l'economia local. Tercer, la riquesa d'Amancio Ortega és essencialment les seves accions d'Inditex. Defensar que hem de redistribuir la seva riquesa equival a nacionalitzar l'empresa. Inditex deixaria d'existir i de crear valor afegit. Aleshores seríem tots més pobres. Aquesta és la societat que volem? Jo m'inclino més a demanar per a Amancio Ortega un monument a les ciutats d'Espanya. Una distinció pública personalitzada, però extensible a tots aquells empresaris que, de manera abnegada i anònima, generen riquesa i ocupació amb el seu treball productiu. Si existeixen monuments a destacats militars, cèlebres per les seves mortaldats en el camp de batalla; si existeix un monument a Cristiano Ronaldo, per què no s'han de distingir l'empresari i el treballador, artífexs del progrés silenciós de la humanitat?