Nascuda a Manresa l´any 1977, Carlota Riera és, des de fa quatre anys, la degana de la facultat de Ciències de la Salut de Manresa de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, on desenvolupa, a més de les tasques pròpies de gestió , activitat docent i investigació en quatre àmbits: salut pública, desenvolupament organitzatiu, metodologia de recerca qualitativa i simulació com a metodologia d´aprenentatge.

També és la coordinadora de la nova càtedra de Simulació i Seguretat del Pacient. Anteriorment havia dirigit el Centre Internacional de Formació Contínua de la FUB i havia estat tècnica de promoció de la salut a l´Agència de Salut Pública de Catalunya. Càrrecs de pes en un sector amb molta presència femenina però on es donen altres desigualtats.

«Desigualtats en salut». Així es titula la ponència que pronunciarà dimecres a la jornada eWoman, a Manresa. Quines són aquestes desigualtats?

Sobretot desigualtats socials. Condicionen la nostra salut i no depenen estrictament de nosaltres perquè hi té a veure el lloc on vivim, l´entorn en què ens movem... Està estudiat que a Barcelona hi ha diferències abismals entre barris que tenen nivells socioeconòmics molt diversos i això impacta de manera molt important sobre la salut de la persona. Per això, els professionals de la salut que formem han de ser conscients d´aquestes desigualtats i no culpabilitzar segons quins sectors sinó lluitar-hi, per exemple pressionant a l´administració per tenir uns entorns saludables, ajudant a la gent a canviar hàbits de vida... Dimecres, a la xerrada, posaré l´accent en aquestes desigualtats socials, i també les de gènere.

Hi ha també desigualtat de gènere en la medicina?

Històricament la medicina s´ha ocupat dels problemes més prevalents en els homes, ja que els assajos clínics s´acostumen a fer en homes, els fàrmarcs els proven homes... i ni tenim els mateixos sistemes endrocrins ni els fàrmacs actuen igual als nostres organisme, amb la qual cosa es poden donar per bons productes que no són igual d´efectius en homes que en dones. S´ha de treballar perquè es faci més investigació per adones, ja que és una desigualtat que es continua donant.

Cal millorar la igualtat de gènere en investigació, però ja hi ha una equiparació homes-dones en l´àmbit professional?

Sí, es un sector amb molta presència femenina, actualment hi ha tants facultatius com facultatives i d´estudiants de medicina ja són moltes més noies. Però els càrrecs directius continuen sent més ocupats per homes.

No s´ha trobat amb cap tipus de discriminació per ser dona...

No ho he patit mai, però sóc conscient que en molts casos encara és un handicap. I potser no son les empreses i les organitzacions petites les responsables que això passi, sinó que és més una qüestió macrosocial. El repte passa per una transformació cultural profunda.

Parlem de conciliació. Vostè és mare de la Nora, de 4 anys, i de l´Àdria, de 3. Com es compagina ser degana d´una facultat i ser mare de dues filles petits?

A vegades no és fàcil. De fet sent mare és quan he notat la dificultat de compaginar encaix professional i personal perquè quan ets a la feina voldries estar amb els fills i quan has de fer de mare et convindria quedar-te més estona a la feina. Però ho porto bé, no m´ha condicionat en la meva vida laboral.

La seva trajectòria professional és molt remarcable. Actualment com a degana de la facultat de Ciències de la Salut de la FUB quins objectius es marca?

El més important és formar excel·lents metges, infermers, fisioterapeutes, logopedes i podòlegs. Ser grans professionals implicats, ser bons en el seu àmbit i en totes les competències transversals de treball en equip, de capacitat comunicativa, d´empatia, d´innovació, de saber anticipar necessitats, d´integrar noves tecnologies...

Parla de noves tecnologies. Com ajuden en el món actual?

En el camp de la salut són claus. Estem immersos en una revolució tecnològica de gran impacte: avenços en la comunicació o sistemes intel·ligents que poden ajudar al sistema sanitari a millors deteccions i a anticipar problemes de salut. La tecnologia és molt important.

Quin paper hi té la universitat?

Incentivar als estudiants a estar sempre al dia de les noves tecnologies i que no siguin reticents als canvis. Al contrari, que siguin capaços de proposar avenços, que siguin innovadors. A la càtedra de Simulació i Seguretat del Pacient també hi incidim en aquesta innovació, a part de ser molt útil per millorar competències.

Quants estudiants de ciències de la salut hi ha a la FUB?

Uns 1.300. És una matrícula saludable, la satisfacció dels alumnes és bona i l´ocupabilitat ronda el 100%. Crec que fem bona feina, i treballem per millorar-la cada dia amb un gran equip de professionals.