El Tresor Públic té previst realitzar aquest any un altre préstec de 15.000 milions d'euros a la Seguretat Social per sufragar les pensions públiques, la qual cosa suposa 5.000 milions d'euros més que el crèdit de 10.192 milions d'euros que ja va aportar l'exercici passat al sistema.

Així ho va confirmar ahir la secretària general del Tresor i Política Financera, Emma Navarro, en la roda de premsa per presentar l'Estratègia de Finançament del Tresor per al 2018, en què va anunciar que, tot i el préstec, el Tresor farà una emissió neta de 40.000 milions d'euros, 5.000 milions menys que l'any passat.

Navarro va indicar que tot i que les necessitats de la Seguretat Social es reduiran aquest any, l'any passat es va recórrer al Fons de Reserva de la Seguretat Social per finançar part de les necessitats per un import de 7.000 milions, de manera que els recursos de l'anomenada guardiola de les pensions són inferiors.

En aquest sentit, va indicar que l'estimació sobre el préstec és «molt prudent» i el possible nou ús de la guardiola és una cosa que s'acabarà de concretar un cop es conclogui la llei de pressupostos generals de l'Estat (PGE) per a aquest exercici. A hores d'ara, el Fons de Reserva té 8.095 milions després de les últimes disposicions realitzades pel Govern, davant els 66.815 milions que va arribar a tenir l'any 2011. En qualsevol cas, va reiterar que les pensions estan «garantides» per la totalitat dels recursos públics i que el Tresor també garanteix les pensions a través d'aquest préstec, que «no té impacte ni en el dèficit ni en la ràtio de deute públic».

Navarro va fer un balanç «molt positiu» sobre l'estratègia del 2017, any en què el finançament net es va situar en 45.031 milions d'euros, import superior al previst en incloure els 10.192 milions del préstec atorgat a la Seguretat Social. El 2018, el Tresor realitzarà emissions brutes de deute per import de 220.145.000 d'euros, fet que suposa un 5,9% menys que els 233.900 milions d'euros col·locats l'any passat, i l'emissió neta arribarà als 40.000 milions d'euros, un 11,2% menys que els 45.031.000 de l'any passat. L'emissió neta inclou la previsió d'un nou préstec de 15.000 milions a la Seguretat Social per finançar les pensions.

Navarro va explicar que els objectius per a aquest exercici són de nou «allargar la vida mitjana del deute, abaratir costos i diversificar la base d'inversors», igual que en anys anteriors, i va destacar els «mínims històrics» en costos de finançament registrat el 2017, amb unes emissions netes de 45.031 milions, obtinguts íntegrament a través de mitjà i llarg termini.

Del total de 220.145 milions de finançament brut previstos per a aquest any, 126.310 milions seran a mitjà i llarg termini, una xifra que suposa 13.152 milions menys que el 2017 (-9,4%), i 93.836.000 en lletres, un 0,6 % menys. En el cas de l'emissió neta de 40.000 milions, es durà a terme íntegrament amb una emissió neta de 45.000 milions en deute a mitjà i llarg termini, atès que l'emissió de lletres del Tresor serà negativa en 5.000 milions, després d'haver-ho estat ja de 3.628 el 2017.

Això permetrà seguir allargant la vida mitjana del deute en circulació i convergir amb altres països de la zona euro pel que fa al pes de les lletres sobre el total de títols representatius de deute de l'Estat en circulació, segons va apuntar Navarro.

Del possible impacte d'una hipotètica pujada de tipus a final d'any, Navarro va apuntar que l'estratègia d'allargar la vida mitjana del deute situa Espanya en una posició «confortable» per anticipar possibles pujades que, en cas de produir-se, seran «graduals».

La secretària general del Tresor va subratllar que el cost mitjà de les noves emissions el 2017 es va mantenir prop de mínims històrics, en augmentar només un punt bàsic respecte de l'exercici previ, fins al 0,62%. El cost del deute en circulació es va reduir el 2,55% al tancament d'any, el més baix de la història recent.

Segons Navarro, el continuat descens del cost mitjà, gràcies al manteniment de la confiança a Espanya per part dels inversors, ha permès la reducció de la càrrega financera en termes de Comptabilitat Nacional en un 12% des del màxim assolit el 2014, el que ha suposat un estalvi de 3.567 milions d'euros. A això se suma que la càrrega d'interessos ha caigut un 8,8% respecte al Pressupost el 2017, que s'ha traduït en un estalvi de 2.493 milions d'euros.