"Sóc feminista perquè hi ha discriminació. Les dones ens mereixem tenir més presència a llocs directius". Aquestes paraules que Ana Botín, presidenta del Santander, pronunciava fa uns dies en una entrevista radiofònica exemplifiquen que la lluita contra la desigualtat de gènere guanya cada vegada més força i que ningú vol quedar al marge d'aquest moviment, ni tan sols les dones que, com Botín, sí que han arribat al capdamunt del seu sector, però que se senten insatisfetes. Demanen més per a elles i les seves companyes.

Botín és l'única dona que presideix un dels vuit grans bancs espanyols cotitzats (Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Sabadell, Bankinter, Liberbank i Unicaja). Amb ella també destaca Dolores Dancausa, consellera delegada de Bankinter. Són les dues úniques primeres executives d'una gran entitat financera a Espanya. Botín (Santander, 1960) va arribar al càrrec després de la mort del seu pare, Emilio Botín, el 2014. La seva família posseeix entorn de l'1% del capital del banc, però el seu pes de facto al consell d'administració és molt superior. Ningú va dubtar que ella seria la successora, després d'haver acumulat, a més, una àmplia experiència financera prèvia (va ser presidenta de Banesto, entre molts altres càrrecs). Dancausa (Burgos, 1959), per la seva banda, va accedir al lloc de consellera delegada de Bankinter el 2010 (va substituir Jaime Echegoyen), després d'ocupar llocs de responsabilitat al mateix banc i a la seva asseguradora, Línia Directa. Abans va estar al Banc Exterior. El seu nomenament va tenir el beneplàcit de Jaime Botín, el principal accionista de Bankinter i oncle d'Ana Botín. Dancausa també ha contribuït al debat sobre la desigualtat de gènere en lamentar que en unes de les jornades de banca de més prestigi que se celebren cada any a Madrid (Fòrum Financer de Deloitte) no hi hagués més banqueres. «Sóc l'única dona que pujarà avui a l'estrada i potser això mereixeria una reflexió», va indicar la consellera delegada de Bankinter.

Encara que elles dues siguin les úniques que estan al capdavant d'un dels vuit grans bancs, la presència femenina a les cúpules d'aquestes entitats financeres és més gran, si s'hi inclou les dones que formen part dels consells d'administració dels bancs i les que són membres de l'alta direcció (formen part de l'equip gestor de les entitats, però sense ser al consell).

Presència creixent

Actualment els vuit grans bancs cotitzats tenen 43 dones en consells i comitès de direcció, incloses Botín i Dancausa. D'aquestes, 29 són conselleres i les altres 14, directives. Aquests 43 llocs els atorguen un pes del 21% en el total de butaques a consells i comitès de direcció, davant del 79% ocupat per homes. Des del 2006 fins ara el nombre de dones en aquestes dues categories ha crescut un 16%, segons es desprèn de l'anàlisi de les memòries i els informes de govern corporatiu dels bancs dipositats a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Els bancs cotitzats amb seu a la Comunitat Valenciana (CaixaBank i Bankia a València, i Sabadell a Alacant) tenen dotze dones conselleres i altes directives, el 28% del total de la banca espanyola (vegeu informació a la part superior de la pàgina). Santander és el banc que té més pes femení en els seus òrgans de govern i de gestió, amb 9 dones, seguit de CaixaBank i Bankinter.

La majoria de les banqueres, llevat de Botín i Dancausa, són conselleres independents, no vinculades ni als accionistes majoritaris dels bancs ni als seus primers executius. Una minoria són als seus llocs per representar accionistes, propietaris de les entitats financeres. Per la seva banda, les executives no conselleres solen ser al capdavant de factors clau per al banc com els comptes (Bankinter), el negoci bancari a Espanya (BBVA), el finançament al consum, la banca digital, el compliment normatiu (Santander), i comunicació, marca i responsabilitat social corporativa (CaixaBank i Bankia).

Què hi ha darrere del creixement experimentat des del 2016? Els bancs han fet seves les recomanacions de govern corporatiu dels organismes reguladors espanyols i europeus, sobretot de la CNMV, que advoca per més diversitat del consell d'administració. Els bancs aprofiten les sortides de consellers per cobrir les vacants amb dones i així elevar el pes femení a les seves cúpules. Així ha passat fa uns dies amb Banc Sabadell. Dijous de la setmana passada deixava el consell d'administració José Manuel Lara García, fill del finat editor José Manuel Lara Bosch. El seu lloc va passar a ser ocupat per María José García Beato, persona propera al president del banc, Josep Oliu, i que ja formava part de la seva alta direcció com a secretària general del Sabadell.

Antigues caixes

Una part de l'increment de dones a les cúpules dels vuit grans grups s'explica també pels últims bancs de les antigues caixes que van sortir a borsa, com Unicaja o Liberbank. Els mercats són sensibles a la diversitat, igual que els reguladors, i en adequar les seves estructures a les d'una societat cotitzada van elevar el pes de les dones als consells i a l'alta direcció. Tot i que la presència femenina a la banca encara sigui escassa i estigui a anys llum d'altres sectors empresarials o d'altres esferes de la societat, ningú no dubta que es tracta d'una tendència imparable i que el pes de la dona augmentarà. Anna Botín assegurava fa uns dies que al Santander més de la meitat de la plantilla són dones, però només el 20% ocupen llocs directius. Un dels seus objectius per al 2025 és arribar a un 30%.

Experts laborals i agents del sector financer defensen diferents fórmules per combatre la desigualtat i reduir la bretxa salarial, que existeix. La discriminació positiva s'imposa com a fórmula i s'intenta que en tot procés de selecció d'un alt directiu hi hagi sempre una dona, com a mínim, cosa que les empreses de caçatalents asseguren que no sempre poden aconseguir. Algunes entitats fan un pas més enllà i exigeixen que els dos candidats finals per a un lloc de direcció han de ser, necessàriament, un home i una dona. Falta molt per fer.