La caiguda del gegant que va disparar la crisi

Abans de declarar-se en fallida havia succeït la compra de Merrill Lynch pel Bank of America i la creació d'un fons de garanties de 70.000 milions de dòlars per deu bancs internacionals, baules tots ells de la crisi desencadenada per les hipoteques subprime als EUA, que venia sacsejant els mercats financers mundials des del 2007. El crac financer va tenir el seu origen en la sobrevaloració de crèdits immobiliaris d'alt risc ( subprime), concedits a clients que no complien els requisits habituals per accedir al finançament d'un habitatge.

La difusió a entitats de tot el món de productes estructurats, com a titulacions i fons d'inversió, que incloïen subprimes, va contribuir a la contaminació del sistema financer. La depreciació d'aquests actius, quan el mercat immobiliari es va desaccelerar i els impagaments hipotecaris es van generalitzar, va provocar la desconfiança creditícia i la caiguda de les borses mundials l'estiu del 2007.

Com a resposta, les principals autoritats monetàries internacionals, la Reserva Federal nord-americana (Fed) i el Banc Central Europeu (BCE) entre elles, van injectar 240.000 milions d'euros per generar liquiditat en els mercats.

Tot això ja havia passat quan, dies abans de la fallida, el banc d'inversió Lehman Brothers va tancar la pitjor setmana de la seva història amb una caiguda a la Borsa de Nova York. Durant una setmana, la companyia va perdre un 77,4% del seu valor en borsa. Al final del 2007, els títols del quart banc d'inversió dels EUA es negociaven a 65,44 dòlars, de manera que fins a aquest moment havia caigut el 94,4%.

Lehman Brothers, un banc d'inversió amb 158 anys d'història, va ser una més de les víctimes de les hipoteques escombraries i va haver de declarar-se en fallida el setembre del 2008, en no obtenir el suport de l'Administració de George W. Bush per reflotar-amb diners públics. La caiguda va constituir la fallida més important als EUA des del 1990, quan va caure Drexel Burnham Lambert, especialista en bons escombraries. Aquests fets van marcar un abans i un després en el desenvolupament i la dimensió de la crisi financera mundial, que va provocar un efecte dòmino.

Després de la fallida de Lehman Brothers, les financeres Mer-rill Lynch i Bear Stearns van ser adquirides per altres entitats, i les firmes hipotecàries Fannie Mae i Freddie Mac i l'asseguradora AIG van ser rescatades per l'Estat. A Europa, l'entitat britànica Northern Rock i l'agència hipotecària alemanya Hypo Real Estate van ser nacionalitzades per evitar la fallida. Tot i que el Govern dels EUA va adquirir els actius tòxics de la seva banca per 700.000 milions de dòlars i la Fed va reduir els tipus d'interès al mínim històric, l'economia mundial va entrar en recessió tècnica el 2009.

La crisi econòmica va afectar al deute sobirà de diversos països europeus, que van veure dificultada la seva recuperació. Diverses economies (Grècia, Irlanda, Portugal i Xipre) van ser rescatades per la UE des del 2010 i Espanya va precisar ajuda econòmica per recapitalitzar el seu sistema bancari. Tot i que el BCE va injectar milers de milions d'euros als mercats, l'eurozona va estar en recessió durant diversos trimestres el 2012 i el 2013. Els Estats Units van haver d'elevar el seu sostre d'endeutament el 2011 i el 2013 per evitar la suspensió de pagaments per primera vegada en la seva història.

En definitiva, el col·lapse financer va arrossegar els valors borsaris, va restringir el crèdit i les empreses, va afectar al consum de la població i va generar altes taxes d'atur. I ara, deu anys després, la pregunta és si s'ha après dels errors del passat i si hi ha una vacuna per evitar crisis de tals i tan profundes conseqüències. «Què podria causar la propera crisi? No ho sé, però sospito que podria ser el mercat immobiliari», ha dit aquesta setmana la presidenta del consell de supervisió del Banc Central Europeu (BCE), Danièle Nouy.