ICL Iberia podrà continuar abocant runa al Congulló almenys un any més, fins el 30 de juny del 2018, segons ha determinat aquest divendres el jutge del TSJC Manuel Táboas (llegeix la interlocutòria). Aquesta pròrroga, però, podria estendre's encara un any més. «Estem molt contents amb la resolució del jutge perquè avala la feina feta i ens acosta a la mineria sostenible», ha piulat la companyia poc després d'anunciar-se la decisió judicial.

La sentència, recurrible davant del tribunal de cassació o potser del Suprem, arriba després que tant Iberpotash, l'associació de veïns de la Rampinya, la Generalitat i l'Ajuntament de Sallent exposessin ahir, dijous, els seus arguments per defensar o no la continuïtat temporal dels abocaments al Cogulló davant de Táboas, de la secció tercera de la sala contenciosa del TSJC.

L'empresa minera demanava una pròrroga fins al 30 de juny del 2019 i l'associació de veïns instava a aturar els abocaments aquest divendres mateix, quan es complia el termini fixat en la sentència que anul·lava parcialment el pla general urbanístic de Sallent. Ajuntament i Generalitat estaven d'acord amb la pròrroga, però exigeixen garanties.

Carles Alemán, màxim responsable de les mines, ha fet la següent declaració sobre la decisió positiva del tribunal: «estic molt content, ja que amb aquesta decisió del TSJC, el Bages i l'empresa fan un pas de gegant cap a la mineria sostenible, que l'assolirem en quatre anys. La força del nostre compromís amb el territori i el medi ambient verifica que estem complint totes les propostes i compromisos. Seguirem treballant de manera honesta i seriosa. Vull agrair a tot l'equip d'ICL, a totes les persones, entitats, institucions i associacions la confiança que han dipositat en nosaltres i el seu suport incondicional. També a les que no ho han fet però que s'han assentat a negociar i a parlar. No defraudarem a ningú, complirem el que diem amb total rigor i anirem, a curt termini, cap a la mineria sostenible».

La sentència del TSJC dóna, per tant, la raó a ICL, que s'ha compromès a aportar un aval de 3,98 milions d'euros ( la quantitat que l'empresa creu que hauria de destinar a l'extracció de sal durant el període transitori) i a cessar «immediatament» els abocaments si el 30 de juny del 2019 no ha complert amb el termini requerit. Sempre i quan, ha apuntat l'advocat de la companyia (Albert Abulí, de Legal Barcelona), l'incompliment sigui «per causes imputables a l'empresa». Abulí ha recordat que l'obra del túnel de Cabanasses (que ha de garantir el trasllat de l'activitat a Súria i, per tant, la fi dels abocaments al Cogulló) és molt complexa i que «poden apareixer factors imprevistos».

Ahir, una vista breu

La trobada celebrada aquest dijous a Barcelona amb motiu de l'incident d'execució de sentència presentat per l'empresa va ser breu (el jutge va donar un quart d'hora a cada part) i farcida d'un dens argumentari legal. Entre les qüestions que s'hi van dirimir hi va haver si l'incident era possible processalment o no (l'associació de la Rampinya defensa que no) i si aquesta associació és competent a l'hora de personar-se a la causa (ICL defensa que no), i s'ha insistit en les mesures addicionals que proposa l'empresa per afrontar l'ajornament, com són la creació d'una comissió tècnica de valoració del procés, en què prendrien part l'Ajuntament, la Generalitat, el comitè d'empresa i la companyia i al qual ICL convida a afegir-se a l'associació de la Rampinya, sempre que el seu representant sigui designat per l'assemblea de l'entitat (vegeu pàgina següent).

L'advocat Abulí, que va garantir que no se sobrepassaran els límits d'alçada i volum del Cogulló fixats per la sentència, va demanar disculpes per la tardança en la redacció de l'informe, (presentat al jutge fa encara no quinze dies), i va defensar l'incident d'execució perquè «la sentència no es pot donar per executada», ja que «mai ningú n'ha demanat l'execució». Aquest va ser un punt de discòrdia a la sala, ja que el lletrat de l'associació de veïns, Climent Fernández, va esgrimir que «la sentència ja s'està executant», que es va anul·lar el planejament de Sallent i que això ha comportat uns acords que fixen la data màxima del 30 de juny. I aquesta «norma» no es pot modificar, va dir Fernández, que mantenia que ICL no està legitimada per fer-ho i que això podia ser constitiu de «frau de llei o d'abús de dret».

Personat a la causa en els darrer dies, L'Ajuntament de Sallent va exigir el compliment de quatre mesures per continuar els abocaments: una garantia econòmica, un calendari a presentar en un termini màxim d'un mes per verificar les actuacions trimestrals, la constitució d'una comissió de seguiment (que ICL i la Generalitat també proposen) i posar en coneixement del tribunal el seguiment dels compromisos. Al mateix temps,el representat legal de l'Ajuntament, Jordi Miró, del despatx Roca Junyent, va dir amb rotunditat que la voluntat del consistori es que «desaparegui el runam però en condicions i amb garanties».

L'argumentari de la Generalitat es va basar en defensar l'interès general. L'advocat David Pros va recordar que el ple del Parlament va aprovar el passat 15 de juny (amb només els vots en contra de la CUP) una proposta de resolució que instava el Govern a garantir la continuïtat d'una mineria sostenible a Sallent. Pros va insistir que les circumstàncies en què es va fixar la data del 30 de juny d'enguany per aturar els abocaments «continuen», i va argumentar que no permetre l'ajornament pot posar en perill llocs de treball directes i indirectes. L'advocat va avançar que la Generalitat estaria d'acord a estudiar una pròrroga més breu («tres mesos», va apuntar) que la que proposa ICL. Pros va dir estar d'acord en afegir-se a una comissió de seguiment, i amb la compensació per incompliment que va estipular la companyia.

Al seu torn, l'associació de veïns va insistit que el pla d'ICL «no aporta res», ja que «és el que diu de fa 20 anys» i va titllar la presentació de l'incident d'execució de sentència d'«excusa» per continuar abocant. Segons l'advocat Climent Fernández la documentació aportada per ICL té poc «rigor» ja que, va afegir, «no s'analitzen ni els comptes de l'explotació ni tampoc hi ha cap estudi fiable sobre les alternatives a l'abocament», i ha apuntat que no s'hi especifica el nombre de llocs de treball directes de la mineria a Sallent. L'advocat va demanar tenir presents «la qualitat de vida dels veïns de la Rampinya i de la població de Sallent» i ha insistit a destacar els «perjudicis» que genera la mina i va posar com exemple l'afectació al barri de l'Estació de Sallent o els costos de la dessalinització.