Segons l´Índex Internacional de Drets de Propietat (IPRI, per les sigles en anglès) per a l´any 2017, publicat per la Property Rights Alliance, Nova Zelanda és el país líder al món en la protecció dels drets de propietat intel·lectual i física dels ciutadans, mentre que Finlàndia ocupa la primera posició a Europa, seguida de Suècia. Les últimes posicions a escala mundial corresponen al Iemen i Veneçuela. Espanya ocupa la posició 35 al món i 17 a l´Europa occidental. L´índex s´ha calculat per a 127 països.
L´Índex Internacional de Drets de Propietat és un estudi comparatiu que permet conèixer i avaluar com els drets de propietat són protegits i aplicats als països avaluats. Es compon de 10 indicadors agrupats en tres categories principals:
1) Entorn legal i polític: indicadors: independència judicial, estat de dret, estabilitat política i control de la corrupció
2) Drets de Propietat Física: indicadors: protecció dels drets de propietat física, registre de la propietat i accés a préstecs.
3) Drets de Propietat Intel·lectual: indicadors: protecció dels drets de propietat intel·lectual, protecció de les patents i pirateria dels drets d´autor.
L´escala de classificació global de l´IPRI és de 0 (inexistència de protecció dels drets de propietat en un país) a 10 (el grau màxim de protecció).
Donada la importància dels drets de propietat per a la llibertat humana i una governança justa, així com per a la prosperitat de les nacions, l´IPRI mesura el grau de protecció d´aquests drets en els països avaluats. El PIB mitjà per capita dels països que ocupen el top 5 del rànquing (Nova Zelanda, Finlàndia, Suècia, Suïssa i Noruega) és de 57.230 USD, mentre que el PIB mitjà per capita dels països que ocupen les últimes posicions del rànquing (Ucraïna, Moldàvia, Bangladesh, Veneçuela i Iemen) és de 4.533 USD. Aquestes dades indiquen que hi ha una correlació directa entre el nivell de protecció dels drets de propietat i el valor del PIB dels països investigats. En altres paraules, un país presenta un major desenvolupament econòmic com més efectiu sigui el seu sistema de protecció dels drets de propietat.
Nova Zelanda ha rebut 8,63 punts de 10 i ocupa, per primera vegada, la primera posició del rànquing. A la cua del rànquing trobem el Iemen amb tan sols 2,72 punts.
A escala regional, Amèrica del Nord i Europea Occidental presenten el grau més elevat de protecció dels drets de propietat, mentre que les regions d´Europa Central i de l´Est, Àsia Central i Àfrica ofereixen el grau més baix de protecció. En aquestes regions, els drets de propietat física, és a dir, els drets d´una persona a gaudir i disposar d´un bé o objecte, gaudeixen del grau de protecció més alt, mentre que la protecció dels drets de propietat intel·lectual presenta marge de millora.
Així mateix, els aspectes relatius a la legislació, les polítiques governamentals i el nivell de corrupció constitueixen una altra gran debilitat quant a la protecció dels drets de propietats en aquestes regions. Aquesta situació s´inverteix als països amb el grau més alt de protecció dels drets de propietat, en els quals l´entorn legal i polític és el més favorable per tal de garantir aquests drets.
Espanya ocupa la posició 35 a escala mundial i l´ha millorat en comparació de la 45 que ocupava l´any anterior, ja que ha passat d´una puntuació de 5,85 el 2016 a 6,72 el 2017. Aquesta millora és el resultat dels progressos realitzats en la categoria de Drets de Propietat Física, especialment quant a l´indicador Accés a Préstecs, en el qual ha pujat 3 punts en comparació de l´any 2016.
Aquesta pujada es deu a un millor accés dels ciutadans a préstecs bancaris sense exigència de garanties, fet que constitueix un indicador del nivell de desenvolupament de les entitats financeres de cada país. L´índex reflecteix les millores en la protecció dels drets de propietat física, calculades basant-se en l´opinió dels experts sobre la protecció judicial de la propietat privada, inclosos els actius financers, així com sobre la precisió i transparència de la definició legal dels drets de propietat en el país.
Quant a l´indicador relatiu a la propietat, és a dir, els procediments necessaris per registrar una propietat, la puntuació no ha canviat en comparació de l´obtinguda el 2016, i és de 9,56 punts.
En la categoria de Drets de Propietat Intel·lectual, Espanya ha obtingut una puntuació de 6,75, és a dir, 0,36 punts més que el 2016. Aquesta pujada es deu a millores en l´indicador de protecció dels drets de propietat intel·lectual, que ha pujat de 5,01 a 6,0 punts. Això vol dir que, a partir de l´any 2017, els drets i interessos dels autors de les produccions científiques, literàries o artístiques gaudeixen d´una millor protecció. Quant a la protecció de les patents, aquesta ha obtingut una puntuació de 8,67, mentre que l´indicador de la pirateria dels drets d´autor ha obtingut 5,6 punts. En la categoria d´Entorn Legal i Polític, la classificació d´Espanya és de 5,87 punts (0,17 més que el 2016) amb una puntuació de 5,01 en l´indicador d´independència judicial; 6,79 en seguretat jurídica; 5,69 en estabilitat política i 5,97 en control de la corrupció. Aquests resultats no han variat des de l´any 2016 i es mantenen en el mateix nivell.
Tot i que Espanya ha millorat la seva posició en el rànquing, encara li queda molt per aconseguir pel que fa a la protecció dels drets de propietat. L´economia actual es basa en el coneixement i la implementació d´innovacions. Per això, la necessitat de protegir els drets de propietat intel·lectual i física és d´extrema importància. El paper de cada Estat ha de consistir a protegir aquests drets i prevenir les seves violacions.
