La indústria genera una cinquena part del producte interior brut (PIB) català, concretament el 19,7%, i va ser un dels sectors clau, juntament amb el dels serveis, que va impulsar el creixement de l'economia catalana el 2017, quan va repuntar el 3,4%. Així ho indiquen les dades de l'«Informe anual de l'economia catalana 2017», presentat ahir pel vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i pel secretari general d'aquest departament, Albert Castellanos.

En relació amb la contribució de la demanda en el creixement del PIB, l'estudi assenyala que el consum a les llars aporta el 37,5%; el saldo exterior, el 21%; la formació bruta de capital, el 30,3%; i la despesa de les administracions públiques, l'11,2%. Quant a l'oferta, el sector serveis aporta el 57% del creixement; la indústria, el 28%; i la construcció, el 6%, mentre que l'agricultura és l'únic factor d'aquest tipus que no contribueix al creixement del PIB.

No hi ha hagut «plagues»

Aragonès, satisfet per les dades econòmiques presentades, va criticar «els oracles que pronosticaven les set plagues d'Egipte» i que «parlaven de creixement zero i de multiplicació de l'atur», dels qui va dir que «seria el moment que donessin explicacions, ja que van condicionar algunes de les decisions dels agents econòmics».

Tant el vicepresident de la Generalitat com Castellanos van subratllar que el creixement de la indústria al llarg de l'any passat a Catalunya (4,9%) va ser superior al de la mitjana de la zona euro (2,8%), una tendència que van explicar que es va mantenir el primer trimestre d'aquest 2018, en què aquest sector s'ha incrementat el 5,2%.

«Desacceleració suau»

En l'últim trimestre del 2017, no obstant això, l'economia catalana ha viscut una «desacceleració suau», en paraules de Castellanos, ja que ha crescut una dècima menys (0,8%) que en els primers tres trimestres (0,9% cada període). Això s'explica pel «retrocés transitori» en el nombre de turistes que han escollit Catalunya com a destí en els últims mesos del 2017 -Aragonès ho va atribuir als atemptats de l'agost i ho va desvincular de la conjuntura política- i en el descens de la venda de comerç al detall, dos àmbits que el primer trimestre del 2018 han revertit ja aquesta tendència. Tot i així, Catalunya va rebre el 2017 19 milions de turistes estrangers -el 5% més que el 2016-, que van deixar en l'economia local 19.152 milions d'euros -el 9,6% més que l'any anterior.

El Govern preveu una «moderació» del creixement per als dos pròxims anys -del 2,9% el 2018 i del 2,5% el 2019-, encara que sosté que aquest serà superior al de les economies avançades, inclosa la resta de l'Estat.

Millorar en igualtat

Malgrat aquestes dades, Aragonès va admetre que Catalunya ha de millorar quant a desigualtat i pobresa, i és que l'índex Gini -que estudia la desigualtat- ha empitjorat el 2017, la taxa de risc de pobresa va créixer l'any passat fins al 20% -el 2016 era el 19,2% i el 2015, el 19%- i la de risc de pobresa a la feina és de les més altes d'Europa -el 12,2%. «El Govern està hi compromès [amb la reducció de la desigualtat i la pobresa], però no té totes les competències per solucionar-ho», va recordar Castellanos, que va sostenir que l'empitjorament d'aquests indicadors es deu a una tònica global de «temporalitat i precarització» en les condicions laborals.

D'altra banda, Catalunya ha obtingut un superàvit de béns i serveis de 28.523 milions d'euros (el 12,2% del PIB), i les exportacions de béns han crescut el 8,7% i suposen ja el 25,6% del conjunt de l'Estat. L'informe indica que, el 2017, un total de 2.536 societats mercantils van canviar el seu domicili fiscal de Catalunya a una altra comunitat autònoma de l'Estat, mentre que el canvi en el sentit invers el van efectuar 548. Tot i així, l'informe assenyala que els anuncis de canvi de seu van superar els 3.000, dels quals algunes van finalitzar els tràmits el 2018 i altres van optar per paralitzar-los.