17 de desembre de 2017
17.12.2017
40 Años
40 Años

El 10% de la població espanyola acumula el 57% de la riquesa des de mitjan anys 80

Un informe estableix que la proporció s'ha mantingut estable perquè el patrimoni dels espanyols es concentra en béns immobles i la crisi també va afectar els més rics · Espanya és el país on més ha crescut la riquesa personal en els últims 30 anys

26.12.2017 | 12:07
El 10% de la població acumula el 57% de la riquesa a Espanya

El 10% de la població espanyola acumula des de mitjan anys 80 el 57% de la riquesa personal de l'Estat, una proporció que s'ha mantingut estable fonamentalment perquè el patrimoni dels espa-nyols es concentra en béns immobles i la crisi també va afectar els més rics. Són dades del primer «Informe sobre la desigualtat global», elaborat pel Laboratori sobre la Desigualtat Global, un projecte finançat amb la contribució d'institucions públiques i privades sense finalitats de lucre, que es nodreix del treball de més de cent investigadors col·laboradors de tot el món, coordinats per economistes com el francès Thomas Piketty.

Espanya és el país de tots els analitzats en l'estudi on més ha crescut la riquesa personal en els últims 30 anys, ja que gairebé s'ha duplicat, ja que ha passat de representar el 380% del PIB el 1984 a suposar el 650% el 2014, si bé abans de la crisi havia arribat al 780% el 2007.

La investigadora Clara Martínez-Toledano, que s'ha encarregat de la part espanyola de l'informe juntament amb Facundo Alvaredo (coordinador), Miguel Artola i Luis Estévez, va explicar que aquest augment del patrimoni dels espanyols ha estat principalment conseqüència del «boom immobiliari», que va elevar de forma exponencial el valor de l'habitatge.

L'informe del laboratori d'estudis socials destaca que entre 1985 i 1991 els preus de l'habitatge es van triplicar, i que entre 1996 i 2008 es van tornar a triplicar, un fenomen que només té parangó al Japó. Martínez-Toledano va assenyalar que aquesta és també la raó per la qual la crisi no va augmentar la desigualtat –almenys pel que fa a la riquesa agregada de les llars–, atès que el gruix del patrimoni de la població més rica també estava invertit en immobles i la caiguda del sector residencial va reduir el valor de les seves propietats. Tanmateix, la investigadora va matisar que els individus més rics han tingut més capacitat per adaptar-se a la crisi i diversificar les seves carteres cap a altres tipus d'actius.

A Espanya, la mitjana de la riquesa per persona (amb dades fins a l'any 2013) és de 144.000 euros, si bé la meitat de la població que és menys rica concentra només el 7% d'aquesta riquesa a una mitjana de 18.900 euros per persona.

A la part alta de la taula se situa el 10% de la població, que aglutina el 57% de la riquesa, amb una mitjana de 813.000 euros per persona. Això vol dir que la riquesa mitjana d'una persona que es troba en el 10% de la població més adinerada és 43 vegades més gran que la mitjana de qui està entre el 50% de la població menys pròspera, una bretxa que gairebé no ha variat en les últimes tres dècades. A més, l'1% més ric del país té en el seu poder el 21% de la riquesa personal total, amb una mitjana de 3 milions per persona.

Martínez-Toledano va afegir que si a aquest 1% de la població se li sumessin els 146.000 milions d'euros que l'informe estima que els espanyols més acabalats tenen sense declarar a l'estranger, la concentració de la riquesa s'incrementaria de tres punts per a aquest col·lectiu, ja que passa del 21 al 24%.


La tendència de l'estalvi

Pel que fa a la tendència que s'espera per a un futur proper, va assegurar que en tot cas dependrà de com es comportin les taxes d'estalvi, ja que, si la franja de població més rica estalvia més que la població que és més pobra, la desigualtat augmentarà, mentre que, si no hi ha grans diferències en l'estalvi, la concentració de la riquesa es mantindrà en nivells estables.

Referent a això, la investigadora va recordar que abans de la bombolla immobiliària les taxes d'estalvi en general eren relativament altes, però van caure en estendre's la creença que endeutar-se per acumular habitatge era una bona inversió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook