L'expresident de Caixa Catalunya entre el 2005 i el 2010, Narcís Serra, va manifestar ahir al Congrés que l'entitat que va arribar a presidir, i que va haver de ser rescatada el 2011, estaria retornant els diners públics de la seva nacionalització en cas de no haver-se venut tres anys després al BBVA «a un preu molt baix».

Durant la seva compareixença davant la comissió que investiga la crisi financera, el rescat bancari i la fallida de les caixes d'estalvi, Serra va demanar als diputats que considerin la possibilitat que l'entitat que va presidir -i que després de la fusió amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa va esdevenir Catalunya Banc- hagués estat tractada com Bankia i no s'hagués venut en la reestructuració del sector. «Prego que considerin què podia haver passat si s'hagués assumit com Bankia. Estaria retornant part dels diners lliurats si s'hagués mantingut la gestió en comptes de vendre-la ràpidament i a un preu molt baix», va asseverar. Així, va assegurar que, al moment de la seva venda, Catalunya Banc «ja estava sanejada perquè s'havien introduït milers de milions». «El preu de venda, si no recordo malament, van ser 350 milions. Els immobles de Catalunya Caixa a Barcelona, només això, val més que aquests diners», va manifestar. El 2014, després d'un procés de subhasta, aquesta entitat va ser venuda a BBVA, que va desemborsar 600 milions d'euros per adquirir-la. El Tribunal de Comptes atribueix a Catalunya Banc la major factura del rescat, amb pèrdues per a les arques públiques de 12.676 milions.

L'expresident de Caixa Catalunya també va defensar que va sol·licitar en diverses ocasions canviar l'equip directiu de la caixa, si bé les seves propostes van ser rebutjades en dues ocasions per la Generalitat de Catalunya i el Banc d'Espanya. Serra va reconèixer que l'estructura immobiliària de la caixa, Procam, va alimentar la bombolla immobiliària i que coneixien el risc que suposava en cas de dificultats econòmiques. El febrer del 2007, Serra va exposar al Banc d'Espanya que «la millor solució era anar desmuntant Procam». L'estiu del 2007, Serra va comunicar a la diputació de Barcelona, l'entitat fundadora de la caixa, la necessitat d'un «canvi de rumb» i la seva decisió de deixar la presidència «per motius personals» a final d'any si no es produïa aquest canvi. Serra va dir que només en aquell moment va obtenir l'aprovació de l'entitat fundadora i de la Generalitat, «a condició de trobar un successor adequat» i «que l'operació es produís amb absolut consens en el si dels òrgans de govern». Al final d'aquell any es va nomenar el bagenc Adolf Todó (que llavors era director de Caixa Manresa) com a director de l'entitat, a qui li esperava una tasca «molt àrdua», va explicar Serra.