12 de setembre de 2018
12.09.2018

El nombre de persones amb fam al món augmenta per tercer any consecutiu

La inseguretat alimentària provoca tant la malnutrició com l'obesitat entre els qui la pateixen

12.09.2018 | 00:13
Nens migrants veneçolans reben menjar en un camp a prop de Bogotà

Sis milions de persones van entrar a engrossir el 2017 la llista dels que passen fam cada dia al món i no saben d'on vindrà el seu pròxim àpat, fet el que eleva el total a 821 milions de persones i confirma la tendència a l'alça dels últims tres anys, i s'allunyen així les perspectives d'aconseguir l'objectiu de fam zero per al 2030.

Com a resultat d'això, una de cada nou persones a tot el món passa gana, després de l'increment que s'ha produït a Àfrica i Amèrica del Sud, segons es desprèn de l'informe «L'estat de la seguretat alimentària i la nutrició al món», elaborat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA), UNICEF, el Programa Mundial d'Aliments (PMA) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Segons els màxims responsables d'aquestes agències de l'ONU, l'augment de la fam al món està estretament relacionat amb l'augment dels conflictes i la violència en diversps llocs, però també amb els efectes del canvi climàtic, de manera que defensen que «les iniciatives per combatre la fam han d'anar de la mà i encaminades a mantenir la pau», com també que cal «fomentar la resiliència al clima a favor de la seguretat alimentària i la nutrició».


Àsia i Àfrica

Àsia és el continent amb més persones famolenques, amb 515 milions, fet que suposa l'11,4% de la seva població, mentre que, en termes de percentatge, el continent més colpejat per la fam és Àfrica, amb gairebé el 21% dels seus habitants afectats per aquest problema, o el que és el mateix, 256 milions.

La fam colpeja especialment a l'Àfrica Subsahariana, on el 23,2% de la població està famolenca. En aquesta part del globus, el nombre de famolencs va passar de 181 milions el 2010 a gairebé 222 milions el 2016 –el 22,6 % més en sis anys–, i el 2017 es va situar en més de 236 milions.

La principal conseqüència de la fam és la desnutrició en les seves diverses formes. D'una banda, s'estima que hi ha 151 milions de nens menors de 5 anys en el món que presenten retard en el seu creixement, un nivell «inacceptablement alt», ja que suposa el 22% del total de menors d'aquesta edat. I això malgrat que, segons l'informe, s'han aconseguit avenços en aquest àmbit –s'ha reduït la xifra en el 9 % des dels 165,2 milions que hi havia el 2012– i s'ha augmentat la lactància materna exclusiva durant els sis primers mesos de vida –del 36,9 % el 2012 al 40,7 % el 2017.


El risc de l'emaciació

D'altra banda, hi ha 51 milions de nens menors de 5 anys que presenten emaciació, és a dir, que tenen un pes per sota de la seva talla i, per tant, un risc més alt de mort. Això suposa que el 7,5 % dels nens d'aquesta edat pateix aquesta forma de desnutrició, una xifra que va des del 1,3 % a l'Amèrica Llatina al 9,7 % a Àsia. La dada està lluny de la meta de menys del 3% prevista per al 2030. En alguns països, la prevalença és superior al 15%, com a Djibouti, Eritrea, l'Índia, Níger, Papua Nova Guinea, Sri Lanka, el Sudan del Sud, el Sudan i el Iemen. Alguns d'aquests països travessen situacions d'emergència com a conseqüències de conflictes armats, com és el cas del Iemen o el Sudan del Sud, però la majoria no.

Sobrepès i obesitat

La inseguretat alimentària, a més de desnutrició, també provoca sobrepès i obesitat, fet que explica la coexistència d'aquestes dues formes de malnutrició en alguns països. D'acord amb l'informe de les agències de l'ONU, al món hi havia, el 2017, 38 milions de nens menors de 5 anys amb sobrepès, dels quals a Àfrica i Àsia hi ha el 25% i el 46 % del total, respectivament.

A això se suma que l'obesitat entre els adults és un problema que s'està agreujant i que actualment afecta a més d'un de cada vuit persones, el que es tradueix en 672 milions d'obesos a nivell mundial. Com ressalten les caps de les agències de l'ONU, aquest problema és més significatiu a l'Amèrica del Nord, «però resulta preocupant que fins i tot Àfrica i Àsia, que segueixen presentant les taxes d'obesitat més baixes, també estiguin mostrant una tendència ascendent».

A més, han advertit en el pròleg de l'informe, «el sobrepès i l'obesitat estan augmentant el risc de malalties no transmissibles, com ara diabetis de tipus 2, hipertensió, atacs cardíacs i algunes formes de càncer».

Segons l'informe, les famílies que s'exposen a inseguretat alimentària i tenen problemes per obtenir els aliments necessaris per a una vida saludable poden tenir un risc més alt de sobrepès i obesitat. Això és així perquè «l'escàs accés als aliments fa que augmenti el risc de baix pes en néixer i retard del creixement en els nens, que estan associats a un risc més alt de sobrepès i obesitat en etapes posteriors de la vida».

Així, un escàs accés a aliments, i especialment a aliments saludables, contribueix a la desnutrició però també al sobrepès i l'obesitat. En general, els aliments nutritius solen ser més cars, el que complica la seva adquisició per a les famílies amb baixos recursos, que opten, doncs, per dietes menys saludables.

A la coexistència entre els casos de retard en el creixement infantil com a conseqüència de la desnutrició i el sobrepès i l'obesitat se la sol denominar «doble càrrega» de la malnutrició. A més, segons ressalta l'informe, els que pateixen aquesta segona forma de malnutrició poden veure afectades també per mancances de micronutrients, és a dir, de vitamines i minerals. Aquestes persones pateixen el que s'anomena «fam encoberta». S'estima que 1.500 milions de persones a tot el món pateixen d'una o més mancances de micronutrients. Dins d'aquestes mancances figura l'anèmia, que afecta una de cada tres dones en edat reproductiva.


Impacte del canvi climàtic

La inseguretat alimentària està motivada en molts casos per conflictes i violència, però «la variabilitat del clima i l'exposició a esdeveniments climàtics més complexos, freqüents i intensos» també incideix i està «minvant els èxits assolits en l'eliminació de la fam i la malnutrició».

«Perquè puguem aconseguir un món sense fam ni malnutrició en totes les seves formes d'aquí al 2030, resulta imperatiu que accelerem l'aplicació de mesures i ampliem la seva escala, per tal d'enfortir la resiliència i la capacitat d'adaptació dels sistemes alimentaris i els mitjans de vida de les persones en resposta a la variabilitat i les condicions extremes del clima», han advertit els màxims responsables de FAO, PMA, UNICEF, OMS i FIDA.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook