Un de cada quatre estudiants de l'estat de 15 anys no arriba al nivell bàsic de coneixements financers, i encara que són capaços de prendre decisions senzilles sobre despeses quotidianes i saber per a què serveix una factura, tenen dificultats per interpretar-la. De fet, Espanya ha obtingut 469 punts en l'informe PISA 2015 sobre Competència Financera, impulsat pel BBVA i presentat ahir a París, de manera que se situa per sota de la mitjana de 489 dels quinze països que han participat en l'estudi (deu de l'OCDE, més cinc estats o regions). Entre aquests, Espanya s'ha classificat en el desè lloc, només davant del Brasil (15), Perú (14), Xile (13), República Eslovaca (12) i Lituània (11). Això vol dir que Espanya, insisteix l'informe, amb 469 punts, es troba per sota dels 489 de la mitjana dels països de l'OCDE.

El rendiment mitjà d'Espanya ha baixat des del 2012, quan va obtenir una puntuació de 484. I encara que l'informe adverteix que les variacions del rendiment en competència financera «s'han d'interpretar amb cautela» pels canvis produïts en l'administració de la prova, la realitat és que la proporció d'estudiants que rendeixen per sota del nivell 2, és a dir, bàsic, ha augmentat vuit punts, fins a situar-lo en el 24,7%. Per contra, només el 6% (davant el 12% de l'OCDE) exhibeix un rendiment destacat en competència financera, que vol dir que arriben al nivell 5 en ser capaços d'analitzar productes financers complexos.

La competència financera és, segons la defineix PISA, «el coneixement i la comprensió de conceptes i riscos financers i les destreses, motivació i confiança necessàries» per aplicar-los «amb la finalitat de prendre decisions eficaces en diferents contextos financers, per millorar el benestar financer dels individus i la societat i permetre la participació en la vida econòmica». Hi ha diferències per sexes: són les noies les que tenen un millor rendiment que els nois. I també per la seva situació socioeconòmica, de manera que els més desfavorits tenen fins al 82% més de possibilitats de tenir un rendiment inferior al nivell bàsic. No només això, sinó que a més influeix el seu origen: l'11% dels 1.750 estudiants espa-nyols que van participar en l'avaluació va néixer en un país estranger, i tenen 33 punts menys que els que no tenen antecedents d'immigració.

L'escola rural surt ben parada en l'estudi, ja que els seus estudiants han obtingut 29 punts més que els de les escoles urbanes.

Pisa dedica un apartat a l'experiència dels nois de 15 anys amb els diners, i destaca que el 52% té un compte bancari, cosa que només poden fer amb autorització dels seus pares o apoderats. Aquest grup obté 37 punts més en competència financera que els alumnes que no la tenen. Gairebé vuit de cada deu (el 79%) aconsegueixen diners a través de regals d'amics i parents; el 38% té una paga i el 55% s'ho guanya amb una activitat laboral formal o informal.

La meitat dels estudiants espanyols diu que estalvia diners totes les setmanes o mesos, i el 66% assegura que estalviaria si volgués comprar-se «alguna cosa que realment vol». Cada vegada que un jove decideix comprar un mòbil o com utilitzar els seus diners en despeses personals està prenent una decisió financera, remarca l'informe, que afegeix que la població de 15 anys comença a enfrontar-se a situacions que requereixen prioritzar els desemborsaments, ser conscients dels costos, i estar alerta davant la possibilitat de frau o engany.