L'Ajuntament valida la dissolució del CTM i rebutja la moció en contra de Ciutadans

El dictamen i la proposició van ser debatuts conjuntament. El regidor d'Hisenda, Josep Maria Sala, va defensar la bondat de la fusió i va recordar que és Eurecat qui gestiona de forma conjunta els recursos públics per a investigació. A més, si no es tirés endavant la fusió, el CTM hauria de retornar el finançament que li hagués arribat per aquesta via.

Andrés Rojo, president del grup de Cs, va assegurar que el dictamen defensat per Sala era «la gran claudicació. La no defensa dels interessos de Manresa, el Bages i la Catalunya Central». Va advertir que el Govern de CDC i ERC es convertien en col·laboradors necessaris en un clar xantatge de la Generalitat per regalar un patrimoni de gairebé de 13 milions d'euros. I va augurar que, igual que hi ha hagut responsables de la desaparició de Caixa de Manresa, el mateix passarà amb el CTM. Rojo va denunciar opacitat i que el govern municipal en aquest tema no s'havia situat al servei dels interessos generals dels ciutadans. Rojo no va entendre perquè s'havia passat d'una escissió parcial a una fusió per absorció.

El regidor no adscrit Miquel Davins i Ton Sierra, de DM, van defensar la fusió com a beneficiosa i de futur per al centre i van dir que votar a favor era una qüestió de responsabilitat. Pel PSC, Felip González, va exposar dubtes i va establir un paral·lelisme amb la desaparició de Caixa de Manresa, però va explicar que tot i així votarien a favor de la fusió i s'abstindran en la moció de Ciutadans.

Jordi Masdeu, de la CUP, va lamentar la manca de paper dels grups municipals d'oposició en aquest tema. Masdeu va assegurar que la fusió és evitable perquè és resultat d'una decisió política «unilateral, presa sense el nostre consentiment ni la nostra participació». Masdeu va dir: «Que no comptin amb nosaltres per prendre decisions opaques». Sobre la moció la CUP, es van abstenir.

Sala va etzibar a Cs que s'havien equivocat de fòrum, perquè hi ha decisions que s'han de prendre al patronat del CTM i altres, al Parlament. Sala creu que Cs demostra amb la seva moció «que no saben el que volen», perquè els acords proposats són contradictoris els uns vers els altres, fins que arriben a «donar-se bufetades». Per a Sala, el que importa és formar part d'un organisme més potent, que pugui arribar més lluny i tenir més recorregut. En moments concrets, el diputat Antonio Espinosa, que es trobava entre el públic, va fer explícit el seu desacord amb l'argumentari de Sala, fins al punt de dir en veu alta que algun aspecte era «mentida». Això va motivar que l'alcalde Valentí Junyent li cridés l'atenció pel fet que, encara que fos membre del Parlament, no ho era del ple de l'Ajuntament de Manresa, així que qui havia de parlar per Cs era Andrés Rojo o Miguel Cerezo, i no ell.

Masdeu va anar més lluny i va recordar a Espinosa que un cop havia abandonat el seient de regidor per tenir el del Parlament no hi havia marxa enrera, així que «aquí vostè pot venir quan vulgui com a públic i a escoltar-nos, però no a parlar, així que a callar!».

La validació de l'acord de fusió va ser aprovat per CDC, ERC, PSC, DM i el regidor Miquel Davins. Cup i Ciutadans van votar en contra. Pel que fa a la moció de Ciutadans, només van votar-hi a favor els dos proponents.

L'acord, aprovat ahir pel ple de l'Ajuntament i que avui ha d'aprovar el patronat del CTM, suposa un pas més en el procés d'integració completa del Centre Tecnològic de Manresa dins del gran centre tecnològic català, Eurecat. Amb la fusió, el CTM perdrà la seva personalitat jurídica i traspassarà al centre català de referència els seus actius i passius, de manera que Eurecat assumirà tant l'edifici i la maquinària del CTM com els deutes pendents per la construcció de l'actual seu.

El CTM estava abocat a la fusió des que el juliol del 2015 va subscriure el conveni per regular la seva incorporació a Eurecat. Era una decisió condicionada per la política industrial del Govern impulsada pel llavors conseller Felip Puig, que va activar la creació d'un gran centre tecnològic català. El projecte consistia a fusionar els sis grans centres tecnològics catalans: ASCAMM, Barcelona Digital Centre Tecnològic, CETEMMSA, Barcelona Media, Leitat i CTM. Els quatre primers van integrar-se en el nou organisme Eurecat la primavera del 2015. Leitat i CTM van iniciar la seva col·laboració amb el nou ens, però deixaven per a més endavant la fusió definitiva.

En el cas del CTM, la fusió s'ajornava per una qüestió jurídica, ja que per l'acord subscrit per accedir als Feder per construir el nou edifici (12 milions d'euros, la meitat a fons perdut i l'altra a retornar en 24 anys) no podia integrar-se en una fundació privada (com és Eurecat) fins al 2020, excepte que el ministeri d'Indústria autoritzés canvis en aquest acord.

El vistiplau de Madrid ha arribat enguany i el CTM ja no troba disculpa per no complir els acords subscrits fa tres anys. L'argument és clar: vora un terç dels ingressos anuals del CTM, uns 1,7 milions d'euros, provenen de les subvencions a fons perdut per a investigació que aporta l'agència del govern Acció. El 2015, el Govern va marcar la línia: o fusió o es deixaven d'ingressar els diners.

La crítica de Ciutadans

Cs posa contres al procés de fusió. En declaracions a aquest diari, el diputat Antonio Espinosa qualificava l'actitud del Govern de la Generalitat de «xantatge inacceptable» i demanava un altre model de fusió que mantingués la singularitat del centre i no consistís en el que anomenava una «absorció».