10 de juliol de 2018
10.07.2018

El Suprem estableix que caldrà acreditar pèrdues per no pagar la plusvàlua

Els contribuents només es podran estalviar l'impost municipal quan demostrin que perden diners

14.07.2018 | 07:09
El barri antic de Manresa.

El Tribunal Suprem ha establert que les liquidacions o autoliquidacions per l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IITNU), conegut com a plusvàlua municipal, podran anul·lar només quan s'hagi provat per part del contribuent l'existència d'un pèrdua de valor.

En concret, la Sala Tercera del Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació interposat contra una sentència dictada per la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó en considerar que va interpretar «de manera correcta» la norma. En detall, denegava al BBVA la devolució del que va pagar per la venda d'uns terrenys de naturalesa urbana en considerar que no s'havia demostrat que no hi va haver guany en aquesta operació.

Així, el Tribunal Suprem posa fi al buit legal existent en l'últim any, en què s'han reclamat la devolució de plusvàlues fins i tot en els casos en què es va produir un guany. Al febrer de l'any passat el Tribunal Constitucional va anul·lar l'impost municipal de plusvàlues i en una altra sentència de maig establia que els contribuents no haurien de pagar dit gravamen quan la venda d'habitatge li hagi generat pèrdues. Ara el Suprem aclareix que només es podrà reclamar la devolució i la plusvàlua en els casos en què es provi que hi va haver pèrdues.

L'Alt Tribunal considera que els articles 107.1 i 107.2 del text refós de llei d'hisendes locals «pateixen només d'una inconstitucionalitat i nul·litat parcial», de manera que són «constitucionals i resulten, doncs, plenament aplicables en tots aquells supòsits en què el obligat tributari no ha aconseguit acreditar» que la constitució o transmissió d'aquests terrenys «no ha posat de manifest un increment del seu valor o, el que és igual, una capacitat econòmica susceptible de ser gravada».

Per contra, considera inconstitucional, i per tant nul, l'article 110.4, perquè com assenyalava ja el mateix TC, «no permet acreditar un resultat diferent al resultant de l'aplicació de les regles de valoració que conté», ja que impedeix als subjectes passius que «puguin acreditar l'existència d'una situació inexpressiva de capacitat econòmica». Precisament aquesta nul·litat és la que utilitza ara el Suprem per establir la possibilitat que "els obligats tributaris puguin provar la inexistència de l'augment del valor del terreny davant l'Administració municipal o, si s'escau, l'òrgan judicial" i evitar d'aquesta manera el pagament de la plusvàlua.

En relació amb les proves de la inexistència d'una plusvàlua «real i efectiva», el tribunal considera que correspon a l'obligat tributari (contribuent) provar la inexistència d'increment de valor del terreny onerosament transmès i que per acreditar que no ha existit la plusvàlua gravada pel IIVTNU «podrà el subjecte passiu oferir qualsevol principi de prova, que almenys indiciàriament permeti apreciar-la», com ara la diferència entre el valor d'adquisició i el de transmissió que es reflecteix en les escriptures públiques.

Un cop aportada la prova que el terreny no ha augmentat de valor, el Suprem assenyala que «haurà de ser l'Administració la que provi en contra d'aquestes pretensions».

Segons la seva opinió, una plusvàlua real i efectiva és «perfectament constatable» amb els mitjans de comprovació que estableix la Llei general tributària.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema