El patronat del CTM va aprovar ahir a la tarda la fusió al gran centre tecnològic català Eurecat. La votació, en la darrera sessió del patronat del centre manresà, es va resoldre per 19 vots a favor i 2 abstencions, les emeses pel representant de la Cambra de Comerç, Pere Casals, i el del Col·legi d'Enginyers Industrials, Josep Alabern. La decisió culmina un procés iniciat fa quatre anys, quan es va acordar la integració a Eurecat, i es preveu que potenciï l'equipament de Manresa, que hauria de guanyar múscul econòmic, contractes i capacitat investigadora.

El CTM passarà a formar part d'una fundació privada en què ja es van integrar centres com ASCAMM, Barcelona Digital, Barcelona Media i CETEMMSA. D'aquests només Barcelona Media i el CTM eren fundacions de caràcter públic. La reunió d'ahir va ser presidida per l'alcalde de Manresa i president del Patronat de la Fundació, Valentí Junyent, i va tenir l'assistència de la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón.

La reunió va transcórrer amb placidesa, segons els patrons consultats per aquest diari, tot i que, com deia en acabar l'alcalde Ju-nyent, «ens equivocaríem si diguéssim que aquests últims 40 dies han estat tranquils». A la reunió del patronat, va dir Junyent, «tothom hi ha pogut exposar la seva posició, però ha quedat clar que el posicionament majoritari era que aquesta és la millor aposta de futur per al CTM».

Legalment, la votació d'ahir conclou una setmana de reunions decisives per a la fusió, ja que dilluns va validar l'acord de fusió el Consell Comarcal del Bages i dijous ho va fer el ple de l'Ajuntament de Manresa. Tant en un cas com en l'altre, l'acord només va trobar l'oposició de la CUP; mentre que al consistori manresà també va obtenir el vot contrari de Ciutadans. Ahir mateix al matí, el patronat d'Eurecat donava el sí a la fusió. Una reunió en què també es donava el vistiplau a la integració al patronat de la UPC, una de les entitats de referència al CTM. Amb el procés de fusió tancat, el ja extingit CTM tindrà una seient al patronat d'Eurecat, un representant que decidirà una comissió territorial a Manresa que integraran els membres del fins ahir patronat del CTM.

La fusió entra en vigor amb data d'ahir, però el procés administratiu s'allargarà encara uns mesos fins que no estigui plenament tancat el registre al protectorat de fundacions de la Generalitat. Es preveu que a mitjan gener el CTM ja operi com una peça més d'Eurecat. Aleshores caldrà tenir ja decidit el gerent territorial i de centre del que es coneixerà com Eurecat Manresa, un perfil que ja està definit, explicava ahir XavierLópez, director general corporatiu i d'operacions d'Eurecat, tot i que el nom l'haurà de proposar la comissió CTM. L'actual director del centre, José Manuel Prado, es mantindrà al capdavant del CTM fins a finals d'any.

Ombres positives i negatives

Un cop acabada la reunió del patronat, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, insistia que «la reunió ha anat bé, perquè s'havia treballat molt abans». Segons l'alcalde, «el Patronat ha pres la decisió amb seguretat. A la ciutat li hem de transmetre que continuaran les tres especialitats en investigació del centre, que es garanteixen els llocs de treball i que augmentarà la facturació». Junyent admetia que damunt la fusió han sobrevolat dues ombres de fusions precedents: «Una de positiva, la de la la federació universitària FUB-Balmes, que ha reeixit amb creixement; la negativa, la de Caixa Manresa, que és present a la ciutat. Però el cas del CTM no té res a veure amb el que va passar amb Caixa Manresa. Aquí hi ha patrimoni, hi ha actius, el terreny és municipal».

