07 de juny de 2017
07.06.2017
40 Años
40 Años

La sal de Súria ja es pot menjar

ICL i Azko Nobel presenten en societat Sal Vesta, una empresa d'embalatge de sal del Bages amb seu a Sant Fruitós

07.06.2017 | 07:27
La sal de Súria ja es pot menjar

La sal del Bages, que fins ara ha estat considerada un polèmic residu, ja té avui un nou aprofitament comercial. Si fins a l'actualitat, només l'anomenada sal de desgel, la més basta de l'extreta del subsòl de Súria i Sallent, tenia un ús al mercat, des d'ara també la sal de gran puresa, la que es produeix gràcies a la inversió milionària del pla Phoenix, té el seu lloc als comerços. De fet, la sal del Bages ja serveix ara per condimentar aliments. La posada en marxa de la nova empresa Sal Vesta, una joint venture entre ICL i la química holandesa Akzo Nobel (propietària del 51% del projecte), que ahir es va presentar en societat, fa possible que la sal bagenca ja sigui ara un recurs aprofitable per al consum humà.

La nova empresa ocupa una planta de 7.500 metres quadrats al polígon Santa Anna de Sant Fruitós de Bages, i ha requerit una inversió per part d'ICL de 7,5 milions d'euros. Inicialment, Sal Vesta ocupa una vintena d'empleats. Les instal·lacions estan destinades a empaquetar la sal anomenada d'especialitats, d'una puresa del 99,95%, que es cristal·litza a la nova planta construïda a Súria.

L'acord global entre ICL i Akzo Nobel comprèn la comercialització per part de la companyia holandesa de fins a 1,5 milions de tones anuals de sal vacuum (un cop estiguin en marxa la segona planta de sal prevista a Súria), de les quals 150.000 corresponen a sal d'especialitats, és a dir, la destinada a l'alimentació humana i animal i al tractament d'aigües. La resta de clorur de sodi, refinat fins al 99,97%, es destinarà a la indústria electroquímica.

Carles Aleman, conseller delegat d'ICL Iberia, destacava ahir que la posada en marxa de Sal Vesta vol dir que la companyia «ja té a tocar el que estem treballant des de fa molts anys», un triple objectiu que justifica la versió mediambiental i comercial del projecte Phoenix: donar «valor afegit» als recursos del subsòl del Bages, estimular un «efecte multiplicador» en l'economia del territori i aconseguir «una mineria sostenible», va insistir Aleman. «Avui en veiem el primer resultat», va dir el conseller delegat, satisfet que el projecte Phoenix, obstaculitzat, va apuntar, «per problemes interns, externs i naturals», tingui ja un primer efecte tangible.

A Sal Vesta s'embalen paquets d'una tona i de 25 quilos de sal, en pastilles o en gra, que s'envien a distribuïdors majoristes. La sal surt de Sant Fruitós amb l'etiqueta d'Akzo Nobel o bé de marques de tercers. Amb tot, no es fàcil de trobar ara al mercat català o estatal. De fet, la posada en marxa de la planta bagenca ha de permetre a Akzo Nobel implementar la seva presència tant a la península com a França i al nord d'Àfrica. Fins ara, la multinacional holandesa té el seu principal mercat al nord d'Europa, gràcies a les plantes de producció que té a Holanda, Suècia i Dinamarca, segons va explicar Nils van der Plas, mànager general del negoci de la sal d'Akzo Nobel. Van der Plas va aprofitar el seu parlament per recordar que les inversions foranes com la d'Akzo Nobel requereixen, va dir, «un ambient» propici, un «terreny de joc competitiu quant a legislaciu i als preus de l'electricitat». Una reflexió pertinent en ple impàs per la imminent entrada en vigor, el 30 de juny, de la prohibició de continuar abocant al Cogulló, i que ICL està intentant revertir amb un ajornament.

Sal Vesta està en marxa des de fa un parell de mesos, coincidint amb l'entrada en funcionament parcial (avui ja està al 90%) de la nova planta de sal de Súria, que permet obtenir mineral d'una puresa sense comparació, avui, al mercat internacional.

En el futur (no hi ha una data fixada), Sal Vesta embalatjarà sal per al mercat local, fet que permetrà amanir els plats a taula amb el clorur sòdic purificat extret del subsòl bagenc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema