El magistrat de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha arxivat provisionalment, a petició de la Fiscalia, la causa contra el bagenc Adolf Todó i nou exconsellers de Caixa Catalunya per administració deslleial que hauria causat presumptament un forat de 721 milions d'euros, entre el 2000 i el 2013, a causa de diverses operacions financeres.

Així, s'ha arxivat la causa, entre d'altres, contra l'exdirector general Adolf Todó (que es va incorporar a l'entitat el març del 2008) per les operacions immobiliàries vinculades a Torca Procam Polska i Vertix Procam (Landomus), i es manté oberta la investigació contra l'expresident Narcís Serra, l'exdirector general Josep Maria Loza i tres exconsellers més. Per a la resta d'inversions immobiliàries, s'arxiva la investigació contra 14 exconsellers perquè no es consideren delictives, i per a un dels exconsellers perquè els fets ja haurien prescrit.

D'inici, s'investigaven fins a 32 operacions immobiliàries que es van fer entre els anys 2000 i 2007 per 16 societats participades per Caixa Catalunya.

Sense voluntat de perjudici

En la interlocutòria, el magistrat explica que en aquest procediment s'investigaven, d'una banda, els acords de separació de socis efectuats en els anys 2008 i 2013 i, de l'altra, les operacions d'inversió dutes a terme per Caixa Catalunya en el període comprès entre 2000 i 2007. En el primer cas, el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 2 arxiva la causa respecte de tots els investigats, ja que, tal com sosté la Fiscalia, «no pot afirmar-se que els administradors actuessin amb una clara voluntat de perjudicar l'entitat i beneficiar tercers». A més, no hi hauria elements suficients per entendre que els administradors de l'entitat «actuessin amb un ànim de perjudicar la societat, ni que s'obtingués benefici econòmic personal o aliè». En qualsevol cas, assenyala Moreno, els fets estarien prescrits.

La segona part de la instrucció es refereix a les operacions d'inversió efectuades en el període comprès entre els anys 2000 i 2007, que es correspon amb projectes immobiliaris en els quals Caixa Catalunya va participar de manera directa mitjançant la presa de participacions accionarials majoritàries, juntament amb socis immobiliaris aliens a l'entitat, participacions societàries que es van vehicular principalment a través de la filial Promotora Catalunya Mediterrània SAU (Procam).

L'escrit destaca les irregularitats detectades en moltes de les operacions. Tot i això, assenyala que, d'acord amb el ja exposat respecte de la prescripció, descartada l'ocurrència d'elements suficients del tipus penal en els diferents acords de separació de socis, «tampoc pot sostenir-se una continuïtat delictiva entre aquests, adoptats respecte de cadascun els acords de «desinversió» i els diferents actes d'inversió duts a terme fins a l'any 2007 pròpiament dits».

No obstant això, en els casos de Torca Procam Polska, explica la resolució, s'acorda una inversió global a Polònia el 4 de juliol del 2006 i es fixen els termes de la mateixa el 31 d'octubre del 2006, de manera que s'eleven a públics els contractes per al desenvolupament d'aquests projectes durant l'any 2007, si bé durant aquest any i els posteriors es realitzen diverses «operacions aparentment molt irregulars, que complirien amb el patró descrit en paràgrafs anteriors d'aquest escrit, corresponents a set projectes diferents que podrien constituir delicte continuat d'administració deslleial. Per la seva banda, en relació a Vertix Procam (Landomus), es repeteixen les mateixes irregularitats, i tots els actes es duen a terme a partir de l'any 2007, i en relació a tres projectes diferents, de manera que aquests fets no estarien prescrits», afirma Moreno. Per tant, conclou el magistrat, «en relació amb aquestes operacions immobiliàries vinculades amb Torca Procam Polska i Vertix Procam (Landomus) hi ha indicis de criminalitat en la participació dels investigats Narcís Serra, Josep Maria Loza, Lluís Gasull, Eduardo Aznar i Joan Valls Porcel».

Entitat nacionalitzada

Catalunya Banc -hereu de Caixa Catalunya- va ser nacionalitzada el 2012 i va rebre més de 12.000 milions d'euros de diner públic del FROB abans de ser venuda al BBVA sense recuperar aquesta inversió. La Fiscalia va assumir la denúncia presentada pel FROB i el jutge Moreno va decretar el 2017 l'inici de les investigacions per determinar «el perjudici total causat a l'entitat com a conseqüència de les operacions realitzades i dels acords de separació de socis», que segons el magistrat ascendien a 721,38 milions d'euros.

Segons va dir inicialment el jutge, les operacions investigades es feien «sense els informes previs independents» ni «tràmits urbanístics ineludibles», així com tampoc mecanismes per aturar possibles pèrdues. També apuntava que part de les operacions es van dur a terme sense sotmetre-les al consentiment de la comissió executiva o del consell d'administració de l'entitat.

La Fiscalia afirmava que entre els anys 2000 i 2007 es van fer adquisicions rellevants -a vegades de terrenys no urbanitzables o afectats- que entre 2008 i 2013 es va demostrar que no es podrien rendibilitzar. Després de les declaracions dels investigats, per al fiscal, es posa de manifest l'absència d'un «autèntic control en la presa de decisions», de manera que «el director general [fins al 2008, José María Loza] era qui realment decidia de facto a la caixa, sense que les seves decisions mai fossin posades en dubte ni a la comissió executiva ni al Consell». Anticor-rupció conclou que el Consell d'Administració de Caixa Catalunya era «una mera figura legal desproveïda de tota mena d'eficàcia controladora dels càrrecs directius de l'entitat».

El cas dels sous, a l'octubre

Adol Todó i onze consellers del ter-ritori central tenen encara pendent el judici per l'increment de sous als directius mentre l'entitat era sostinguda amb fons públics. En total seran quaranta-una les persones que van formar part de consells d'administració de CatalunyaCaixa i que seran jutjades el proper mes d'octubre per administració deslleial.

La Fiscalia demana 4 anys de presó per a 17 dels acusats, entre els quals Adol Todó i Narcís Serra, a qui atribueix dos delictes d'administració deslleial, i 2 anys per als altres 24, als quals només atribueix un dels dos delictes. Així, el fiscal demana dos anys per a Manel Rosell (expresident de CatalunyaCaixa); l'advocat JosepMaria Badia; els exalcaldes Josep Camprubí (Manresa) i Maria Antònia Trullàs (Calaf); l'alcalde de Castellgalí, Cristòfol Gimeno; el doctor Lluís Guerrero; l'expresident de Mútua Manresana Ramon Llanas; a més del moianès Josep Catot; el calafí Joaquim Palà i la santjoanenca LauraVives, en qualitat d'impositors.