La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha explicat aquesta tarda a la sala d'actes de la FUB 2 la nova Renda Garantida de Ciutadania, en una xerrada organitzada per ERC del Bages i que ha aplegat una trentena de persones, entre militants i dirigents locals.

En una atenció prèvia a Regió7, Bassa ha explicat que la Renda Garantida de Ciutadania és "el primer dret social que s'aconsegueix després que la passada legislatura hi hagués diverses retallades". Bassa ha recordat que el seu origen va ser una Iniciativa Legislativa Popular, que que romania estancada al Parlament des que es va iniciar la seva tramitació el febrer del 2014 i que va generar desavinences, l'any passat a la Cambra catalana. "Aquest any, ho hem entomat el Govern, i s'aprovarà per per llei el 15 de juliol", va explicar ahir Bassa.

La Renda Garantida de Ciutadania és un subsidi condicionat. Podran obtenir-la totes aquelles persones majors de 23 anys amb dos anys de residència a Catalunya i que hagin esgotat totes les prestacions i no tinguin patrimoni tret la primera residència. Es preveu que es comenci a aplicar el mes de setembre d'aquest any amb un 85% de la prestació. La implementació es durà a terme durant quatre anys, fins a l'abril de 2020, quan tots els beneficiaris ja en cobraran el 100%.

La consellera Bassa ha destacat que "suposa uns mínims per viure de prestació econòmica, però alhora implica la corresponsabilitat de les persones, que s'hauran d'inscriure en un pla d'inclusió o de formació laboral".

La nova renda substituirà la renda mínima d'inserció, la pirmi, «però ara no serà sense res a canvi», destaca Bassa, ja que «Al cap d'any hi haurà una valoració, si s'ha fet un pla de formació o d'inclusió es continuarà cobrant, i si et surt una feina l'has d'agafar per no perdre-la». A diferència de la pirmi, en aquesta nova prestació es creuaran dades entre serveis socials i treball, de manera que es pugui garantir el compliment de totes les condicions. «L'encreuament de dades permetrà saber les prestacions que s'estan cobrant i serà una manera d'incentivar les persones cap al món del treball, perquè sempre dic que la millor política social és el treball», ha dit Bassa.

L'import de la prestació serà d'inici, a partir del 15 de setembre, de 565 euros mensuals (el 85% del total previst) i s'anirà incrementant progressivament fins al 100% el 2020, quan s'ingressaran 664 euros, l'equivalent de l'índex de renda de suficiència de Catalunya. El segon membre de la unitat familiar cobrarà el 50% i s'ingressaran 100 euros addicionals (75, aquest 2017) per cada fill fins a un màxim de tres.

La nova renda permetrà «compactar» els ajuts i prestacions que s'atorguen actualment, apunta Bassa. El departament d'afers socials té registrats fins a 170 prestacions i ajudes diferents. Els perceptors de la renda garantida deixaran de cobrar els altres ajuts, menys le sprestacions derivades de la llei de la dependència i els ajuts vinculats al món de l'educació, com són les beques de transport i les de menjador escolar.

«Aquest és un bon sistema de benestar, un pas endavant», insisteix Bassa, que diu que efectivament «incrementa la despesa pública però fa que les persones s'adrecin cap al món laboral, amb la qual cosa deixaran de tenir la necessitat de percebre-la».

Al conjunt de Catalunya, actualment hi ha unes 40.000 persones que perceben la renda mínima d'inserció. «Ampliarem aquest ventall a les famílies monoparentals amb contractes a temps parcial que generiin rendes de treball inferiors a l'IRSC, que seran unes 7.000 més, i tenint en compte l'atur de l'any passat, quan se'n faci el desplegament podria beneficiar entre 70.000 i 80.000 llars a Catalunya», ha explicat la consellera.

«És un dret social nou i sostenible, el que podem pagar com a societat, i que ens reverteix directament, perquè si els perceptors acaben trobant feina això voldrà dir més cotitzacions i una millora de les pensions. I, a més, implica corresponsabilitat», defensa Bassa.

El Bages és avui una de les comarques de Catalunya amb més quantitat relativa de perceptors de pirmis, 4.492 (2.244 de les quals són dones), fet que suposa una despesa pública de 896.000 euros, ha apuntat Dolors Bassa.