«Sense por de Goliat» és el títol de la conferència que pronunciarà Meritxell Bautista el dimecres 26 de setembre a la jornada eWoman que es farà al teatre Kursaal de Manresa. És chief marketing officer a Fibracat i serà una de les ponents.

Faci'ns cinc cèntims de què exposarà davant del públic assistent a la jornada?

La ponència que he preparat és una experiència de vida. Explicaré els Goliats que et vas trobant i com es van superant. En aquest sentit, a Fibracat som un David amb barretina que lluita cada dia amb quatre Goliats: Movistar, Orange, Vodafone i MásMóvil.

Competir amb aquestes grans operadores de telefonia no ha de ser fàcil, però Fibracat ho està aconseguint. Va néixer el 2014 i quatre anys després són líders al Bages.

Sí, estem molt contents. Tenim una quota de mercat altíssima. Donem servei a trenta municipis del Bages, en tots som líders en connexió de fibra òptica, aquest agost hem aconseguit els 10.000 abonats a Manresa. Això demostra que anem creixent.

I ho fan a gran velocitat perquè a principi de l'any que ve tindran presència a 9 poblacions més, a part de Manresa.

Sí. Tindrem presència a les quatre províncies i donarem servei a tot Catalunya. Ens instal·larem a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Vic, Figueres, Reus, Sitges i al Vallès Occidental, no està concretat si Sabadell o Terrassa. Això suposarà un augment de la plantilla i una gran inversió en el departament comercial.

Les perspectives de futur són molt bones. Com es fa per competir amb el que vostè anomena els quatre Goliats?

Donem molt valor a la proximitat, la diferenciació tècnica i la bona atenció al client. La gent busca serveis i a Fibracat els troba.

Quina és la plantilla actual?

Som 42 treballadors. Som pocs però, tenint en compte que vam començar a operar a principi del 2014 i érem quatre persones, no està gens malament.

Quins objectius es marquen?

Continuar en aquest línia ascendent, Fibracat estem cridats a ser l'operador de referència a Catalunya. De fet, des dels inicis hi hem cregut molt. Quan el 2012 el Josep em va explicar el projecte m'hi vaig llançar sense vacil·lar.

Va deixar Madrid per Manresa. Un canvi important.

Em va costar! Jo vivia i treballava a Madrid, tenia una molt bona feina de mànager nacional de grans companyies amb 23 persones al meu càrrec, tot homes.

Ocupava un alt càrrec en un sector totalment masculí. Ser dona ha estat un plus o un inconvenient?

Ser dona no ha estat cap inconvenient per moure'm en aquest sector. Potser sí que quan era molt jove vaig notar cert masclisme, però això em va fer aprendre i fer-me gran.

Aquesta va ser l'etapa professional a Madrid. Però ho va deixar tot per Fibracat. Va creure en el projecte i va ser un encert.

Estem convertint una empresa familiar en una gran companyia. Tenim fibra òptica, telefonia mòbil i fixa, i televisió on-line, i som independents en cadascuna de les xarxes. Com s'aconsegueix? Sent agosarats i sense tenir por.

Potencien una marca de referència en el món de les telecomunicacions malgrat les dificultats. Amb l'apoderament de les dones passaria una mica el mateix?

Cal donar oportunitats a la dona. S'ha avançat molt però encara hi ha molta feina a fer en segons quins sectors. És intolerable no tenir accés a determinades negociacions pel fet de ser dona.

A Fibracat, les dones hi tenen una presència destacada, oi?

Sí. A l'equip directiu el 60% som dones (4 dones i 2 homes). Eren les més preparades i a més tenim mà dreta i capacitats per actuar davant de problemàtiques que es presenten.

Parlem de conciliació. Vostè és mare de dos fills. La responsabilitat familiar li ha determinat la trajectòria professional?

Tinc una nena de dos anys i mig i un nen de nou mesos. M'organitzo com puc. Per sort, tenir una empresa pròpia amb el meu marit com a cap i soci ho fa més fàcil. Puc gestionar vida familiar i laboral tot i tenir una feina sense horaris, per això també hem de tibar de cangurs, a part de la guarderia. A vegades, si he de viatjar, puc estar dos dies sense veure els meus fills, però quan estic amb ells els dono temps de qualitat. Sóc feliç, de fet m'agradaria tenir un tercer fill. I si no vaig ser mare abans (ara tinc 40 anys) va ser perquè no tenia necessitat de tenir fills, prioritzava la feina perquè m'agradava molt, no pas perquè em veiés obligada a renunciar a la maternitat.