Som molts els que solem fer diverses parades al llarg del dia per prendre un cafè. Un exprés, un tallat, amb llet, un cigaló. Amb més o menys sucre, sacarina, sol, o amb infinitat de llets diverses que hi podem afegir per trencar-ne el gust. Ara bé, sabem apreciar un bon cafè? Ens fixem en la qualitat o només ens importa la xutada de cafeïna que ens proporcionarà?

El manresà Ivà Osorio (38 anys) treballava fins fa tres anys en una multinacional del sector de l'alimentació i havia de viatjar molt per motius laborals. Es va adonar que només a les grans ciutats es podia prendre cafè d'especialitat, molt diferent del convencional. De millor qualitat i comprat per un import que triplica el del cafè convencional, explica Osorio. S'hi va fixar com a consumidor però també pel seu lligam familiar amb el cafè. En concret, perquè la seva família és de Colòmbia i durant moltes generacions s'ha dedicat a la producció de cafè.

Tot això va ser el que va impulsar Osorio, que actualment viu a Barcelona, a deixar la feina, fer-se cafeïcultor i crear la marca Familia Osorio Els seus pares vivien a Manresa, al barri de Plaça Catalunya, i li van cedir els baixos de casa seva per començar a desenvolupar el negoci. L'empresari ha anat fent progressivament la inversió necessària per adequar el local, on emmagatzema i torra el cafè.

Tot i que durant els dos primers anys des que el negoci va començar a caminar (el 2015) treballava sol, ara té un treballador, el torrador Michele Chinelli (42 anys), nascut al sud d'Itàlia però que fa 14 anys que viu a Sant Fruitós de Bages. També col·labora en el negoci Pablo Esteban (29 anys), de Zamora. És barista i porta una cafeteria a Vilanova i la Geltrú. Esteban és qui crea noves receptes amb el producte Puro Café de Familia Osorio.

El manresà ha invertit prop de 100.000 euros en l'adequació del local, bàsicament destinats a la màquina torradora, de la marca Giesen, i «la màquina oficial del campionat del món», i a les cafeteres, «també de les millors del mercat», apunta. En tenen dues de la marca La Marzocco, una de professional i una de domèstica. Les utilitzen per tastar el cafè un cop torrat, però també per oferir degustacions als seus clients, que actualment són una seixantena, la majoria de l'àrea metropolitana de Barcelona.

I de Manresa? «Cap». I de la resta de la Catalunya Central? «Només dos de Sant Fruitós de Bages». Com és? «El mercat encara no està preparat per al cafè d'especialitat», assegura Osorio, que admet que la diferència de preu n'és el motiu principal. No obstant això, està convençut que aquest 2018 serà l'any que el cafè d'especialitat arribarà a Manresa. «Tinc un projecte per obrir una cafeteria al centre de la ciutat», avança, i revela que podria prendre forma a final d'aquest any. El cafeïcultor està il·lusionat amb la idea de poder «educar» el consumidor en l'art del bon cafè.

Segons el manresà, ja hi ha moltes grans ciutats on el ciutadà es mou per la qualitat. A Austràlia, per exemple, explica Chinelli, ja no hi ha cafeteries convencionals, totes són d'especialitat. La varietat que importa Osorio és l'arabica, i no la robusta, que és la que compren habitualment els torradors perquè surt més econòmica (té una alta acidesa, més amargor i menys densitat d'infusió).

Compren el gra verd a «tots els països on avui dia produeixen cafè», afegeix Osorio: Colòmbia, Brasil, Hondures, El Salvador, Guatemala, Costa Rica i Etiòpia; i el torren de forma natural (sense afegir-hi gens de sucre, ja que llavors seria torrefacte), en quantitats molt petites (lots de 10-12 kg) «i mai de la mateixa manera». Produeixen entre 200 i 270 kg a la setmana i solen aconseguir que el seu cafè tingui una qualificació de quasi 90 punts sobre 100.

A més a més, creen perfils nous de torrat segons la densitat del cafè, el cos, l'altura on ha estat collit i el país d'origen, entre d'altres. I en la fase de caramel·lització determinen, curosament, els sabors que tindrà un cop a la tassa.