El CTM reunirà demà el seu patronat per posar en marxa la fusió definitiva en el gran centre tecnològic català, Eurecat. En aquesta reunió es començarà a estudiar la documentació del procés de fusió, que s'hauria de tancar en el tercer trimestre de l'any. Amb la dilució dins Eurecat, el CTM perdrà la seva personalitat jurídica i traspassarà al centre català de referència els seus actius i passius, de manera que Eurecat assumirà tant l'edifici i la maquinària del CTM com els deutes pendents per la construcció de l'actual seu.
El CTM estava abocat a la fusió des que el juliol del 2015 va subscriure el conveni per regular la seva incorporació a Eurecat. Aquesta decisió estava condicionada per la política industrial del Govern impulsada pel llavors conseller Felip Puig, que va activar la creació d'un gran centre tecnològic català, una «estructura d'estat», un «projecte de país» que havia d'esdevenir la referència en innovació industrial a Catalunya.
El projecte consistia a fusionar els sis grans centres tecnològics catalans: ASCAMM, Barcelona Digital Centre Tecnològic, CETEMMSA, Barcelona Media, Leitat i CTM. Els quatre primers van integrar-se en el nou organisme Eurecat la primavera del 2015. Leitat i CTM van iniciar la seva col·laboració amb el nou ens, però deixaven per a més endavant la fusió definitiva.
Una qüestio jurídica
En el cas del CTM, la fusió s'ajornava per una qüestió jurídica. El CTM va néixer a final dels anys noranta, impulsada pel Centre Tecnològic del Bages, una iniciativa publicoprivada constituïda el 1992, i la UPC. Per a la construcció del nou edifici del Parc Central, finançat amb 12 milions d'euros procedents dels fons europeus Feder (la meitat a fons perdut i la meitat a retornar en 24 anys), la fundació va haver de modificar els seus estatuts per reconvertir-se de fundació privada a fundació semipública.
El 2012, el Govern de la Generalitat impulsava un programa d'innovació empresarial que promovia la integració de les unitats de la xarxa de centres tecnològics avançats de Catalunya, que incloïa el CTM. El 2015 es posava en marxa el procés de fusió, però el CTM, per l'acord subscrit per accedir als Feder, no podia integrar-se en una fundació privada (com ho és Eurecat) fins al 2020, excepte que el ministeri d'Indústria autoritzés canvis en aquest acord.
El vistiplau de Madrid ha arribat enguany, i el CTM ja no troba disculpa per no complir els acords subscrits fa tres anys. L'argument és clar: un terç dels ingressos anuals del CTM (un total de 6,5 milions en l'últim exercici) provenen de les subvencions a fons perdut per a investigació que aporta l'agència del govern Acció. 1,8 milions d'euros. El 2015, el Govern va marcar la línia: o fusió o es deixaven d'ingressar els diners.
Estudiar la fusió
En les últimes setmanes, un grup de treball integrat pel president de la comissió executiva del CTM (Francesc Santasusana), el seu director científic (José Manuel Prado), representants de l'Ajuntament de Manresa (que és propietari del sòl de l'edifici del centre), el president de la Cambra de Manresa i vocal de la Fundació CTM (Pere Casals), representants d'Eurecat i de la Generalitat estan treballant en com encaixar la fusió.
Fins a la constitució d'un Govern efectiu de la Generalitat, que ha suposat el nomenament de la igualadina Àngels Chacon (participant al grup de treball com a directora general d'Indústria) com a consellera d'Empresa i Coneixement, hi ha hagut dubtes a Manresa per si es podria trobar una fórmula d'encaix a Eurecat que no suposés una dilució pura i dura. Però amb el Govern ja constituït ja no hi ha dubtes. I hi ha un límit temporal per fer efectiva la fusió: el proper 31 de desembre.
Un pas «inevitable»
La fusió, doncs, és «inevitable», segons assenyala Francesc Santasusana, «perquè no tenim un pla de viabilitat alternatiu per continuar sols». «El centre sense el suport d'Acció no seria rendible», conclou Santasusana, que insisteix que un centre tecnològic no és un negoci: «si ho fos, ja s'hi hauria posat l'empresa privada».
