El president de la Cambra de Comerç de Manresa, Pere Casals, celebrava ahir que es desencalli el procés electoral que ha de renovar el plenari. Casals és president de la Cambra des de l'any 2009, quan va substituir Manel Rosell, que va deixar l'ens per assumir la presidència de Caixa Manresa. El 2010, en les darreres eleccions celebrades fins ara, Casals va ser escollit pel ple, un càrrec que hauria d'haver estat renovat el 2014. El canvi de la llei estatal de cambres, el 2010, i l'ajornament en l'adaptació de la llei a la norma catalana han allargat aquest mandat fins avui. Així, Casals ja és el president més longeu de l'entitat des de la represa democràtica, en superar Jordi Santasusana (1998-2006). Amb tot, en la centenària història de l'entitat, el rècord de permanència l'ostenta Joan Gallifa, que va presidir-la entre 1940 i 1968.

Casals celebra que hi hagi decret electoral, però alerta que encara no hi ha calendari, ja que caldrà aprovar el decret de convocatòria, que previsiblement serà abans d'acabar l'any perquè les eleccions se celebrin a començament del vinent.

Les eleccions escolliran el ple de la cambra, integrat per 27 persones en representació dels diversos sectors econòmics; 9, escollits d'entre les empreses que fan les majors aportacions voluntàries a l'organisme; i 4, triats entre les patronals catalanes (Foment, Pimec i Cepime). Un cop constituït, serà el ple qui trïi el president.

Casals, que presentarà candidatura de la seva empresa, Casals Cardona Industrial, per formar part del ple, no descarta tornar a optar a la presidència, tot i que diu que «el més saludable és que hi hagi relleu». Casals diu que «no em vull agafar al lloc, i preferiria que hi haguessin diferents candidatures, però si no n'hi ha, no deixaré la Cambra penjada». Quant al vot electrònic, Casals, que admet que «tard o d'hora totes les eleccions tindran aquest format», lamenta que s'utilitzi el procés de les cambres com a «conillet d'índies. No sembla el més apropiat».

En les últimes eleccions, el 2010, de les 16.000 empreses i autònoms cridats a les urnes només 282 van exercir el dret a vot, l'1,8 %. Quatre anys abans, el percentatge de participació va quedar per sota del 0,5 %.