Els preus dels carburants han tornat a pujar, per quarta setmana consecutiva, en els primers dies d'agost. Aquest nou increment coincideix amb l'inici d'aquest mes de vacances i es produeix a les portes del pont del 15 d'agost. Amb aquest últim increment, els preus s'han situat en els nivells més alts des de principi del mes de juny, segons dades recollides en el Butlletí petrolier de la Unió Europea (UE).

La gasolina súper de 95 octans -el tipus més utilitzat- s'ha encarit el 0,59% durant l'última setmana, fins als 1,188 euros per litre, mentre que el gasoil ho ha fet en major mesura, ja que el seu preu s'ha elevat l'1,04%, fins a assolir un preu mijtà d'1,072 euros per litre.

En el cas de la gasolina de 95 octans es tracta del nivell més alt des del passat 12 de juny, i en el del gasoil des del dia 5 del mateix mes. Amb els preus actuals, en el termini de tan sol un mes, la gasolina ha pujat l'1,19% i el gasoil, el 2,19%.

No obstant això, la gasolina està ara el 3,96% més barata que a principi d'any i el gasoil, el 4,88%.

Si la comparació es fa amb el mateix període del 2016, la gasolina s'ha encarit el 4,67% i el gasoil, el 5,62%.

Els preus, però, estan encara lluny dels màxims registrats al setembre de 2012: el 21,94%, en el cas de la gasolina, i el 25,81%, en el del gasoil.

Omplir un dipòsit de 55 litres costa ara una mica més de 65 euros si es consumeix gasolina súper de 95 octans i 59 euros si s'opta pel gasoil d'automoció.

Augment de producció

D'altra banda, la producció conjunta de l'OPEP va tornar a pujar el mes passat malgrat l'estratègia oficial de retallar el bombament per reduir l'excés d'oferta en un mercat que, segons les dades fetes públiques ahir per l'organització, segueix rebent més cru del que consumeix.

Els catorze membres de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) van produir al juliol un total de 32.860.000 barrils diaris, 173.000 barrils, o el 0,5%, més que el mes anterior, segons les dades de fonts secundàries esmentades en l'informe mensual sobre la situació del mercat difós ahir a Viena.

La producció conjunta de l'OPEP portaria així quatre mesos a l'alça i s'acosta als 33 milions de barrils diaris (mbd) del passat mes de desembre, quan aquesta organització i diversos grans països productors més van pactar retirar del mercat 1,8 mbd, un acord que va ser renovat el maig passat.

Líbia i Nigèria, països que van quedar fora del pacte de retallada pels problemes de producció que patien, són els socis de l'OPEP on el bombament més ha crescut, a més de l'Aràbia Saudita.

Iraq, Angola i Veneçuela han vist com queia la seva producció al mes de juliol.

Segons l'OPEP, el desequilibri entre subministrament i demanda s'ha anat reduint al llarg del 2017 i el segon trimestre de l'any va arribar fins als 390.000 barrils de sobreoferta.

Amb tot, el volum del cru emmagatzemat en els països més desenvolupats, i que més consumeixen, continua sent molt elevat i al juliol marcava els 3.033 milions barrils, 252 mbd per sobre de la mitjana de l'últim lustre.

Per al 2018, l'OPEP preveu una pujada de la demanda mundial de cru de l'1,32%, fins a sumar 97,77 mbd.

Aquest incremement de consum vindrà, previsiblement, acompanyat d'un similar augment de la producció entre els competidors de l'OPEP, especialment del cru d'esquist als Estats Units.