n Grècia ha sortit de manera reeixida del tercer programa de rescat i recupera així la seva independència financera, tot i que el país hel·lè ha de tirar endavant les reformes per modernitzar la seva economia, segons va advertir ahir el director gerent del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), Klaus Regling. «És un dia per celebrar, Grècia sortirà del programa del MEDE i recuperarà la seva independència financera», va assenyalar el director alemany del fons de rescat permanent de la zona euro, que va recordar que Grècia «és el cinquè país després d'Irlanda, Espanya, Portugal i Xipre a sortir d'un programa del FEEF o del MEDE».

Regling va destacar que en els últims vuit anys l'economia grega i els grecs «han treballat molt durament» per deixar enrere els problemes i modernitzar la seva economia i tornar a créixer i crear ocupació. En aquest sentit, va subratllar que Grècia hauria de perseverar en els seus esforços, i va assenyalar que «les reformes han de seguir» perquè el país es converteixi en una economia europea moderna.

«Grècia no estarà sola», va afegir el director del MEDE, que va assegurar que el fons de rescat serà un soci a llarg termini de Grècia. De fet, els fons de rescat de l'Eurozona són els creditors més importants de Grècia, amb un 55% del deute del país hel·lè, de manera que els interessos del MEDE «estan alineats amb els de Grècia».

En aquest sentit, l'alemany va afegir que el MEDE aviat proporcionarà més suport a Grècia en la forma de mesures d'alleujament del deute a mitjà termini, pactades el juny per l'Eurogrup i que seran incorporades als acords de préstec amb Grècia.

El MEDE ha desemborsat 61.900 milions d'euros en tres anys per finançar l'Estat grec a canvi d'ajustos macroeconòmics i una recapitalització de la banca. 24.100 milions més del rescat no han estat finalment necessaris per a Atenes, va destacar l'organisme. Des de l'inici de la crisi Grècia ha rebut 260.000 milions en préstecs.

Les reaccions

La Comissió Europea va celebrar ahir la culminació del programa de rescat financer a Grècia després de vuit anys «difícils» de reformes estructurals a canvi de suport econòmic a través de préstecs.

El comissari europeu per als Afers Econòmics i Financers, Pier-re Moscovici, va insistir en roda de premsa que Grècia és a partir d'aquest moment «lliure, en el marc comú europeu, per definir la seva política econòmica», si bé va recordar que «els compromisos acordats han de ser respectats»i Brussel·les seguirà vigilant la implementació de les reformes.

En paral·lel, el president de l'Eurogrup, Mário Centeno, va celebrar també la fi del rescat financer a Grècia. Segons la seva opinió, el país hel·lè ara es troba en una posició en què ja pot «gaudir en tota la seva amplitud» dels avantatges de ser membre de l'Eurozona «sota les mateixes regles que qualsevol altre país».