Cristina Arespa és directora d'Operacions d'ICL Iberia, una empresa minera típicament masculina, i abans havia estat a Pirelli, una altra gran companyia amb un fort domini dels homes. Ahir, en la seva ponència al Kursaal, ho va resumir així: «quan em demanen on treballo i dic a les mines, em responen: però a oficines, no?».

Ja abans d'entrar en dues empreses on la seva condició era minoritària en els nivells de responsabilitat, va estudiar Enginyeria Química, una carrera que era d'homes i encara ho és. Es va lamentar que, mentre que el 54% dels alumnes universitaris són dones, a les enginyeries aquest percentatge només és del 26%. Va dir que aquest biaix obeeix a l'orientació familiar que reben les noies, a la falta de referents femenins, a la convicció que els homes tenen més facilitat per les matemàtiques i al fet que les dones busquen feines que tinguin una utilitat social més evident.

Arespa va assegurar que al llarg de la seva vida professional mai no havia sentit que rebia un tracte diferent per ser dona, però va explicar que després d'haver fet un curs de formació per a Pirelli a Itàlia va haver d'anar a la màquina on treballava un home de cinquanta anys amb trenta d'experiència i explicar-li que havia de posar-se a treballar diferent. «Jo era nova, era jove i era dona. Aquell home en sentia però no m'escoltava». Per tant, es va haver d'anar gua-nyant el lloc de mica en mica. I ho va fer. Però, tot i que li havien dit «apa, noia, una feina a Pirelli és per a tota la vida», no va ser així. I el seu nou objectiu va ser tornar a guanyar-se el lloc, aquest cop a ICL. «Fa uns anys pensàvem en la mina com una feina de pic i pala. Ara, a 900 metres tenim wifi i podem llegir el Regió7», va aclarir.

Va admetre que la mineria és un món d'homes, però va subratllar que a ICL, a Cabanasses, hi ha la primera mina de l'Estat que té dues dones al capdavant, una directora i una subdirectora. L'empresa, va afegir, té un pla de promoció de la igualtat que és una prioritat. Per prosperar dins una companyia, va dir, cal tenir el suport del propi equip i dels superiors, haver tingut abans el de la família i, finalment, «no tenir por».