14 de setembre de 2018
14.09.2018

El BCE rebaixa el pronòstic de creixement de l'eurozona

Draghi situa l'evolució econòmica de la regió en el 2% enguany i l'1,9% el 2019

13.09.2018 | 23:43
El president del BCE, Mario Draghi

El Banc Central Europeu (BCE) ha retallat el pronòstic de creixement de l'eurozona al 2% el 2018 i a l'1,9% el 2019, tots dos una dècima menys que la previsió anterior, segons va anunciar ahir el president del BCE, Mario Draghi, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Govern de la institució.

El banquer va assegurar que el consum privat està donant suport a l'augment de l'ocupació i els increments salarials entre els països que comparteixen l'euro. No obstant, i tot i que l'autoritat monetària «espera» que l'activitat global segueixi creixent, les noves projeccions de l'entitat financera avancen un alentiment de l'economia.

Malgrat l'inferior creixement el 2018 i el 2019, la previsió de creixement per al 2020 s'ha mantingut en l'1,7%. Draghi va explicar que aquest canvi en les previsions es deu a una contribució externa «feble» els mesos d'estiu d'aquest any. Així mateix, també va citar com a riscos que el proteccionisme comercial i la volatilitat dels mercats hagin guanyat «protagonisme».

Pel que fa de la inflació, la institució financera va explicar que cada vegada hi ha «menys incertesa», de manera que la inflació subjacent «pujarà» cap a final d'any i mantindrà els increments graduals fins al mig termini «recolzats» per la política monetària. En aquest sentit, Draghi va subratllar que encara cal una «política monetària àmplia i adaptable perquè la convergència de la inflació arribi a uns nivells per sota però a prop del 2% en mitjà termini». «Els estímuls fiscals monetaris encara són necessaris per donar suport al creixement dels preus domèstics», va especificar el banquer italià.

D'altra banda, pel que fa al final de les compres d'actius, el president del BCE va recordar que això no implica que la política de l'autoritat monetària deixi de ser «adaptable». De la seva banda, va avançar que l'estratègia de reinversió dels ingressos derivats dels venciments del deute comprada en el marc del QE es discutirà «en la propera reunió o en la següent».

Sobre les possibles conseqüències en els mercats en deixar de comprar deute, Draghi va subratllar que el mandat del BCE «no és protegir els beneficis dels banquers o de les companyies d'assegurances». En aquest sentit, va recordat que la seva tasca és l'«estabilitat de preus», no garantir unes condicions de finançament determinades perquè els governs nacionals negociïn el seu deute.

D'altra banda, l'ens ha mantingut el tipus d'interès de referència per a les seves operacions de refinançament en el 0%, mentre que la taxa de la facilitat de dipòsit continuarà al -0,40% i la de la facilitat de préstec, en el 0,25%.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit