Cada vegada està més a prop el dia en què puguem sortir al carrer només amb les claus i el mòbil. Europa va camí de quedar-se sense efectiu en un futur no gaire llunyà. A Suècia, per exemple, els diners físics són pràcticament residuals, ni tan sols els bancs disposen de cash.

El telèfon és el nou moneder. En els últims anys s´han multiplicat les plataformes de pagaments mòbils (Google Wallet, Apple Pay ...). Però hi ha una altra amenaça per als diners en paper: la ­moneda digital o divises digitals. «Els diners en paper ja estan en creixent desús per la ingent quantitat de mitjans de pagament digitals, les monedes digitals serien un factor més en la seva decadència. De fet, 2016 va ser el primer any en què l´ús de targetes com a mitjà de pagament va superar l´efectiu a Espanya », assegura Mario Encinar, professor de Data Science d´AFI Escuela de Finanzas.

Les criptodivises es basen en la tecnologia blockchain o cadena de blocs. La més popular és bitcoin. Es tracta d´un arxiu informàtic amb un codi únic que es compra a Internet i es guarda al mòbil o en un altre dispositiu electrònic. Les transaccions es duen a terme a través de codis xifrats i queden registrades en una llista anònima que fa pràcticament impossible identificar una operació amb un usuari.

De garantir la seguretat s´ocupen potents equips informàtics ( «miners») que vigilen que un mateix bitcoin no pugui utilitzar-se en més d´una operació. «Recullen les transaccions que es produeixen a la xarxa, les validen i les empaqueten en baules amb unes propietats especials que les fan segures i immutables», explica Salvador Casquero, professor de l´Institut d´Estudis Borsaris (IEB). Per cada operació reben com a recompensa un bitcoin, cosa que es converteix en mecanismes d´emissió de moneda.

El bitcoin també fluctua. El valor d´un sol bitcoin ha superat ja la barrera dels 4.000 euros i, segons alguns experts, en el futur podria arribar a un milió. «Si ens fixem en la llei de l´oferta i la demanda podria ser. Però no cal esperar a aquest nivell perquè siguin milionaris els posseïdors de bitcoins. Ja hi ha moltíssims cryptomilionaris que van entrar en els inicis de moneda digital que han revaloritzat molts milers per centenars», assenyala Casquero.

Una amenaça per al negoci bancari? Com que no depenen de cap entitat financera, les divises en línia vindrien a alterar el sistema bancari actual, de fet ja ho estan fent pels seus avantatges: «Costos més reduïts, transparència, immutabilitat, liquidacions immediates en temps real, descentralització, desintermediació i, tot, la capacitat de dotar-les d´intel·ligència», indica l´analista de l´IEB. Però també tenen riscos, com la seva gran volatilitat.

A la llarga, els bancs centrals, «fedataris» de les monedes tradicionals, perdrien la seva raó de ser. «Amb les moneda digital no hi hauria un intermediari que donaria fe d´ús d´aquesta moneda», comenta Encinar. Les polítiques monetàries perdrien força i podrien afectar la cadena de valor de les entitats. A més, s´eliminaria part de la informació important que poden utilitzar els bancs per conèixer millor els seus clients.