Un de cada quatre estudiants de l'estat de 15 anys no arriba al nivell bàsic de coneixements financers, i encara que són capaços de prendre decisions senzilles sobre despeses quotidianes i saber per a què serveix una factura, tenen dificultats per interpretar-la. De fet, Espanya ha obtingut 469 punts en l'informe PISA 2015 sobre Competència Financera presentat avui, de manera que se situa per sota de la mitjana de 489 dels quinze països que han participat en l'estudi (deu de l'OCDE, més cinc Estats o regions). Amb aquests, Espanya s'ha classificat en el desè lloc, només per davant del Brasil (15), Perú (14), Xile (13), República Eslovaca (12) i Lituània (11). Això vol dir que Espanya, insisteix l'informe, amb 469 punts es troba per sota dels 489 de la mitjana dels països de l'OCDE.

El rendiment mitjà d'Espanya ha baixat des del 2012, quan va obtenir una puntuació de 484. I encara que l'informe adverteix que les variacions del rendiment en competència financera "s'han d'interpretar amb cautela" pels canvis produïts en l'administració de la prova, la realitat és que la proporció d'estudiants que rendeixen per sota del nivell 2, és a dir, bàsic- ha augmentat vuit punts, fins a situar en el 24,7%. Per contra, només el 6% (davant el 12% de l'OCDE) exhibeix un rendiment destacat en competència financera, la qual cosa vol dir que arriben al nivell 5 en ser capaços d'analitzar productes financers complexos.

La competència financera és, segons la defineix PISA, "el coneixement i la comprensió de conceptes i riscos financers i les destreses, motivació i confiança necessàries" per aplicar-los "amb la finalitat de prendre decisions eficaces en diferents contextos financers, per millorar el benestar financer dels individus i la societat i permetre la participació en la vida econòmica ". Hi ha diferències per sexes: són les noies les que tenen un millor rendiment que els nois. I també per la seva situació socioeconòmica, de manera que els més desfavorits tenen fins a un 82% més de possibilitats de tenir un rendiment inferior al nivell bàsic. No només això, sinó que a més influeix seu origen: un 11% dels 1.750 estudiants espanyols que van participar en l'avaluació va néixer en un país estranger, i tenen un 33 punts menys que els que no tenen antecedents d'immigració.

L'escola rural surt ben parada en l'estudi, ja que els seus estudiants han obtingut 29 punts més que els de les escoles urbans.

Pisa dedica un apartat a l'experiència dels nois de 15 anys amb els diners, i destaca que més de la meitat, un 52%, té un compte bancari, cosa que només poden fer amb autorització dels seus pares o apoderats. Aquest grup obté 37 punts més en competència financera que els alumnes que no la tenen.

Gairebé vuit de cada deu (el 79%) aconsegueixen diners a través dels regals amb els que els obsequien els seus amics i parents; el 38% té una paga, realitzi o no tasques domèstiques, i un 55% ho guanya a través d'una activitat laboral formal o informal.

La meitat dels estudiants espanyols diu que estalvia diners totes les setmanes o mesos, i un 66% assegura que estalviaria si volgués comprar-se "alguna cosa que realment vol". Cada vegada que un jove decideix comprar un mòbil o com utilitzar els seus diners en despeses personals, està prenent una decisió financera, subratlla l'informe, que afegeix que la població de 15 anys comença a enfrontar-se a situacions que requereixen prioritzar els desemborsaments, ser conscients els costos, i estar alerta davant la possibilitat de frau o engany.

Per millorar la capacitat financera dels alumnes, Pisa recomana a tots els països participants en l'estudi que analitzin les necessitats dels estudiants amb baix rendiment, abordin les desigualtats socioeconòmiques i proporcionin igualtat d'oportunitats d'aprenentatge per a nois i noies