L'empresa manresana Persianes Collbaix, la igualadina Stikets i la surienca Upicsa van relatar ahir les seves experiències d'èxit en el procés d'internacionalització, en el marc d'una jornada adreçada a les pimes sobre com exportar organitzada conjuntament per BBVA i Regió7. La matinal, celebrada en forma d'esmorzar en una sala del teatre Kursaal de la capital del Bages, va aplegar una seixantena de representants de petites i mitjanes empreses del territori, que van poder conèixer algunes de les claus de la internacionalització amb Pep Ruiz, economista principal de BBVA Research, i alhora recórrer els diversos camins empresos per les tres societats locals per fer el salt a l'exterior.
Ruiz va recomanar insistentment a les empreses a internacionalitzar-se per poder competir en un mercat global, amb l'objectiu comú d'assolir la convergència amb les grans economies del planeta, i fer-ho a partir d'un creixement que no estigui basat, com ho ha estat en les últimes quatre dècades, va dir l'economista, en la demanda interna. Segons Ruiz, les pimes han d'incrementar les seves dimensions per poder afrontar el repte exterior, i buscar més enllà del continent europeu, on una societat envellida i amb tendència a la pèrdua de població limita les opcions de negoci. En canvi, el gran mercat asiàtic, on es preveu que entre 1.000 i 1.500 milions de persones facin el salt a la classe mitjana, s'obre com la veritable oportunitat. «Els mercats emergents seran els responsables del 80% del creixement mundial», va dir Ruiz.
El ponent va insistir que Catalunya té un bon punt de partida, ja que ha mantingut el nivell exportador tot i la crisi, i ho fa «amb bona qualitat de producte, ben situats a la cadena de valor global». Catalunya, va recordar, elabora productes d'alta complexitat i de bona connectivitat, fàcils d'introduir en diverses cadenes de producció. Amb tot, va apuntar, cal millorar el marge intensiu (la quantitat d'exportació sobre el total produït) i extensiu (la quantitat d'empreses internacionalitzades). I va insistir que a mesura que es redueix el nombre de microempreses augmenta el percentatge de les exportadores. Ruiz va instar l'empresa local a invertir en R+D, «que afavoreix el creixement i fa menys costosa la producció».
Exemples d'èxit exportador
Més tard, una taula rodona va aplegar Sergi Bellorbí, export manager de Collbaix; Carme Porta, CEO d'Upicsa; Antoni Ribas, director de desenvolupament de Negoci d'Stikets; i Víctor Blasco, director del segment Pimes del BBVA. El periodista de Regió7 Enric Badia en va ser el moderador.
Bellorbí va explicar com Coll-baix, empresa especialitzada en la fabricació de persianes per al comerç, va decidir fer el salt exportador fa set anys. Amb dècades d'història, «l'empresa estava ben posicionada, però no deixava de ser un taller», va recordar Bellorbí. Collbaix era una empresa familiar, «on no es parlaven idiomes i no hi havia un catàleg». La creació d'un departament d'internacional de nova planta, però integrat només per dues persones, va ser la primera pedra de l'edifici exportador. Després va caldre «elevar el nivell general de l'empresa, perquè a fora no et coneix ningú, i l'exigència és molt superior». Avui, el 25% de la producció de Collbaix viatja fora, i han aconseguit contractes per a l'aeroport de Ginebra, la renovada sala Bataclan de París o una residència suïssa de Bill Gates, fites que aporten el grau de satisfacció necessari, va dir, per mantenir l'estímul per a la plantilla, integrada per una cinquantena d'empleats.
Adaptar-se a l'entorn
Carme Porta, fundadora d'Upicsa, dedicada a la importació i exportació de tot tipus de components per la fabricació d'autobusos i autocars i nascuda de l'experiència al sector de la seva impulsora, gestiona avui més de 1.000 referències de components per a l'autobús. En el primer any de vida, coberta ja la relació amb les carrosseres de la península, l'empresa va fer el salt a l'exterior. Avui treballa per a tot el planeta, excepte els Estats Units, on un sistema d'homologació diferent dificulta l'objectiu. L'empresa té només vuit persones en plantilla. «Cal perdre la por a sortir», va dir Porta, per a qui cal adaptar-se a un entorn diferent, «que no coneixes fins que no hi arribes».
Antoni Ribas, per la seva banda, va explicar el procés de creixement d'Stikets, especialitzada en la fabricació d'etiquetes per a roba, que ha aconseguit dur a 12 països en només set anys. Actualment, el 50% de la seva producció viatja fora. «Espanya és el 7,5% del PIB europeu; no té sentit que sigui el nostre únic mercat», va reflexionar Ribas. L'empresa, que dona feina a una trentena de persones, té clara la seva vocació internacional. «El pitjor que et pot passar, si surts, és que no funcioni», va insistir Ribas, que va apuntar que «hi ha tres maneres de créixer: amb més producte, més màrqueting o més mercats», i que hi ha dos tipus d'actors de negoci: «Els que volen ser el millor local i els que ho volen ser mundial». Ribas va donar un consell: cal sortir a buscar nous entorns perquè «a fora hi ha gent pensant com prendre't el teu mercat». Els tres directius van concloure que no s'ha de témer l'experiència exportadora, que cal afrontar el repte sense apriorismes i ser conscient que el món «és molt petit».
Oportunitat i necessitat
En la mateixa taula rodona, Víctor Blasco va insistir que «l'exportació per a la pime ja no és una oportunitat, sinó una necessitat», i va recordar els serveis en assessorament i acompanyament que ofereix el banc. Blasco, que va definir els tres casos d'èxit presents a la jornada com «un model de qualitat (Collbaix), un de coneixement de mercat (Upicsa) i una idea innovadora (Stikets)», va treure ferro a les principals preocupacions dels que s'inicien en l'exportació, com són la gestió del cobrament, la documentació administrativa, el canvi de divises i el finançament, i va insistir que el BBVA «té especialistes per a aquestes necessitats».
BBVA i Caixa Manresa
Prèviament a la taula rodona, Xavier Llinares, director de la territorial Catalunya del BBVA, va destacar la «potència» del teixit empresarial del territori, «que ha estat capaç d'adaptar-se a les dificultats que hem viscut». Llinares va apuntar l'experiència pròpia del banc en el procés d'internacionalització, i va recordar que ha estat «gràcies al bon posicionament en els mercats exteriors i a la diversificació que hem pogut aguantar en el mercat intern». Llinares va insistir en la necessitat d'afrontar la digitalització («la banca serà digital o no serà»), i va recomanar conèixer la competència per millorar en innovació pròpia. El director territorial va destacar que el BBVA «se sent hereu de Caixa Manresa: volem mantenir l'arrelament al territori i participar del seu desenvolupament econòmic i social», i va recordar exemples d'implicació, com són les col·laboracions amb Althaia o Ampans.