Per la seva banda, la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, es mostrava mot satisfeta de l'acord, i assegurava que amb aquesta fusió «Manresa no perd res, ningú no hi perd. El CTM passa a integrar-se a una estructura de país, que aplega tot el potencial en recerca i en transferència a les empreses. El que suposarà la fusió serà que els projectes es mantenen i que n'han d'arribar molts més. El centre no perd ni el nom», afegia. La consellera insistia que «Eurecat és la xarxa d'actors que han d'impulsar la innovació empresarial i tecnològica a Catalu-nya i que ho han de fer amb transversalitat d'àmbits».

Demagògia

Amb tot, Chacón acceptava que una fusió «sempre fa por, i el que és de lamentar és que hi hagi una politització d'aquests assumptes, agafant-se a elements primaris com el sentiment local o de pertinença». Chacón es referia sense nomenar-les a les crítiques de Ciutadans dels darrers dies, que acusaven la Generalitat d'haver fet «xantatge» al CTM, amenaçant de retirar els fons públics, per forçar la fusió. «És molt penós que partits polítics utilitzin aquesta demagògia per gratar alguns vots. Hi havia un acord d'integració, vinculat a temes de finançament. És molt trist baixar la política a aquests nivells de demagògia. Es barreja la ignorància de qui emet aquest tipus de judicis apel·lant a la idea que se'ns està prenent una cosa que és nostra».

Per a Chacón, debatre sobre alternatives a la fusió és un sense sentit. No n'hi havia. «Mirem-ho al revés: què passaria si el CTM continués de manera autònoma: que perdria un munt d'oportunitats, que hauria de dedicar molt esforços a la recerca de clients». A més, afegia Chacón, «si algú al patronat hagués detectat que la fusió suposés un perill per als interessos del CTM o del Bages s'hagués manifestat per activa i per passiva». I el resultat de la votació va ser clar: 19 a favor, 2 abstencions.

Per la seva banda, el president d'Eurecat, Xavier Torra, insistia que Eurecat «és, ja actualment, un dels centres tecnològics mes rellevants d'Europa», i remarcava que «la indústria ha canviat molt i les empreses busquen solucions transversals i multitecnològiques i això només es pot oferir dins d'una organització com Eurecat».

Les abstencions

Pere Casals explicava la seva abstenció com una «decisió personal, fruit d'una autocrítica amb mi mateix, perquè hauríem pogut aconseguir alguna cosa més» en la negociació. Per a Casals, més partidari d'una federació a la manera de la relació universitària Manresa-Vic, la fusió serà positiva per al centre, però l'acord que l'ha fet possible hauria pogut suposar millors compensacions per al CTM. Casals apuntava a una condició no aconseguida: tenir dos seients al patronat d'Eurecat. «Amb el CTM, Eurecat fa un salt endavant, en actius fixos i en facturació. Crec que hauríem pogut pressionar més per a un segon representant al patronat. Amb només un em sembla que era tenir-nos poc en compte». Casals, però, explica que l'acord ha obtingut més contrapartides que altres centres fusionats a Eurecat, com el fet que la comissió territorial proposarà el gerent i podrà decidir inversions, i com el fet que una activitat clau del CTM, la de sostenibilitat, esdevingui una «àrea estratègica d'Eurecat».

Josep Alabern, per la seva banda, deia que «m'hauria agradat més una escissió, traspassar la recerca i el personal però mantenir l'edifici. Durant un any he intentat trobar una alternativa a la fusió, i per coherència ara no podia votar sí». Alabern no veu «clara» la fusió, i assegura que «hi havia possibilitats de trobar solucions que al final no han pogut ser».

Creixement sostingut

En els darrers tres anys, Eurecat, que dóna servei a més de 1.500 empreses, ha crescut un 55% en ingressos, ha passat de 33 a 51 milions d'euros, i un 89% en nombre de clients. En termes de personal, ha superat els 650 professionals, amb un increment del 53%, si es compara amb la plantilla inicial, un percentatge de creixement que s'ha produït de manera gairebé proporcional a les diferents seus territorials del centre tecnològic.