Cristina Arespa va néixer i créixer a Manresa, on ha format la seva família. Llicenciada en Enginyeria Química a l'Institut Químic de Sarrià (IQS), durant 15 anys va treballar a la multinacional Pirelli, fins que l'any 2009 va ser contractada com a cap de Qualitat a ICL Iberia. Al llarg dels anys ha anat ascendint de càrrec a la compayia. Així, hi ha estat directora de Plantes i directora Industrial, i des d'enguany és la directora d'Operacions de l'empresa que explota les mines del Bages. El fet de ser dona assegura que no li ha suposat cap mena d'entrebanc, malgrat haver desenvolupat la seva trajectòria professional en sectors eminentment masculins.
La seva ponència es titula «Trencant clixés». Quins són els que s'han de trencar?
Crec que s'ha de canviar la imatge que determinades feines siguin per a homes i altres per a dones. Cal ser més oberts i trencar d'una vegada amb determinades barreres que ens posem a nosaltres mateixos de cara al futur.
A ICL
No és habitual que hi hagi dones en el sector miner, com sí que passa en altres sectors, com el de la construcció. També hem de tenir en compte que n'hi ha que són majoritàriament femenins. Per sort les coses han anat canviant els darrers anys a casa nostra i estem fent passes endavant importants, com ara el fet que el 25% dels tècnics que treballen a ICL són dones.
Diria que li ha costat més arribar al seu estatus professional pel fet de ser dona o, just al contrari, el gènere ha estat una avantatge?
En absolut, ni una cosa ni l'altra. En l'àmbit professional sempre se m'ha valorat per la feina que he fet i per la meva preparació. El gènere en això no hi té res a veure.
Hi ha reticències de les noies a inscriure's en estudis d'enginyeria. Es pot revertir la situació? Com?
Penso que sí. És cert, especialment tenint en compte que les dones universitàries suposen el 54% del total, i que tan sols el 26% estudia enginyeria o arquitectura. La situació es pot revertir però cal començar ja a les escoles, de ben petits, acostant la ciència als infants. Cal treball pedagògic per tal que aprenguin a estimar-la. Però també caldria poder superar alguns prejudicis en l'àmbit familiar o social, entre d'altres, que malauradament encara existeixen. Queda camí per recórrer.
Què creu que falta per millorar en la igualtat de gènere a les empreses i, especialment, a les tasques directives?
A les empreses, en general (tot i que s'està millorant i avançant molt), encara queda feina per fer. S'haurien de defensar molt més les polítiques d'igualtat, equiperar per exemple els permisos de paternitat als de maternitat. Però crec que no tan sols en l'àmbit directiu/executiu, sinó també en els altres.
Què considera que pot aportar una jornada com eWoman a les dones del territori central?
Un pas molt important, perquè l'habitual és fer alguna xerrada però sempre amb motiu del Dia de la Dona Treballadora, no a final de setembre, amb tanta participació. Felicito Regió7 per aquesta iniciativa, especialment perquè es fa en clau positiva, ja que es parla de l'èxit de la dona al món laboral i perquè es tracta de dones del nostre territori, de la Catalunya Central.
Motivació, inspiració, innovació, reconeixement, són els lemes de la jornada. En quin d'aquests aspectes creu que cal incidir més profundament per aprofundir en la feminització de l'empresa?
Si el que em demanes és com aconseguir que més dones s'incorporin al món del treball, penso que s'hauria d'incidir sobretot en la motivació i també en l'esforç. I, a més, caldria focalitzar-nos en aconseguir que tots obrim més la ment i que no ens posem murs al davant per tal que homes i dones tinguem les mateixes oportunitats d'accés a les empreses. Hem d'aconseguir que la presència de la dona a les empreses no sigui una excepció.
