Explica que quan va començar a treballar li deien «la nena»; no cal dir que l'entorn era format per homes. Però als 28 anys ja era una directiva d'èxit amb un sou magnífic i un cotxe dels de marca a la porta, pagat per l'empresa multinacional LG, i amb residència a Madrid. Als 30, però, afirma que s'adonà que no suportava la seva vida. Projectava una imatge d'èxit absolut, envejable, desitjable, però... Plega davant l'astorament dels directius de la gran empresa que, incrèduls, assistien a l'abandonament d'una vida, aparentment excel·lent, per la incertesa i, per tant, per la inseguretat. «De dona amargada i trista passo a dona alliberada que viu intensament». Budisme i meditació. «I em converteixo en la dona de la meva vida».
Confessa que hi ha dues persones a la seva vida que l'han influït: la seva mare, que li és d'una gran inspiració, i el seu actual marit, que qualifica d'home savi, ambiciós i resilient.
De LG i Madrid a Manresa, per amor a Josep Olivet i per necessitat vital. D'una multinacional a una empresa local amb molts projectes però menuda i per expandir. I comença la gran aventura professional.
No parla de vertigen pel canvi d'estatus ni de situació personal sinó que es defineix com a dona guerrera disposada a plantar cara als Goliats del sector: les grans empreses de telefonia, de dades i del transport de les comunicacions. Diu que la vida és plena de Goliats per vèncer i que les dones n'han i n'hauran de vèncer molts, de Goliats, interns i externs.
Es defineix com a optimista però realista, Meritxell Bautista inverteix en positiu, disposada a competir sense complexos. La mostra d'això és l'expansió que des de Manresa ha tingut la seva empresa arreu de la geografia catalana i que ja està treballant per posar un peu a Madrid i fer el salt a tota la península.
La seva intervenció no va estar exempta de moments d'emoció, la veu entretallada no la va poder amagar tot i el seu discurs fluid, potent, sense concessions; les referències familiars en van ser la causa; una mare que sempre treballava en un ofici similar al de la filla i també, encara més, en ter-renys d'homes, però que sempre hi era quan calia ser-hi.
I tampoc va faltar la broma, la complicitat de la rialla del públic, com quan va explicar que les veïnes, a Montcada i Reixac, sospitaven de la moralitat de la seva feina, que ignoraven, quan la veien ater-rar a casa dels pares amb un Porsche; ella, dona i jove.
