Manresana nascuda el 1970, Cristina Cruz es va diplomar en Infermeria a la UAB, i ha cursat diversos màsters i postgraus en la matèria. Fa 25 anys que fa d'infermera, primer a la Clínica Sant Josep de Manresa i després a l'Hospital Sant Joan de Déu d'Althaia. Allà va començar a militar a CCOO, sindicat pel qual va ser presidenta del comitè d'empresa de l'hospital durant 8 anys. Va formar part de la Plataforma en defensa de la sanitat pública de Manresa. Des de fa tres anys, és regidora a l'Ajuntament de Manresa, primer d'Ocupació i Dona i des de fa poc més d'un any també de les regidories d'Igualtat i Emprenedoria.

Què fa l'administració municipal per millorar en igualtat?

Hem impulsat un pla d'acció, que a grans trets es pot definir en tres àmbits: Llei d'Igualtat a les empreses, dones i carreres tècniques, i dones i sector industrial. En aquest marc, hem donat suport a la creació de plans d'igualtat a les empreses; des del CETIM estem treballat per fer una taula rodona amb dones representatives del món industrial i oferim als centres educatius de fer visites a la UPC amb dones que han trencat amb el rol establert i són tecnòlogues. També impulsem el programa «Dones amb idees», entre d'altres. Per afegir algunes dades: el Cedem va assessorar el 2017 247 persones emprenedores, de les quals el 51% són dones, fet que marca un canvi de tendència respecte d'anys anteriors.

Quant als plans d'igualtat, les empreses responen?

Sí. Vam començar l'any passat i vam treballar amb cinc, però algunes van quedar en llista d'espera. Era una prova pilot, adreçada a empreses de menys de 150 treballadors.

Quan començaran a donar fruit, els plans?

El pla estima si hi ha desigualtats en els salaris i en la promoció, l'assetjament o la formació. Un cop feta la diagnosi, cal elaborar un pla d'accions. En dos o tres anys s'haurien de notar canvis.

És lent, i a més ha de ser l'administració qui ho vetlli.

Sí, i donar exemple. Tenim acabat un pla d'igualtat renovat, que esperem que s'aprovi al ple d'octubre. Amb tot, el més important és la sensibilització en la coeducació. Es poden proposar a les escoles tallers de coeducació, que des de primària es vegi com s'imparteixen carreres tecnològiques, que es visitin empreses. És feina de temps, però és cert que en els darrers quaranta anys s'ha avançat molt en conciliació. Ara s'entén més que els salaris han de ser els mateixos, i que els plusos i les primes han de ser idèntics.

Però la bretxa salarial existeix.

Les diferències són, en part, pels plusos, perquè les dones no poden fer hores, perquè han de conciliar. Tampoc poden formar-se per poder-se promocionar. Qui fa les excedències o les reduccions de jornada per tenir cura de la família és la dona, no pas l'home. Calen lleis que obliguin, com la d'Igualtat del 2014.

Hi veu un horitzó raonable de temps per resoldre-ho?

El discurs i les accions van calant. Hi ha diferències, però hi ha més sensibilització, i en això els mitjans hi ajuden molt. En la jornada eWoman, per exemple, es mobilitzaran dones molt potents, amb iniciativa, innovadores, amb talent, valentes. I serveixen de models. No ho sé, és difícil de dir quan es podrà dir que la igualtat és un fet. Posem una dècada.

La dona ha de masculinitzar-se per sobresortir en un entorn d'homes?

No. És cert que hi ha dificultats per conciliar, per mantenir una estructura familiar i laboral, però hi ha dones molt capaces i formades. Les dones han d'aportar la seva mirada, perquè l'home és més pràctic, mentre que la dona pensa més en la comunitat. Potser perquè així ens ho han ensenyat.

I si no els ho haguessin ensenyat així? Hi hauria, llavors, una mirada de dona?

Hi hauria menys diferències, és clar. Treballo amb nounats, i veus que ja acabats de néixer se'ls condiciona, amb la roba, amb els qualificatius: la nena és una princesa, el nen és fort. I tenen només minuts de vida! Als 3 o 4 anys pots estar ja molt condicionat. Vivim en una educació patriarcal, i hem de saber desconstruir-nos per tornar-nos a construir. I això ho hem de fer diàriament.

Què hi diu, la seva trajectòria, en l'àmbit sanitari i en la política, sobre la desigualtat?

El món sanitari és eminentment femení. Encara més a l'àrea maternoinfantil. Avui és un matriarcat professional! A les direccions, però, hi continua havent un 80% d'homes. Quant a la política, les dones a l'Ajuntament de Manresa tenim les regidories més socials, mentre que els homes duen les més materials. Les dones, en general, hem de ser més valentes, però la igualtat només l'aconseguirem entre tots i totes.