La integració del CTM a Eurecat o el futur Eurecat Manresa (que és el nom que adquirirà el centre manresà després de la fusió) no hauria de generar cap reticència al territori perquè és una operació per créixer en projectes, en facturació i en personal. Així ho asseguren Jaume Ferrús, vicepresident d'Eurecat, i Xavier López, director general corporatiu i d'operacions del gran centre català de referència en transferència tecnològica. Segons Ferrús i López, l'evolució dels centres fusionats a Eurecat des que l'abril del 2015 es va signar la integració jurídica d'Ascamm, Barcelona Media, BDigital i Cetemmsa i la integració funcional del CTM, així ho demostra. En facturació, Eurecat ha passat dels 32,9 milions del 2015 als 47,6 pressupostats per a aquest any. Quant a personal, el grup té ara 602 empleats, 49 dels quals es van incorporar el 2017.
Ferrús, exdirector de Televisió de Catalunya, entre altres càrrecs de rellevància al sector audiovisual, admet que poden haver «reticències» amb motiu de la fusió, «com la tenia jo a Barcelona Media o el Xavier a Ascamm», però assegura que la integració en un únic centre és «una necessitat de país» que té dos objectius: «Aportar una visió molt més clara sobre què és la innovació i interrelacionar tecnologies per donar solucions a les empreses». I hi ha una qüestió prèvia: «El projecte es va iniciar el 2014 i tots, també el CTM, vam acceptar la fusió», que, segons Ferrús, no és sinó «un procés administratiu de perfeccionament d'aquell acord».
La previsió, com ja ha avançat Regió7, és que la fusió del centre manresà es concreti a final de setembre, quan hi ha convocat el patronat del CTM perquè hi doni el vistiplau definitiu.
«El CTM ja havia acceptat l'acord», diu Xavier López, membre del Consell Rector de la Federación Española de Centros de Innovación y Tecnología. Un acord basat en la política industrial impulsada, el 2011, pel Govern que presidia Artur Mas i que garantia un increment dels fons destinats als centres tecnològics per a investigació però només vehiculats mitjançant un únic centre de referència, Eurecat. «En el seu moment», continua López, «el CTM no va poder fer la integració jurídica perquè els fons Feder destinats al nou edifici estaven vinculats a mantenir un patronat amb majoria pública. Vam acordar una fórmula de col·laboració mentre demanàvem al ministeri l'autorització per subrogar l'operació de l'edifici. Una autorització que vam obtenir l'abril». López insisteix: «La fusió és una operació per créixer, perquè si entre tots els centres abans de la integració facturàvem 30 milions, el nostre objectiu ara és arribar als 200». Ferrús creu que «el país, per la seva dimensió, necessita que es produeixin en recerca i innovació entre 150 i 200 milions d'euros. Per tant, tenim molt marge per créixer».
Empreses més connectades
López i Ferrús asseguren que la fusió beneficiarà la Catalunya Central. «Les empreses del territori, de les quals avui només cinc contracten projectes al CTM de més de 20.000 euros, tindran un accés més fàcil no només a l'ambit de coneixement científic i tecnològic del CTM, sinó de tot Eurecat», diu López, que apunta que «les empreses cada vegada requereixen aportacions tecnologiques més multidisciplinars i que el CTM servirà també per fer arribar l'oferta de tot Eurecat a les empreses del territori».
«En realitat estem parlant d'integrar equips», afegeix López. «I avui ja hi ha personal de CTM de l'ambit de materials metàl·lics i ceramics dirigint equips dels centres de Cerdanyola i Mataró. Ara cal fomentar més aquest treball conjunt». Xavier López considera que «el que el 2015 eren previsions, el 2018 ja són realitats, i ara podem contrastar que la fusió cobreix millor les demandes empresarials». Per això la fusió es contempla com una evolució natural de l'acord establert fa tres anys entre CTM i Eurecat: «Des del 2015 hem treballat de manera molt coordinada, però aquesta serà una fórmula per acabar d'explotar les competències en els àmbits en què el CTM és especialista», com són els de simulació, mediambiental i materials metàl·lics i ceràmics.
Tant el vicepresident com el director general Corporatiu i d'Operacions d'Eurecat defensen que la fusió és la millor forma de col·laboració. «Hi ha molts models i els hem estudiat tots. Al País Basc han conviscut Tecnalia, un centre fusionat, i l'aliança de centres IK4. Tecnalia ha crescut, però Ik4, no, i el Govern basc està promovent ara un únic centre que serà molt més gran que Eurecat». «La integració jurídica és la fórmula que té més recorregut», conclouen.
Diner públic
El fet que dels 6,5 milions d'euros de pressupost del CTM 1,8 provinguin de subvencions de la Generalitat és un argument decisiu per empènyer el centre manresà a la fusió. Fora d'Eurecat ningú no garanteix la continuïtat de les subvencions. El 2014 es va signar amb la conselleria que presidia Felip Puig que s'augmentava notablement el suport basal als centres si hi havia fusió. Enguany, l'aportació pública a Eurecat ha estat de 14,4 milions d'euros, diners que es reparteixen entre els centres en base a projectes presentats. «Un comitè avalua i atorga finançament a les diferents àrees en base a criteris com l'excel·lència tecnològica i la prescripció industrial, perquè a banda de grans idees dels investigadors calen empreses que recomanin àmbits de treball a Eurecat», explica Xavier López. El director general corporatiu considera que per al CTM «hi haurà finançament segur, perquè és especialista en línies de treball que per a Eurecat són vitals». «Les restriccions que històricament hem tingut als centres per fer inversions ho son menys dins Eurecat», assegura López. Quant a l'autonomia d'investigació, Jaume Ferrús diu que «el que espera el conjunt d'Eurecat són iniciatives dels centres, que són benvingudes, desitjades i impulsades».
Segons Ferrús i López, la plantilla del CTM tampoc no ha de tenir cap reticència en la fusió. «És ben al contrari: tots els centres han crescut en personal, que és el principal actiu d'Eurecat. Quan ens vam integrar els quatre primers centres vam posar damunt la taula les condicions laborals dels quatre i vam arribar a un paquet de condicions que clarament milloraven les dels centres d'origen». Com? «Amb plans de carrera individualtitzats, política de formació, e n alguns casos amb teletreball, en comput anual d'hores, en flexibilització d'horaris, etc.», asseguren.
Quant a la continuïtat del CTM a Manresa, ni Ferrús ni López generen cap dubte. «Els patronats de cada casa, reconvertits en comissions territorials, tenen potestat sobre decisions amb caràcter vinculant. I una decisió com un trasllat l'hauria de prendre aquesta comissió territorial. Traslladar aquesta casa no li passa a ningú pel cap», assegura Ferrús.
La direcció del nou CTM es farà amb una doble gerència (territorial i de gestió) que recaurà en una única persona. «Serà la responsable de representar Eurecat davant ajuntaments, clients i universitats, i també s'encarregarà de les operacions de compra i de pagaments», aclareix López.
Ferrús afegeix que la UPC, clau al CTM per la seva aportació investigadora, també hi sortirà guanyant: « Es potenciarà la relació i és possible que, a més del que designi la comissió territorial, un membre de l'UPC entri al patronat d'Eurecat». Un òrgan ocupat majoritàriament per empreses i on podria tenir cabuda, per substitució, també alguna altra empresa local a part d'ICL, que ja en forma part, avança Ferrús.