La fusió ha generat debat intern al si de la comissió executiva i del patronat, on no s'ha vist amb unanimitat el benefici que Manresa perdi el control del centre. L'ombra d'una altra fusió a la ciutat, com ho va ser la de Caixa Manresa, que va aniquilar l'herència de l'entitat centenària, integrada avui al BBVA, sobrevola l'acord de fusió del CTM. La dilució a Eurecat era l'opció menys desitjada. L'alcalde, Valentí Junyent (que presideix el patronat del CTM), demanava fa unes setmanes una «tercera via» entre l'improbable camí en solitari i la fusió completa: «Mantenir l'autonomia de gestió en recerca i investigació». Junyent insisteix que cal «defensar un projecte de ciutat» i que «a ulls clucs no volem fer res que no sigui garantir la continuïtat del CTM a Manresa, la comarca i el territori central».
Santasusana explica que en la negociació s'està vetllant per «garantir les millors condicions» per a la fusió, com són, diu, no perdre el context territorial industrial, mantenir els llocs de treball (un centenar) i la relació amb la UPC (que és patrona del CTM i comparteix la propietat intel·lectual de les innovacions del centre) i gua-nyar alguna altra unitat de treball que s'afegeixi a les especialitats actuals del CTM: sostenibilitat ambiental i energètica, modelització i simulació de processos i tecnologia de materials metàl·lics i ceràmics.
«Forçats» a la dilució
Santasusana admet que el CTM està «forçat» a la fusió. «El país va prendre aquesta decisió política el 2015 i tenir un pla de viabilitat que depèn de tercers no és cap pla. Només hi ha aquest camí». Per mantenir l'autonomia total del centre caldria un canvi en la política industrial, «i això necessita temps, que és el que no té el CTM». Amb tot, el president del comitè executiu del CTM creu que el canvi serà per «millorar». «Avui difícilment pots quedar-te aïllat. Amb la crisi vam haver de passar de 140 treballadors a 100, hem hagut d'abaixar sous, no tenim musculatura financera. A més, la indústria és molt diferent de la de fa vint anys, i les empreses busquen serveis transversals. L'evolució que fa el CTM és natural». Santasusana eludeix les comparacions amb l'amarg procés de Caixa Manresa. «Als reticents els dic que em portin un pla de viabilitat». Santasusana conclou: «I s'ha de ser responsable amb el que vam signar el 2015».
José Manuel Prado entén la inevitabilitat del procés, però afirma que «ningú no ho veu clar». «Ho fem obligats econòmicament», apunta el director del CTM, que alerta que «una fusió és uniformitzadora i negociem per mantenir la nostra idiosincràsia investigadora. A Manresa ja hem vist altres fusions», recorda. Prado creu que la política impulsada per Felip Puig «volia copiar el model tecnològic basc, on hi havia molts centres i es van fer dues aproximacions a la integració: o bé la fusió a Tecnàlia o bé una aliança, IK4, en què els centres mantenien la seva personalitat jurídica. El que ha acabat funcionant és IK4».
Mentrestant, al si de la plantilla hi ha «incertesa», segons expliquen fonts dels treballadors, que es queixen de no estar informats del procés de fusió. «El moment en què es va signar la vinculació a Eurecat era complicat per al CTM, però avui la situació és bona: hi ha molts projectes i feina. No s'entén la urgència de fusionar-se».
Amb la fusió, desapareixerà el patronat del CTM, que passarà a tenir un lloc al patronat d'Eurecat, integrat majoritàriament per empreses privades. Com a contrapartida, es crearà una comissió territorial que haurà de vetllar pel compliment dels acords assumits amb la fusió.
Aquesta comissió la podria presidir l'alcalde de Manresa, ja que la ciutat conservarà, si més no, la titularitat del sòl de l'edifici del Parc Central.
