L'Agència Tributària de Catalunya només recapta tres de cada quatre euros que podria arribar a rebre si tots els ciutadans fessin el pagament d'impostos de manera correcta. I és que dels 2.977 MEUR de recaptació potencial l'any 2014, n'hi va haver 790, el 26%, que no es van arribar a ingressar, segons un estudi de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) i la consultora Everis elaborat per encàrrec del departament d'Economia i Hisenda. Els 790 milions que no es van poder cobrar són el que s'anomena bretxa fiscal o tax gap. D'aquests, el departament d'Economia calcula que l'ATC podria aconseguir que s'acabés ingressant la meitat, ja que l'altre 50% correspon a fets que no té eines per perseguir, com els actius no declarats en paradisos fiscals, que suposen 300 milions del total del frau fiscal.

L'estudi té com a objectiu reduir el frau fiscal i permetrà «avaluar l'eficàcia» del pla de lluita contra el frau fiscal 2015-2018, tal com va explicar ahir el secretari d'Hisenda, Albert Castellanos. De moment, amb aquest pla l'ATC ha aconseguit aflorar 510 milions d'euros entre el principi del 2015 i el final del setembre del 2017, a raó de 190 milions el 2015, 170 el 2016 i 150 milions durant els primers nou mesos d'enguany.

L'informe, amb dades del 2014, ha tingut en compte quatre tributs que suposen el 90% de la recaptació de l'ATC: patrimoni, successions i donacions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i l'impost sobre les estades en establiments turístics. És la primera vegada que es fa un estudi d'aquest tipus i la idea és seguir calculant el tax gap en els propers anys per poder veure l'evolució del frau fiscal a Catalunya.

Dels quatre impostos analitzats, la diferència més gran entre la recaptació real i la potencial es dóna en l'impost de patrimoni i en el de donacions i successions. En el primer cas, 340 milions d'euros de la bretxa fiscal s'expliquen per la infradeclaració (persones que fan la declaració però no hi inclouen tot el que tenen). Concretament, pels actius financers localitzats a l'estranger i no declarats (58% del frau total en aquest impost) o per l'aplicació incorrecta de l'exempció corresponent a les participacions en empreses familiars (37%), tal com va apuntar ahir el director de l'estudi, Alejandro Esteller.

En menor mesura, també, es dóna en joies, objectes d'art, antiguitats i vehicles incorrectament declarats (5%).