Ciutadans denuncia que el procés de fusió del CTM de Manresa dins el gran centre tecnològic de referència de Catalunya, Eurecat, està sent fruit d'una «pressió i un xantatge inacceptable del Govern de la Generalitat», segons ha declarat a aquest diari el diputat manresà del partit taronja, Antonio Espinosa. El diputat afirma que, «segons l'acord d'absorció, el CTM no podria nomenar ni vetar el gerent territorial, es perdria tota autonomia en la selecció dels projectes d'investigació i la facultat d'acceptar o rebutjar encàrrecs».
El patronat del CTM ha de donar el proper dia 28 el seu vistiplau a l'acord de fusió a Eurecat, un procés (impulsat per la política industrial del llavors conseller Felip Puig) iniciat amb la signatura d'un conveni marc el 2014 i concretat el 2015, i que té l'aval de la Generalitat. Amb tot, la fusió depenia d'una autorització de l'Agència Estatal d'Investigació, ja que, per l'acord subscrit per accedir als fons europeus Feder amb què es va construir el Parc Central, el centre no podia integrar-se en una fundació privada, com Eurecat, fins al 2020. Aquesta autorització arribava la primavera passada.
Quant a aquesta modificació legal, el diputat de Cs assegura que «suposa l'incompliment de la normativa europea, concretament de l'article 57 del Reglament 1083/2006 del Consell de la UE, que impedeix el canvi en la naturalesa de la propietat d'una infraestructura o el canvi o cessament d'una de les àrees de activitat durant els 5 anys següents a la recepció dels fons Feder». Espinosa apunta que «la resolució de l'Agència Estatal d'Investigació no no implica que no hi hagi vulneració de la normativa europea i que, com a conseqüència, finalment s'hagin de tornar el finançament Feder, com ja tenim el lamentable exemple del que ha succeït amb l'edifici Impuls».
«No és el mateix acord»
Espinosa denuncia que «els acords d'integració que es van assumir el 2014 no són els que es volen aprovar ara. Llavors es proposava una integració més raonable, amb un traspàs de les activitats i patrimonis que podia ser parcial. L'acord d'ara ja només contempla una absorció». El diputat diu que «ara es pretén transferir tot el patrimoni d'una fundació d'evident caràcter públic a una fundació d'evident caràcter privat. Es pretén regalar un patrimoni net valorat en 12.867.012,83 euros, sense la més mínima contraprestació».
Espinosa diu que «la fusió es vol fer de pressa, sense el coneixement de la societat i la deliberació pública». Segons el diputat, «l'absorció és tan perjudicial que el Leitat de Terrassa es nega a integrar-se en aquestes condicions, i alguns dels ja absorbits estan penedits i han perdut investigadors per descontentament».
«Pressió inacceptable»
Segons el parlamentari taronja, «s'està exercint una pressió i un xantatge inacceptable del Govern per condicionar la decisió», una pressió, diu, «que la consellera d'Empresa, Maria Àngels Chacón, hauria d'aturar». Ciutadans ja ha sol·licitat la compareixença al Parlament de Chacón per abordar aquesta fusió, explica Espinosa, i presentarà una moció sobre la qüestió al proper ple de l'Ajuntament de Manresa que s'ha de celebrar dijous vinent, un dia abans de la reunió del patronat del CTM. Segons Espinosa, el Govern «amenaça amb negar el finançament públic i, fins i tot, que s'hagi de tornar el de l'any passat, si no hi ha l'absorció sota les condicions imposades per Eurecat».
El mes de juny passat, en aquest mateix diari, el president de la comissió executiva del CTM, Francesc Santasusana, admetia que el centre està «forçat» a la fusió «perquè no tenim un pla de viabilitat alternatiu per continuar sols». Prop d'un terç dels ingressos anuals del CTM (un total de 6,5 milions en el darrer exercici) provenen de les subvencions a fons perduts per a investigació que aporta l'agència del Govern Acció, 1,8 milions d'euros. Santasusana també explicava que amb la fusió es crearia una comissió territorial que haurà de vetllar pel compliment dels acords de la fusió, una comissió que podria presidir l'alcalde de Manresa, ja que, garantia a aquest diari l'actual presidència del CTM, la ciutat conservarà la titularitat del sòl de l'edifici.
Espinosa considera que «la Generalitat amenaça amb retirar els fons públics, que representen només el 27% del finançament, a un centre tecnològic capdavanter en sostenibilitat i tecnologia de materials». Una política, diu el diputat, que contrasta amb el model alemany: «A la xarxa Fraunhofer d'instituts d'investigació cada centre disposa d'un pressupost autònom i es financen en el 60% amb fons públics».
Espinosa insisteix que amb la fusió «ni tan sols els actuals àmbits d'especialització del CTM estan garantits per al futur, ja que la Comissió CTM no tindrà dret de veto sobre els canvis en les línies estratègiques que hi volgués introduir Eurecat».
Espinosa proposa que es faci una «escissió parcial» i que el CTM «mantingui la titularitat dels drets de superfícede l'edifici i del préstec hipotecari vigent». «Es podria traspassar la gestió de l'activitat, però mantenir el patrimoni, i establir un lloguer a Eurecat per l'edifici. Seria una integració purament funcional».
Noves instal·lacions
Eurecat preveu facturar 51 milions d'euros aquest any, 18 més que l'any 2015. A més, estima que augmentarà en el 89% els seus clients durant aquest any. Eurecat va inaugurar ahir el seu nou centre a Barcelona, que ocupa 3.455 metres quadrats, com a resposta a l'augment en el número d'investigadors i d'activitats al centre. En la nova seu, de cinc plantes, hi treballen unes 200 persones, entre investigadors, tecnòlegs i serveis centrals. En total, l'Eurecat ocupa 680 professionals.
