Avui, 22 de març, és el Dia Mundial de l'Aigua. Coincidint amb aquesta data, Mans Unides denuncia que 2.100 milions de persones no tenen accés a aigua potable i reivindica la importància d'aquest recurs bàsic per a la cohesió de les comunitats i el seu desenvolupament sostenible i inclusiu. Segons informes de l'ONU, més de 663 milions de persones s’han de desplaçar lluny de casa seva per obtenir aigua potable, i 1.800 milions de persones utilitzen aigua contaminada, de manera que s’exposen a contraure malalties com còlera, disenteria, tifus o pòlio. Aquests informes estimen que l'aigua no potable, la falta d’higiene i les precàries infraestructures sanitàries (2.400 milions de persones no tenen serveis bàsics de sanejament) provoquen uns 842.000 morts l'any.
El canvi climàtic
Diferents organismes de l’ONU adverteixen que el canvi climàtic comença a tenir greus impactes en la qualitat i quantitat d'aigua disponible, així com en l'augment de la freqüència i intensitat de les sequeres i inundacions. Això ha provocat que les ajudes internacionals a les poblacions més afectades no hagin deixat d'augmentar des del 2005, cosa que també s'aprecia en el treball de Mans Unides, explica Goril Meisingset, coordinadora de projectes a l'est d'Àfrica: «Encara que sempre ha estat un component de molts dels nostres projectes, sí que és cert que estan augmentant les iniciatives dirigides específicament a millorar l'accés a l'aigua. En els últims cinc anys hem aprovat 134 projectes especialitzats per donar suport a més de 600.000 persones, principalment al continent africà».
Per a Meisingset, «les comunitats més afectades per la sequera i la escassetat d'aigua són les formades per petits agricultors i ramaders que s'enfronten a la desaparició de cultius i pastures, la mort dels animals i la creixent presència de malalties derivades de la malnutrició i el consum d'aigua contaminada. Aquest és el cas de Somàlia, Kenya i Etiòpia, països que en els períodes més forts de sequera requereixen ajuda internacional per poder garantir l’alimentació».
Les dones, la població que més pateix l’escassetat d’aigua
«En els països en què col·laborem», continua Meisingset, «les dones i les nenes solen ser les responsables d’aconseguir l'aigua que es fa servir a les famílies, cosa que implica llargues i complexes tasques que limiten enormement la seva participació en altres àmbits de la vida social, des de l'educació fins a la participació en la presa de decisions a la comunitat». Goril Meisingset presenta com a exemple un projecte cofinançat per Mans Unides i la Cooperació Espanyola a la regió desèrtica d'Àfar, al nord d'Etiòpia, on «les dones han de caminar al voltant de 6 hores diàries per obtenir aigua, un temps molt més gran que el que es fa servir en qualsevol altra activitat».
La necessitat de desplaçar-se a fonts distants o les mancances en infraestructures de sanejament i higiene configuren un escenari en què «dones i nenes poden enfrontar-se a situacions d'assetjament o abús per part d’homes», afirma Meisingset.
El principal objectiu d'aquest projecte portat a terme a Àfar era «reforçar la capacitat de resposta de cinc aldees davant els efectes de la sequera i el canvi climàtic», explica Meisingset. La iniciativa ha ajudat més de 9.000 famílies que es dediquen a pasturar cabres i als escassos cultius que permet la poca disponibilitat d'aigua. Després de dos anys de col·laboració amb la població local i Chain of Love -soci local de Mans Unides a Etiòpia-, Goril Meisingset subratlla alguns resultats visibles: «Hi ha 8 nous pous a prop de les cases, s'han format els respectius comitès de gestió de l'aigua en els quals la meitat dels seus membres són dones, i s'ha construït una retenció de muralla que protegeix les terres cultivades de l'erosió del riu. A més, la població s'ha format en hàbits de salut i higiene, en tècniques de desinfecció d'aigua i producció agropecuària, i s'ha posat en marxa un sistema de reciclatge que separa l'accés a l'aigua per a ús humà i animal, per evitar malalties».
Consell per no malgastar aigua en el nostre dia a dia
Gastar més aigua de la que necessitem és un comportament insolidari, per això hem de fer servir només l'aigua imprescindible per satisfer les nostres necessitats. En aquest sentit, l'Agència Catalana de l'Aigua vetlla per sensibilitzar la ciutadania i desenvolupa eines i plans de gestió perquè es tendeixi a l'ús responsable, a la reutilització i, per tant, a la reducció del consum d’aigua. En l’ús domèstic, podem arribar a consumir entre 100 i 200 litres d’aigua potable per persona i dia. La vida quotidiana genera un consum d’aigua continu, que es pot reduir un 30% si prenem mesures per estalviar-la. Et donem alguns consells:
1. Quan buidem la cisterna del vàter gastem entre 6 i 10 litres d’aigua. Com podem estalviar-ne? Si col·loquem una o dues ampolles plenes dins del dipòsit del vàter o instal·lem un sistema de buidatge regulat, reduirem el consum d'aigua a la meitat. No hem d’estirar la cadena innecessàriament.
2. Quan engeguem una rentadora gastem de 60 a 90 litres d'aigua. I el cicle del rentavaixelles en fa servir entre 18 i 30 litres. Per estalviar aigua en aquestes tasques domèstiques, esperem a tenir la rentadora i el rentavaixelles plens del tot abans de posar-los en funcionament.
3. Quan ens rentem les mans o les dents consumim entre 2 i 18 litres d’aigua. Podem estalviar evitant deixar córrer l’aigua mentre ens rentem. Una altra solució és instal·lar un dosificador a l’aixeta, aparell que permet estalviar fins al 75%.
4. Si omplim la banyera gastem entre 200 i 300 litres d’aigua. L’estalvi passa per fer servir la dutxa i el consum d’aigua baixarà fins als 30-80 litres.
5. Les fuites d’aigua s’han de tenir en compte. Una gota cada dos segons són 6.000 litres d’aigua l’any. Un fil d’aigua dóna 36.000 litres l’any. La quantitat que se’n perd és considerable i s’evita reparant les aixetes que degoten. S’estalvien 30 litres al dia.
6. Regar una superfície de gespa de 100 metres quadrats suposa gastar uns 400 litres d’aigua. Una mesura és regar el jardí ben d’hora al matí o al vespre, així es redueix l’evaporació i s’estalvia aigua.
