Actualment directora de l'àrea de negoci de CaixaBank a Manresa, Beatriu Dorado ha estat responsable, des del 1998, d'oficines de l'entitat bancària. Dimecres que ve pronunciarà al Kursaal de Manresa la ponència «Lideratge femení en l'empresa: Programes de diversitat en l'empresa».

En referència al títol de la seva ponència, s'imagina una jornada amb una conferència sobre «lideratge masculí a l'empresa»? Encara és necessari posar gènere a la paraula «lideratge»?

Per a mi liderar és inspirar, tenir visió, construir en positiu. Liderar requereix valentia, generositat, humilitat i fermesa, i tots aquests requisits no són exclusius d'un gènere. Per tant, podria no tenir sentit parlar de lideratge femení a l'empresa. Hem de ser conscients, però, que el punt de partida no és la paritat de gènere i, per tant, cal fer un esforç per fer més visible aquest lideratge femení.

Què diferencia el lideratge «femení» del lideratge «masculí»? O no hi ha diferències?

Segurament hi ha tants estils de lideratge com persones que lideren i hi ha qualitats que són comunes a totes elles, ja siguin homes o dones: convicció, autenticitat, passió, capacitat de comunicar i influir en els altres. És cert que a les dones se'ns atribueixen alguns trets característics més innats com l'empatia, la capacitat d'escolta, una comunicació més directa, l'expressió i gestió de les emocions que ens poden diferenciar, però això no vol dir que no hi hagi homes que també les tinguin, de fet, jo en conec grans exemples. Hem d'aconseguir que totes les empreses situïn les persones més vàlides i amb més capacitat de lideratge als llocs més adequats, independentment del gènere i valorant només les capacitats i la vàlua professional.

Al seu sector, els líders són generalment homes. Hi ha moltes dificultats per a la progressió de les directives en el sector?

Desconec com funciona a la resta d'empreses del sector. Per la meva pròpia experiència a l'entitat, on fa 19 anys que treballo, no he tingut més dificultats que la resta de companys per anar assumint noves responsabilitats, al contrari. A CaixaBank es garanteix la diversitat i no només de gènere sinó també la funcional, generacional i cultural.

Quines són les principals dificultats amb les quals ha topat per ser dona al llarg de la seva trajectòria professional?

He topat amb les mateixes dificultats que poden tenir els homes i que ens podem trobar en altres organitzacions empresarials. Els llocs de responsabilitat són limitats i, per tant, has de ser el millor per aconseguir-los. Això requereix una formació contínua, el màxim compromís, molt d'esforç i saber gaudir del camí, ja que no sempre arribarà quan nosaltres vulguem.

Creu que la igualtat de gènere a l'empresa ha de promocionar-se des de les administracions públiques amb polítiques determinades o bé considera que és una qüestió cultural que cal modificar més d'arrel?

És un tema que està de moda actualment i és cert que té una arrel històrica, ja que no fa tant de temps que les dones accedeixen amb igualtat a la formació i als estudis universitaris. Per tant, considero que el temps jugarà al nostre favor. Hi ha empreses, com CaixaBank, en les quals garantir la diversitat és un tema estratègic. Evidentment, qualsevol política que es pugui dur a terme, tant en l'àmbit públic com en l'àmbit privat, afavorirà un canvi cultural que facilitarà, sense cap mena de dubte, aquesta igualtat d'oportunitats.

En el sector digital, les diferències de gènere es difuminen o, al contrari, es mantenen?

Les noves tecnologies ens permeten tenir el màxim d'informació en el mínim temps possible. La presència física ja no és indispensable i això ens permet flexibilitzar horaris i optimitzar la nostra pròpia organització i contribuir que, per tant, aquestes diferències es dilueixen i, d'aquesta manera, s' afavoreixi la igualtat.

Què recomanaria a les dones assistents a la jornada per aconseguir més visualització professional en un entorn encara molt masculinitzat?

Tant a les dones assistents com a totes les dones en general els recomanaria que siguin valentes, que no es fixin límits, que es formin i que tinguin confiança en elles mateixes, que lluitin pels seus somnis, que es deixin ajudar i que es treguin la pressió de ser perfectes. En definitiva, que siguin elles mateixes. Si sents passió pel que fas i t'esforces, els èxits arribaran segur.