El Banco Santander ha tancat la compra del Banco Popular per la xifra simbòlica d'un euro. Ahir al migdia, poc després d'aquest anunci, la tranquil·litat era la nota dominant a l'única oficina que el Banco Popular té a Manresa. Ahir al migdia, a la sucursal manresana del Popular hi havia poc moviment i no hi havia cues a les caixes ni a les taules del local destinades a atendre la clientela. De fet, des de la mateixa oficina es limitaven a dir que «hem tingut la feina habitual, no hem tingut més consultes», sense fer cap més declaració.

El Banco Popular té una única oficina a Manresa, al passeig de Pere III, que és ubicada al costat de la sucursal d'empreses del Banco Santander, i també molt a prop de l'oficina de clients particulars del banc càntabre al mateix Passeig. Fa uns quants mesos, el Popular va tancar l'oficina que tenia a la carretera de Vic, molt a prop de la Bonavista. El Banco Popular té una quinzena de sucursals a la Catalunya Central.

A Manresa, una clienta, Mercè Garcia, assegurava que «no estava al cas d'aquesta operació. Però el Santander són els més grans, no?», es preguntava, i tot seguit afegia que «si és així, ara podem està més tranquils». Tot i això, assegurava que, malgrat les notícies de les últimes setmanes, la situació del Popular no li ha preocupat especialment.

D'altra banda, Joan Fernández també es mostrava «tranquil» i celebrava que «ara, després de tants dies de parlar del banc i de caigudes a la borsa, estigui tot solucionat». També explicava que malgrat les constants notícies negatives de l'entitat financera que s'han produït darrerament, «no he estat massa preocupat. Sempre és dolent que un banc vagi malament, sobretot si n'ets client, però no he patit especialment. Hi ha hagut molts bancs que al llarg d'aquests últims anys han tingut problemes i han acabat rescatats, com Caixa Manresa i Bankia, i els clients no han hagut de patir pels estalvis». «Els qui deuen estar preocupats són els accionistes, perquè diuen que la compra es fa per un euro. Si és així, es quedaran sense banc a canvi de res, però això ja no és cosa dels clients», sentenciava Fernández.

L'adjudicació, feta a preu de saldo i per un euro simbòlic, és la primera resolució ordenada (antiga liquidació) decidida per les autoritats europees, que dimarts van constatar que el Banco Popular ja no podia continuar funcionant de manera independent després de gairebé 100 anys de camí.

L'operació no representarà cap cost per al contribuent perquè no requereix d'ajudes públiques ja que seran els accionistes i bonistes els qui assumiran les pèrdues, un cop amortitzats a valor zero els títols i el deute del Popular. Per fer l'operació, el Santander farà una ampliació de capital per 7.000 milions d'euros en un mes.

Segons va explicar la presidenta del Banc Santander, Ana Botín, la compra del Popular donarà «certesa i estabilitat» al sector financer espanyol, que ja era «molt solvent» abans, i serà bona «per a Espanya, per a Europa i per al creixement de l'economia espanyola». Vestida de vermell i magenta, els colors del Santander i del Popular, respectivament, Botín va negar haver rebut pressions per intervenir en el procés i va transmetre un missatge d'«absoluta tranquil·litat» als empleats del Popular i als clients.

Sí que va voler aclarir que la integració serà llarga, i va anunciar que per pilotar-la s'ha nomenat un consell d'administració de cinc membres comandat pel director financer del Grup, José García Cantera, que va ser número dos d'Ana Botín quan ella presidia Banesto.